José Saraiva Martins

Cardenal
	21 febrer 2001 – 9 juliol 2008
Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants
	30 maig 1998 – 9 juliol 2008
Arquebisbe catòlic
	2 juliol 1988 –
Arquebisbe titular
	26 maig 1988 – ; Diòcesi: bisbat de Thuburnica

José Saraiva Martins, C.M.F.
	;
Nom original	(pt) José Saraiva Martins
Biografia
Naixement	6 gener 1932 (92 anys); Gagos (Portugal) (en)
Prefecte Emèrit de la Congregació per a les Causes dels Sants
	30 de maig de 1998 – 9 de juliol de 2008
	← Alberto Bovone Angelo Amato →
Dades personals
Nacionalitat	Portugal
Religió	Catolicisme
Formació	Pontifícia Universitat Gregoriana ; Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic (1957–)
Membre de	Acadèmia Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino
Orde religiós	Fills del Cor de Maria
Ordenació sacerdotal en el ritu romà	16 de marc de 1957 ; per Ettore Cunial
Consagració	2 de juliol de 1988; per Agostino Casaroli
Proclamació cardenalícia	21 de febrer de 2001; per Joan Pau II; Cardenal Bisbe de Palestrina
Participà en
19 abril 2005	Conclave de 2005
Família
Pares	Antonio Saraiva i Maria Natividade Martins
	Premis (11 maig 2010) Gran Creu de l'Orde de Sant Jaume de l'Espasa; (21 desembre 1990) Gran Creu de l'Orde Militar de Crist; Universidad "Inca Garcilaso de la Vega" (en) ;
	Signatura
	Veritas in charitate
Lloc web	Fitxa a catholic-hierarchy.org
Cardenal
	21 febrer 2001 – 9 juliol 2008
Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants
	30 maig 1998 – 9 juliol 2008
Arquebisbe catòlic
	2 juliol 1988 –
Arquebisbe titular
	26 maig 1988 – ; Diòcesi: bisbat de Thuburnica

José Saraiva Martins, C.M.F., GCC (nascut el 6 de gener de 1932) és un cardenal portuguès. És Prefecte emèrit de la Congregació per a les Causes dels Sants.

Biografia[modifica]

Nascut a Gagos de Jarmelo a Guarda, fill d'Antonio i Maria (nascudada Natividade Martins) Saraiva, s'uní a la Congregació dels Fills Missioners de l'Immaculat Cor de Maria, professant els seus vots el 22 d'agost de 1950. Martins va ser ordenat prevere per l'arquebisbe Ettore Cunial el 15 de març de 1957. Estudia a la Pontifícia Universitat Gregoriana i a la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino (Angelicum) de Roma, on assolí una llicenciatura i un doctorat (respectivament) en teologia.

Saraiva ensenyà metafísica durant un any a Marino, Itàlia, i al 1959 passà al Claretianum, on ensenyà teologia fonamental i sacramental durant una dècada. Esdevingué rector de la Pontifícia Universitat Urbaniana per tres terminis (1977–1980, 1980–1983, 1986–1988).

El 26 de maig de 1988, Saraiva va ser nomenat Secretari de la Congregació per a l'Educació Catòlica i arquebisbe titular de Thuburnica. Rebé la consagració episcopal de mans del cardenal Agostino Casaroli, amb els arquebisbes Jan Pieter Schotte i Giovanni Battista Re servint com a coconsagradors, el 2 de juliol següent a la Basílica dels Sants XII Apòstols. El 30 de maig de 1998 va ser nomenat Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants.

Saraiva Martins va ser creat cardenal pel Papa Joan Pau II al consistori del 21 de febrer de 2001, amb el títol de cardenal diaca de Nostra Signora del Sacro Cuore. Tots els alts funcionaris vaticans perden automàticament el seu càrrec durant el període de sede vacante; i Saraiva perdé el seu càrrec el 2 d'abril de 2005 en morir el Papa. Va ser un dels cardenals electors que participaren en el conclave de 2005 que trià el Papa Benet XVI, qui posteriorment el confirmà al càrrec el 21 d'abril següent.

Ha estat membre de les congregacions per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, per als Bisbes, del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Treballadors dels Serveis de Sanitat i del Consell Especial per a Europa de la Secretaria General del Sínode de Bisbes.

El 8 de juliol de 2008 s'anuncià que seria succeït per Angelo Amato. El 24 de febrer de 2009 va ser promogut a l'orde de cardenals bisbes, amb el títol de la seu suburbicària de Palestrina.^[1]

El 6 de gener de 2012 complí els 80 anys, perdent el dret de participar en un futur conclave.

Honors[modifica]

Gran Creu de l'orde de Crist – 21 de desembre de 1990

Gran Creu de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa – 11 de maig de 2010

Balí Cavaller de Gran Creu de Justícia del Sacre Orde Militar Constantinià de Sant Jordi (Casa de Borbó-Dues Sicílies)^[2]

Enllaços externs[modifica]

Biografia a catholic-pages.com (anglès)
Salt+Light Entrevista a televisió: Cardinal José Saraiva Martins – Testimonis a YouTube
Biografia oficial (italià)

Notes[modifica]

↑ «Promozione all'Ordine dei Vescovi dell'Em.mo Card. José Saraiva Martins» (en italian). Press Office of the Holy See, 24-02-2009. [Consulta: 24 febrer 2009].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Dal sito web del Sacro Militare Ordine Costantiniano di San Giorgio.

Precedit per: Matthias N'Gartéri Mayadi	Bisbe titular de Tuburnica (amb dignitat d'arquebisbe) 26 de maig de 1988 - 21 de febrer de 2001	Succeït per: Christopher Cardone
Precedit per: Antonio María Javierre Ortas, S.D.B.	Secretari de la Congregació per a l'Educació Catòlica 26 de maig de 1988 - 28 de juny de 1988	Succeït per: -
Precedit per: -	Secretari de la Congregació per a l'educació catòlica (dels Seminaris i dels Instituts d'Estudis) 28 de juny de 1988 - 30 de maig de 1998	Succeït per: Giuseppe Pittau, S.J.
Precedit per: Alberto Bovone	Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants 30 de maig de 1998 - 9 de juliol de 2008	Succeït per: Angelo Amato, S.D.B.
Precedit per: Mario Luigi Ciappi	Cardenal diaca de Nostra Signora del Sacro Cuore 21 de febrer de 2001 - 24 de febrer de 2009	Succeït per: Kurt Koch
Precedit per: Bernardin Gantin	Cardenal bisbe de Palestrina des del 24 de febrer de 2009	Succeït per: al càrrec

[1] «Promozione all'Ordine dei Vescovi dell'Em.mo Card. José Saraiva Martins» (en italian). Press Office of the Holy See, 24-02-2009. [Consulta: 24 febrer 2009].^{[Enllaç no actiu]}

[2] Dal sito web del Sacro Militare Ordine Costantiniano di San Giorgio.

[1]

[2]