Josep Elías i Juncosa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Elías i Juncosa
Biografia
Naixement1880
Tarragona
Mort1944 (63/64 anys)
Barcelona
Activitat
OcupacióPeriodista
Modifica les dades a Wikidata

Josep Elias i Juncosa fou tarragoní de naixement. Tot i viure la joventut i maduresa a Barcelona, fou tarragoní de sentiment per tota la vida.

Nascut el 1880, fou un home de la Renaixença, un noucentista, un home del primer terç del segle xx.

Admirador de Prat de la Riba, primer director del diari La Veu de Catalunya, s'hi adreçà amb 18 anys oferint-se a escriure unes cròniques ciclistes, que el convertiren durant 40 anys en periodista de la casa, amb 3.000 articles, dedicats a tots els esports, inclosos el més novedosos com el futbol, l'automobilisme i aviació.

Cal fer esment que professionalment va estar lligat a la banca.

Cada dia de la seva vida pensà en l'esport, com a practicant, estudiós (ja que llegia revistes franceses, angleses i americanes), divulgador, conferenciant, periodista, creador de clubs, d'associacions i del sindicat de periodistes esportius.

De nen, practicà l'equitació a la finca familiar. Ja d' adolescent, descobrí que la colònia anglesa s'acostava a la platja barcelonina a jugar al fútbol amb uns cotxes d'invenció recent: És l'any 1893; s'apropà a la gimnàstica, l'esgrima, la boxa (fou el primer que boxejà a Barcelona en públic al teatre Tívoli), fou nedador, ciclista, remer i una quarantena d'esports més, inclòs capità de iot, que li permetia governar vaixells de qualsevol eslora i potència. Aprengué jujitsu llegint una revista, fins que, amb 50 anys, conegué un japonès amb qui pogué practicar-lo.

Creà el llenguatge esportiu en català i en castellà abans de 1915, abans de la normalització de Pompeu Fabra.

Creà una col·lecció de llibres esportius per donar a conèixer tots els esports, començant per un llibre sobre futbol escrit per ell mateix i prologat per Hans Gamper.

Fundà el Fútbol Club Barcelona amb l'esmentat Hans Gamper al gimnàs Solé, tal com ha explicat Josep Bové en un sòlid llibre i ha escrit fa uns dies al diari Ara, com també han defensat altres periodistes i historiadors.

Tot i això el Club es nega a acceptar-ho com a fundador! Quina pena per la junta del Club!

Rebé un homenatge públic dels seus lectors el 1924 pels seus 25 anys com a periodista, en un brillant dinar, en el curs del qual grans parlaments l'homenatjaren, inclòs el del Sr. Joan Ruiz i Porta, com a president del CEC, el seu consogre, també tarragoní..

Fundà el COC. La carta olímpica accepta des dels inicis un comitè per nacionalitat, Josep Elias deuria mirar emocionat la Història del seu país i el dugué a fundar el corresponent comitè. Tot i no ser ni príncep ni aristòcrata, condició indispensable en aquella època per ser acceptat pel baró de Coubertin, fou el seu esperit treballador i infatigable que li va fer guanyar la seva amistat i admiració. Atesa aquesta complicitat, la Mancomunitat li encarregà demanar els Jocs Olímpics per a Barcelona del 1924 durant les olimpíades d'Anvers de l'any 1920. Aquesta amistat generà la visita que feren els dos a Tarragona el 1927.

Fou aquesta catalanitat que motivà, ja a inicis del mes de febrer de 1939, l'acomiadament del seu lloc de treball a la banca per part de les noves autoritats, amb l'ànim venjatiu de fer mal a un amant de l'esport i de Catalunya, fet que li provocà una gran tristesa, perjudici econòmic i l'envellí prematurament.

Voldria esmentar una documentada biografia escrita pel seu fill, Raimon Elias i Campins, el 1992 en ocasió del Jocs Olímpics de Barcelona, editada sota els auspicis de la nostra Generalitat de Catalunya. Tot un honor.

També voldria agrair al Sr. Fernando Arrechea el seu esforç constant en divulgar el treball de l'avi, també davant el vostre ajuntament.


Escrit per seu nét Quim Elias i Guilera el 17 d'octubre de 2018.


Josep Elias i Juncosa (1880-Barcelona, 1944) fou un esportista, directiu i periodista català. Fou un dels màxims impulsors i divulgadors dels esports a Catalunya en el primer terç del segle XX.

Nascut a Tarragona, es traslladà a Barcelona on de molt jove s'interessà per la gimnàstica, el ciclisme, el futbol, i la nàutica. Fou membre o directiu de diversos organismes com la Unió Velocipèdica Espanyola, la Federació Gimnàstica Espanyola o la Confederació Esportiva de Catalunya (1922), o clubs com el Reial Yacht Club, FC Barcelona, Sportmen's Club, Catalunya Lawn Tennis Club, Reial Club Marítim de Barcelona i Centre Excursionista de Catalunya.

La seva tasca més important, però, fou la de divulgador. Dirigí Los Deportes el 1903 i treballà a La Veu de Catalunya, on signà amb el pseudònim de Corredisses. El 1914 va promoure la col·lecció de divulgació esportiva Biblioteca Los Sports de la que ell mateix signà el volum sobre Foot-ball Asociación, i el 1918 publicà el llibret Exercicis de mar, el primer llibre esportiu d'aquestes característiques en llengua catalana.

Políticament s'afilià a la Lliga Regionalista, des de la qual va promoure la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs Olímpics de 1924.