Joventut Valencianista (1992)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióJoventut Valencianista
Dades bàsiques
Tipus entitat associació
Ideologia valencianisme
Forma jurídica associació
Història
Fundació gener 1992
Activitat
Organització i govern
Seu central 
Modifica les dades a Wikidata
Logotip de la Joventut Valencianista en la seua segona etapa.

Joventut Valencianista va ser una organització juvenil fundada en gener de 1992,[1] entre d'altres, per joves provinents del sector nacionalista de Joventut Nacionalista Valenciana, les joventuts del partit regionalista Unió Valenciana. Tot i que a desembre de 1992 el president de les Joventuts d'Unió Valenciana, entregaria a Carmel Roda com a representant de l'entitat un premi en reconeixement de la seua activitat,[2] en novembre de 1993[3] dirigents provinents d'aquell partit (amb Vicent Flor al capdavant) serien expulsats d'Unió Valenciana per portar a terme una política nacionalista, sobiranista i dialogant amb els sectors fusteranistes del nacionalisme valencià.[4] L'aleshores president del partit, Vicent González Lizondo, va dir d'ells que eren la Herri Batasuna valenciana.[5] Açò va significar la pràctica desaparició de les Joventuts d'Unió Valenciana.

Amb l'arribada d'Hèctor Villalba a la presidència d'Unió Valenciana, es va produir un acostament entre el partit i la Joventut Valencianista, on si bé mai van ser readmesos,[6] sí que arribaren a participar com a associació integrada a UV des de principis de 1999,[7] fins a la defenestració de Villalba pocs mesos després. Al congrés de Piles, es van defensar dos ponències, una defensada per Vicent Flor, Lluís Bertomeu i Vicent Forment, que guanyaria i que defensava una convergència amb altres sectors nacionalistes valencians, i una altra, defensada per Felip Bens i Andreu Tintorer, defensant que el grup no devia encetar encara eixe procés.[8]

L'any 2000, La Joventut Valencianista es trencaria quan Lluís Bertomeu ingressa al Partit Popular.[6] Pel que fa a altres membres de l'organització, gent com Vicent Flor, Natxo Bellido, Clara Ferrando[9] o Vicent Forment, entrarien al Bloc Nacionalista Valencià (també Pere Palés, que l'abandonaria poc després)[10] mentre que Felip Bens i Andreu Tintorer es dedicarien a tasques en l'àmbit de la cultura, des de posicions properes al secessionisme lingüístic. La majoria de membres no formaria part de cap partit polític.

Referències[modifica]

  1. Lluís Bertomeu i Josep Miquel Bisbal i Sanç en Cap a una Valencia Lliure, Joventut Valencianista, 1994. pg.101, ISBN 84-604-7499-2
  2. Lluís Bertomeu i Josep Miquel Bisbal i Sanç en Cap a una Valencia Lliure, Joventut Valencianista, 1994. pg.109, ISBN 84-604-7499-2
  3. El poder invisible del blaverismo reportatge a Levante-EMV del 8 de maig de 2011
  4. Català i Oltra, 2012, p. 586.
  5. Vicent Flor: "Als seus ulls sóc un ‘catalanista’ però també un traïdor" notícia a Full Quatre de l'11 d'abril 2012
  6. 6,0 6,1 Una treintena de miembros de Joventut Valencianista anuncia su inminente ingreso en el Partido Popular notícia a El País del 16 de febrer de 2000 (castellà)
  7. Patria Nova i JV: A vore qué passa - article a Lletraferit 17, febrer de 1999
  8. Entrevista a Felip Bens a Valencianisme.com del 21 de març de 2003
  9. Clara Ferrando, portaveu del Centre d'Actuació Valencianista entrevista a Valencianisme.com del 27 de juliol de 2010
  10. Entrevista amb Palés al web Valencianisme.com [Consulta: 15 d'agost de 2011]

Bibliografia[modifica]