Can Deu (Barcelona)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Can Deu
Can Deu.jpg
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Eduard Mercader i Sacanella, Xavier Aguilar i Borrás
Construït 1897; 1984-86
Característiques
Estil Eclèctic
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Pl. Concòrdia, 13 - c/ Deu i Mata, 21-31 - c/ Vilamur, 21-23. Barcelona

41° 23′ 12″ N, 2° 07′ 57″ E / 41.386729°N,2.132494°E / 41.386729; 2.132494
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 30211
Modifica dades a Wikidata

Can Deu és un monument d'estil modernista protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Barcelona.

Descripció[modifica]

Projectat l'any 1898 per l'arquitecte Eduard Mercader i Sacanella, és un exemple de l'eclecticisme que aquest practicà fins dates ben avançades. Té dos cossos en diferents alçades i un jardí. El cos principal, amb façana a la plaça, es compon de baixos i primer pis amb tribuna de ferro i balcons, i a la part superior, les golfes, amb molts finestrals amb arquets.

Coberta a tres vessants, d'on sobresurt una torre o mirador de planta quadrada i coberta de pavelló amb balcó volat amb barana de ferro. Al jardí hi ha un pavelló o templet. Unes grans galeries amb vitralls surten a l'exterior del jardí.

L’estructura interna de la casa es trasllueix a l’exterior, la planta baixa per a la rebuda i dependències tant dels propietaris com per al servei; el primer pis o “planta noble”, d’ús estricte per a la família i l’àtic com a habitatge del servei.

L’edifici és neogòtic, un dels moments artístics del final de segles, amb elements típics com el balcó corregut de la façana lateral coincidint amb la tipologia del balcó de la casa Ametller, aquest últim amb un treball i tractament molt més ric.

Cal fer ressaltar el treball en ferro amb motius originaris de peces forjades del gòtic català.

Història[modifica]

Can Deu se situa a la plaça de la Concòrdia, centre del districte de les Corts actual i del primer eixample urbà de les Corts (1845) que transformà els vinyals del “Mas Vinyals” donats per la família Closas en “Les Corts Noves”.[1]

Josep Deu i Estacó, primer membre de la família Deu conegut, fundà la societat “Josep Deu i Cia” l’any 1874. Amb el seu fill gran, Josep, es dedicava a la destil·lació d’alcohols. Licors famosos per la seva qualitat, que van incloure en el llenguatge popular dites com: “va ser un banquet de Cal Deu” o “va armar-se la de Cal Deu”.

L'edifici fou aixecat per encàrrec de Josep Deu i Mata, prohom de Sarrià. El solar primitiu fou adquirit per Joaquima Pagés i Giralta, vídua d'Andreu Carbonell i Rumagosa, per títol d'establiment a favor seu de Josep Closas. A la seva mort heretaren els seus fills: Andreu, Josepa, Antònia i Maria Carbonell i Pagés que vengueren la propietat a Josep Deu i Mata, l'any 1897, pel preu de 35.000 pessetes.[2]

Es casà amb Maria Mata i Sangés, el 6 de setembre de 1842 a la parròquia de Sant Miquel. Era filla de Francesc Mata i de Mariana Sangés, el seu pare era taverner, no sabem fins a quin punt pot haver influït el seu sogre en la futura vocació i dedicació d'en Josep per a l'elaboració de licors.

Josep Deu i Mata dirigí el pròsper negoci dedicat al negoci de vins i licors, i exportà a Argentina i Uruguai l'anís amb el nom de “Carabanchel”.L'expansió de l'empresa va permetre monopolitzar l'exportació a aquests països i això donà una gran activitat laboral a les Corts.

En morir Josep Deu i Mata el 1910, el negoci va continuar fins al 1929, any en què els hereus liquidaren la societat.

L'edifici fou ocupat per les milícies durant la guerra civil de 1936, i acabat el conflicte tornà a la família Deu que hi visqué fins a l'any 1981. El 17 de gener de 1984 l'edifici fou venut a l'Ajuntament de Barcelona, que el destinà a Centre Cívic i d'altres activitats públiques per al districte.

S'inicia la rehabilitació l'any 1984. Respecte als elements decoratius de l'interior, es porta a terme una restauració general tot i que en alguns casos, va ser imprescindible la seva substitució o eliminació.

El “nou” Can Deu va ser inaugurat oficialment el 6 de desembre de 1986, per l'arquitecta Judit Masana juntament amb la historiadora de l’Art Teresa Navas. Va ser la primera casa que es va recuperar com a equipament a les Corts.

