Josep Vicent Boira i Maiques
 Josep Vicent Boira i Maiques |
|
|---|---|
 |
|
| Naixement | 1963 (53/54 anys) València |
| Alma mater | Universitat de València |
| Ocupació | professor |
 |
|
Josep Vicent Boira i Maiques (Canyamelar, València, 1963) és un novel·lista,[1] geògraf i professor valencià. Conegut per ser un important impulsor del Corredor Mediterrani.[2] També es el Secretari de Vivenda, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana[3] des del 2015.[4]
Biografia[modifica | modifica el codi]
Es llicencià en Geografia i Història el 1985 i ha estat professor des del 1994. A hores d'ara és professor titular de geografia urbana de la Universitat de València. Durant l'any 2003 i 2004 va dirigir la Càtedra Ignasi Villalonga de l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa. L'any 2004 va descobrir a París els plànols del Palau Real de València.[5] Ha estat ponent en congressos sobre protecció del medi ambient i participació ciutadana i processos de planificació urbana i és autor de més d'una trentena d'articles científics sobre el tema de la percepció i l'espai urbà, literatura i geografia, el binomi planificació urbana i rehabilitació de centres històrvics, el port de València i l'economia i els processos territorials en les regions de l'arc mediterrani. Ha guanyat el premi Joan Fuster d'assaig dels premis Octubre el 2002 i el premi Ramon Trias Fargas d'assaig el 2009 amb l'obra La Commonwealth catalanovalenciana: la formació de l'eix mediterrani al segle XX. És director acadèmic de la revista Nexe, editada per l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc.
Obres[modifica | modifica el codi]
- La comarca de l'Horta. Area Metropolitana de València (1988)
- Introducción al Estudio de la Percepción Espacial (1991)
- El Grau de València. La construcció d'un espai urbà (1994)
- Geografia del País Valencià (1995)
- Arquitectura i control del territori: la defensa del litoral de la Marina Alta al segle XVI (1996)
- Euram 2010. La via europea (2002) assaig sobre la necessitat d'adoptar una nova perspectiva econòmica, geogràfica i fins i tot empresarial per a fer front als reptes del segle XXI. El País Valencià, Catalunya i les Illes Balears, amb les prolongacions cap a Andorra i la Catalunya del Nord i també cap Aragó i el Llenguadoc, conformen una realitat geoeconòmica i territorial de primera magnitud.
- Les euroregions (2004)
- La Commonwealth catalanovalenciana: la formació de l'eix mediterrani al segle XX (2010)
- Valencia. La ciudad (2011)
- La tormenta perfecta (2012)
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Capilla, Juli «Entrevista a Josep Vicent Boira». Mètode, 2008 [Consulta: 5 juny 2017].
- ↑ Sierra, 4 juny 2017, p. 14.
- ↑ «El secretario valenciano de Vivienda denuncia que la conexión entre Atocha y Chamartín se paga con fondos del corredor mediterráneo». La Vanguardia, 2017 [Consulta: 5 juny 2017].
- ↑ Generalitat Valenciana. «DECRET 105/2015, de 7 de juliol, del Consell, pel qual nomena alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat. [2015/6399]». Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. [Consulta: 5 juny 2017].
- ↑ Pitarch, Sergi «“El Palacio Real se derribó porque no tenía función”». Las Provincias, 17-12-2016 [Consulta: 6 juny 2017].
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Sierra, José «Josep Vient Boira». Levante-EMV, 04-06-2017, p. 14-15.
