Josep Serradell i Pérez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 agost 1916  Canals (la Costera) |
| Mort | 31 octubre 2004 (88 anys) Mataró (Maresme) |
| Altres noms | Román |
| Ideologia | Comunisme |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Socialista Unificat de Catalunya Partit dels i les Comunistes de Catalunya |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Segona República Espanyola Generalitat republicana |
| Servei militar | Agost de 1936 a Febrer de 1939 |
| Branca militar |  Exercit Popular |
| Rang militar |  Capità |
| Unitat militar | 1ª Secció d'Organització del X Cos d'Exèrcit, Exercit de l'est |
| Conflicte | Front d'Aragó |
| Família | |
| Cònjuge | Margarida Abril i Gonzàlez |
Josep Serradell i Pérez, conegut clandestinament com a Román (Canals, la Costera 11 d'agost de 1916 - Mataró 31 d'octubre de 2004) fou un dirigent comunista català. Fundador de les JSUC i del PSUC. Durant la dictadura va participar de l'organització del PSUC a l'interior.[1]
Biografia
[modifica]Fill d'un obrer ferroviari, quan era petit la seva família es traslladà a Tortosa. El 1932 començà a treballar com a aprenent d'impressor, ingressa a la UGT i participa de la fundació de la Joventut Socialista. El 1936 és escollit secretari general de la Joventut Socialista Unificada de Tortosa i regidor a Tortosa pel Front d'Esquerres, al juliol participa en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).[2]
Guerra Civil
[modifica]L'agost de 1936 marxa com a voluntari al Front d'Aragó, és escollit delegat polític de la centúria. Al desembre ingressa a l'Escola de Guerra de Sarrià de Barcelona d'on en surt amb la graduació de Tinent. El 1937 és destinat a Lleida a la Caserna de Castell de Gardeny. El 1938 és ascendit a Capità.[2]
Exili i Postguerra
[modifica]Després de la guerra, s'exilià a Mèxic. Realitzà diversos viatges a Moscou i, clandestinament, a Barcelona. Juntament amb la seua companya, Margarida Abril, participà en la reorganització del PSUC a l'interior. Torna definitivament a Catalunya el 1956 per tal de preparat la Vaga Nacional Pacífica de 1959 [3] Fou secretari d'organització del PSUC del 1947 al 1978, quan fou escollit coordinador del Comitè Central.
Transició
[modifica]El 1982 en el marc del V Congrés s'oposà a l'eurocomunisme, i s'arrenglerà amb el sector anomenat prosoviètic liderat per Pere Ardiaca. Fou expulsat del PSUC el 1982 sota l'acusació de realitzar activitat fraccional. Fundà amb altres expulsats i sancionats el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i en fou membre del Comitè Central fins a la seva defunció.[4]
Obres
[modifica]- Serradell, Josep. Clandestinos. Una historia que no se borrará. (en castellà). Edita Partit dels Comunistes de Catalunya, 1995.
- Serradell, Josep. Salida a la Superfície. (en castellà). Edita Partit dels Comunistes de Catalunya, 1998.
Enllaços externs
[modifica]- Tret de marxists.org (amb llicència GFDL).
- Meroño, Pere. "Román", l'home que va organitzar el PSUC (en català). De Barris, 2005. ISBN 84–922507–4–7.
Referències
[modifica]- ↑ Meroño, Pere. "Román", l'home que va organitzar el PSUC. Barcelona: De Barris, 2005, p. 220-222. ISBN 84–922507–4–7.
- ↑ 2,0 2,1 Meroño, Pere. "Román", l'home que va organitzar el PSUC. Barcelona: De Barris, 2005, p. 220. ISBN 84–922507–4–7.
- ↑ Meroño, Pere. "Román", l'home que va organitzar el PSUC. Barcelona: De Barris, 2005, p. 221. ISBN 84–922507–4–7.
- ↑ Meroño, Pere. "Román", l'home que va organitzar el PSUC. Barcelona: De Barris, 2005, p. 222. ISBN 84–922507–4–7.