Les dones a Can Deu[2][modifica]

La primera referència a una dona “Deu” és del 25 d’agost de 1629, quan Joan Deu, notari reial, es casà a Barcelona amb Herònima, donzella, filla de Joan Pau i Ferrer, pagès de Sarrià, i de Maria (no consta el cognom). El 25 de novembre de 1638, va arribar a Barcelona Pere Deu, immigrant d’origen francès. Sis anys després, el 17 d’abril de 1644, es va casar a l'Esglesia del Pi amb la vídua Magdalena Camps. El 27 de setembre de 1700, el fadrí Pau Deu, pagès, es casà amb Magdalena Cases.

El 1726, Pere Deu, fill de Pau Deu, es va casar amb Eulàlia Más, a l’església de Sant Vicenç de Sarrià. El 1744, el seu fill, amb 18 anys, es va casar amb Gertrudis Sangés, també a l’església de Sant Vicenç de Sarrià. El 6 d’abril de 1776, es te constància del següent matrimoni: Joan Deu (fill de Pere i Gertrudis) amb Maria Piera (filla de Vicens i Teresa); d’aquest matrimoni, va néixer l’any 1777, un fill, Vicens Deu i Piera.

El 3 de juny de 1799, Vicens Deu i Piera es va casar amb Josepa Estacó i Forasté, a l’Església del Pi; eren dos joves de 18 anys. L’any 1794, Vicens Deu i Piera havia anat a viure a casa dels Estacó; tenia 17 anys aproximadament, més o menys com la Josepa Estacó i Forasté. D’aquest matrimoni, van néixer 4 fills (una noia, i tres nois): Magdalena (1802), Gabriel (1805), Ignasi (1810), Josep (1813); tots van néixer a Sant Feliu de Llobregat.

El 6 de setembre de 1842, es van casar Josep Deu i Estacó i Maria Mata i Sangés, a l’església de Sant Miquel del Port. Ell era fill de Vicens Deu i Piera i Josepa Estacó i Forasté, i ella de Francesc Mata (taverner) i Mariana Sangés. Van tenir 4 fills, (tres nois i una noia), Josep (1846-1916), Narcís, Vicens i Maria Deu i Mata. Vivien al carrer Códols (Ciutat Vella). Aquí, es quan es produeix el trasllat, de la família, a Les Corts, concretament, al carrer Solà 23 (abans, Rosés). De la filla Maria, no se'n parla; possiblement es va casar i emancipar de la tutela familiar.

El 1878, Josep Deu i Mata es va casar amb Magdalena Majó i Deu a l’església del Remei, de les Corts; van necessitar una llicència del Papa Lleó XIII, pel fet de ser parents. La Magdalena era filla de Joan Majó i Muntaner i Magdalena Deu i Estapé, nascuts a Sant Feliu de Llobregat. Josep i Magdalena van tenir, quatre fills, (un noi i tres noies): Josep (1880-1924), Magdalena, Mercè i Assumpció. Dels altres germans Deu i Mata, Narcís Deu i Mata, va quedar solter i Vicens Deu i Mata, es va casar amb Dolors Pausas, varen tenir 3 fills (2 nois i una noia), Vicenç, Josepi Carme.

Josep Deu i Majó i Francisca Bosch i Tries (1895-1977) es van casar el 1916 i van tenir 3 fills, Josep (1917-2011), Jacint (1919-2013), i Jordi (1920-1928). Mercè Deu i Majó, es va casar amb Josep Ribot Nubiola, van tenir 4 fills, (3 nois, i 1 noia), Manel, Josep, Lluïsa i Miquel. Magdalena Deu i Majó, es va casar amb Jacint Nubiola Ribot, van tenir 4 fills, (1 fill, i 3 filles), Josep, Gumersinda, Glòria I Magda.

Josep Deu i Bosch, es casà amb Anna M. Ibarz, el 1948, a l’Oratori privat de Can Deu, (és va necesitar una dispensa eclesial), varen tenir 4 fills, (1 fill, i 3 filles) Josep M. , Marta, Anny i Glòria. Jacint Deu i Bosch, es casà amb Roser Palomera, el 1964, com el seu germà, a l’Oratori privat de Can Deu, van tenir 3 fills, (1 fill, i 2 filles), Gemma, Enric i Cristina.

A la mort de Josep Deu i Majó, a l’any 1924, el negoci va quedar en mans del seu oncle, Vicens Deu i Mata, que també va morir a l’any 1929. Un any després, els seus fills liquidaren la societat.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Can Deu». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 abril 2012].
  2. 2,0 2,1 Portabella i Isidoro, Jesús. Els carrers de Barcelona: les Corts (en català). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1999, p. 339. ISBN 84-7609-800-6. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Deu (Barcelona) Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Can Deu». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
  • «Can Deu». Pat.mapa: Jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
  • «El Centre Cívic Can Deu». Districte de les Corts. Ajuntament de Barcelona.