Josep Romeu i Bisbe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Romeu i Bisbe
Josep Romeu i Bisbe.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1952
Vic
Mort 11 de novembre de 2013(2013-11-11) (als 61 anys)
Taradell
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ciutadania Espanya
Educació Mestre
Es coneix per Impulsor Observatori de la Llengua Catalana
Activitat professional
Ocupació Mestre, director d'escola, escriptor, periodista, polític
Ocupador 1986-1997 Escola pública de Sant Julià de Vilatorta
Altres dades personals
Partit polític 1983-1987 Nacionalistes d'Esquerra
1987-2013 Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Premis i reconeixements

Lloc web Bloc de notes de Josep Romeu
Modifica dades a Wikidata

Josep Romeu i Bisbe (Vic, 1952-Taradell, 11 de novembre de 2013) fou un mestre, escriptor, activista cultural i polític, mogut per l'independentisme.[1][2] Va ser, entre d'altres, de primer antuvi impulsor de l'Observatori de la Llengua Catalana i del 2004 al 2007 el seu coordinador. També va ser director gerent de la Fundació Drets Col·lectius dels Pobles i del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (Ciemen).

Com a periodista va col·laborar amb la Televisió d'Osona, la revista Vilatorta, la revista Acció, d'Acció Catalana, els diaris El Correo Catalán i Mundo Diario, el setmanari El 9 Nou i el mensual Ciutat Nord.[3]

També destaca la seva implicació política. A l'època de la dictadura va ser militant de la resistència antifeixista clandestina, a la Comissió de Solidaritat, l'Assemblea de Catalunya i el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN).[4] Des de la transició va militar a les Nacionalistes d'Esquerra, pels quals va ser regidor a Vic entre 1983 i 1987, any quan va passar a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Va morir l'11 de novembre de 2013 a Taradell. La vetlla encara va escriure una nota al seu bloc: «Una Església que no és d'aquest món», on publica igualment un diccionari nominal de la corrupció, al qual surten guanyadors al resultat provisional, quasi ex aequo el PP amb 385 punts i el PSOE amb 312 punts i conclou: «Però, compte, perquè el PP guanya per golejada en quantitat, però guanya molt més en qualitat.»[5]

Obres[modifica | modifica el codi]

No ficció
  • Geografia d'Osona (1986)
  • Geografia dels Països Catalans (1978), Premi Baldiri Reixach 1978
  • Història de Sant Julià de Vilatorta (1992)
  • L'Assemblea de Catalunya, vint anys (1994)
  • El Nadal, del mite a la tradició (2007), Premi de Cultura Popular Joan Amades[6]
Narrativa
  • Temps de pluja (2005), Premi Valldaura de Novel·la[7]
  • Olga (2007)
  • L'herència del senyor Charles (2011).[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jaume Renyer, «Per l'esquerra de la llibertat», in memoriam, Vilaweb, 14 de novembre de 2013
  2. «Mor l'escriptor i mestre taradellenc Josep Romeu», El 9 Nou, 12 de novembre de 2013
  3. «El VII Premio de Cultura Popular Joan Amades para Josep Romeu» (castellà), 20 Minutos.es, 15 de novembre de 2007
  4. «Josep Romeu mor a Taradell», Naciodigital, 12 de novembre de 2013
  5. «La corrupció en xifres», Bloc de notes de Josep Romeu
  6. «Josep Romeu guanya el 7è Premi de Cultura Popular Joan Amades«, Tinet.cat, 15 de novembre de 2007
  7. «Publicacions», L'Autònoma, volum 188, desembre de 2005, pàgina 15
  8. Per a una crítica de l'obra vegeu: Antoni Pladevall, «L'evolució literària de Josep Romeu», Nacio.digital, 29 de març de 2011