Josep Deu i Mata
 Fotografia publicada en la portada de la Revista del InstitutoAgrícola Catalán de San Isidro, el 20 de març de 1916.(Foto: Arxiu municipal del Districte de les Corts)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1846 Barcelona |
| Mort | 1916 (69/70 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari |
Josep Deu i Mata (Barcelona, 30 de maig de 1846-1916) fou un industrial i filantrop català. Fill de Josep Deu i Estaco i de Maria Mata i Sangés, va viure al carrer Còdols, 8, fins que els seus pares amb els seus dos germans s'establiren al carrer Rosés (Solà), 23, del poble veí de les Corts. Vinculats amb el negoci de vins i anisats, fundaren, el 1874, la societat Josep Deu i Cia., especialitzada en la comercialització d'aquests productes. L'empresa fou dirigida des del començament pel pare i el fill. Per a la construcció i el posterior desenvolupament del seu negoci, els Deu adquiriren diversos solars de la urbanització Closes, coneguda també com les Corts Noves.
A l'empresa, hi treballaren molts cortsencs [1] i va arribar a l'apogeu al començament del segle xx. Pel que fa a la seva vida familiar, Josep Deu i Mata es va casar el 15 d'abril de 1878, amb la seva cosina Magdalena Majó i Deu, a la parròquia de la Mare de Déu del Remei de les Corts. En ser parents de segon grau, van haver d'obtenir una dispensa papal, concedida per Lleó XIII, per tal de poder celebrar aquest esposori. D'aquest matrimoni, en nasqueren quatre fills: Josep, Magdalena, Mercè i Assumpció. Com a industrial i prohom de les Corts i de Barcelona va pertànyer, entre altres entitats, a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, el Foment del Treball, la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, la Cambra de Comerç i Indústria de Barcelona i l'associació Amigos de los Pobres de las Corts, des de la seva fundació. Va morir el 29 de febrer de 1916 a la seva casa de la plaça de la Concòrdia, 13 (Can Deu).
Al districte de les Corts hi ha un carrer dedicat a Josep Deu i Mata. Originalment anomenada San Francisco, a partir de principis del segle xx, va tenir diverses denominacions: Castellbó, Saldoni, Gelabert del Coscoll o Aguiluchos. L'actual nom data de 1942.