Josep Pastells i Mascort

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Pastells)
Infotaula de personaJosep Pastells i Mascort

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1966 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
la Creueta (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webjoseppastellsmascort.cat Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): JosepPastells Modifica el valor a Wikidata

Josep Pastells i Mascort (La Creueta, Gironès, 20 d'abril de 1966) és un periodista i escriptor català.[1] Va llicenciar-se en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació i també ha fet de cap de premsa de diferents institucions o formacions polítiques. Des de novembre de 2017 és coordinador de la Revista de Girona.[2] Va ser corresponsal del diari Ara a Girona.

Obra[modifica]

Josep Pastells, el desembre de 2009

Fins ara ha publicat onze novel·les en català:[1]

  • Nus (1998)
  • Rere el mirall (2001, Premi Cafè 1929)
  • Wole (2001)
  • Witxi (2002)
  • Pell de cilici (2003, Premi Just Manuel Casero)
  • A la recerca de l'equilibri (2005)
  • Temps de neguit (2010, Premi Rei en Jaume)
  • Vida i miracles d'Odell Kraus (2011, Premi Marian Vayreda)[3]
  • Cacic de fireta (2014, premi Ciutat de Mollerussa)[4]
  • Ciutat d'aigua (2018, beca KREAS de l'Ajuntament de Girona)[5]
  • Sang blava (2018)

A més, d'un llibre de relats bilingüe:[1]

  • L'últim alè de Fidípides (2009)

Un llibre de relats eròtics:

  • Vides lascives (2012, premi de literatura eròtica la Vall d'Albaida)[6]

Un còmic:

  • Ferrater Mora, filòsof (2017), amb dibuixos d'Iván García[7]

I un altre llibre de relats i una novel·la en castellà:[1]

  • Simpático fracasado (2006)
  • Héroes flacos (2007)

També ha publicat diverses narracions, contes breus, pensaments i textos poètics en revistes, a Internet i en volums compartits amb altres autors, tant en català com en castellà.

Premis i reconeixements[modifica]

Entre altres premis ha guanyat els següents: Recull de retrat literari (1997), Joan Santamaria de narrativa (1999), Just Manuel Casero de novel·la curta (2002), Manel Bonmatí de periodisme (2009), Marian Vayreda de novel·la (2010), Vall d'Albaida de literatura eròtica (2012), Ciutat de Mollerussa de novel·la breu (2014) i el primer premi Empordà de novel·la de la Bisbal d'Empordà (2018).[8]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Josep Pastells i Mascort al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. ↑ «Josep Pastells, nou coordinador de la Revista de Girona». FeM Girona. Arxivat de l'original el 2018-03-27 [Consulta: 26 març 2018].
  3. ↑ «El periodista Josep Pastells guanya el premi Marian Vayreda de narrativa». El Punt Avui, 18-04-2010.
  4. ↑ «Josep Pastells s'endú el Ciutat de Mollerussa amb una sàtira de les condicions laborals dels periodistes». Ara, 26-04-2014.
  5. ↑ Camps i Linnell, Jordi «L'essència líquida». El Punt Avui [Girona], 22-03-2018.
  6. ↑ «Josep Pastells guanya el Premi de Literatura Eròtica amb 'Vides lascives'». VilaWeb, 29-06-2012. [Consulta: 10 novembre 2015].
  7. ↑ Camps i Linnell, Jordi «Un còmic recull la vida i l'obra del filòsof Ferrater Mora». El Punt Avui, 31-01-2018.
  8. ↑ C. L., J. «Josep Pastells guanya el primer premi Empordà». El Punt Avui, 25-04-2018.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Pastells_i_Mascort&oldid=31105630»