Juan Vigil de Quiñones y Labiada
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1546  Caldones (província d'Astúries) |
| Mort | 1r setembre 1617 (70/71 anys) Segòvia (Espanya) |
| Bisbe de Segòvia | |
| 18 juliol 1616 – 1r setembre 1617 ← Antonio Idiáquez Manrique – Alfonso Márquez de Prado → Diòcesi: bisbat de Segòvia | |
| Bisbe de Valladolid | |
| 13 agost 1607 – 18 juliol 1616 ← Juan Bautista de Acevedo – Francisco Sobrino Morillas → Diòcesi: bisbat de Valladolid | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
Juan Vigil de Quiñones y Labiada (Caldones, concejo de Gijón, 1546/1547 - Segòvia, 1 de setembre de 1617)[1][2] va ser un religiós asturià, bisbe de Valladolid (1607-1616) i de Segòvia (1616-1617).
Fill de Toribio de Vigil de Caldones i Catalina Menéndez de la Labiada, net per part de pare de Diego de Vigil i Aldara González de Cornellana i, per part de mare, de Gutierre Fernández de la Meana i Catalina Menéndez de la Labiada, tots residents a San Vicente de Caldones, parròquia del concejo de Gijón. Va estudiar a la universitat de Salamanca, i fou col·legial del Col·legi de San Pelayo, així com del de Santa Cruz de Valladolid i en fou catedràtic.[2]
S'ordenà sacerdot el 6 de maig de 1582.[2] Va iniciar la carrera eclesiàstica com a canonge i ardiaca de Ribadeo, a la catedral d'Oviedo.[1] Després es va traslladar a Valladolid, on va ser inquisidor. El 1589, el cardenal i inquisidor general Gaspar de Quiroga y Vela li va atorgar la plaça de conseller del Consell Suprem de la Inquisició. El 1607, Felip III el va presenta al bisbat de Valladolid, i després de l'estada en aquesta seu va ser promogut a la segoviana el 1616.[2]
Vigil de Quiñones morí l'any següent, l'1 de setembre de 1617, als setanta anys. El seu cos va ser depositat inicialment a la catedral de Segòvia. No obstant això, el desig exprés havia estat enterrar-se a la capella major de la catedral d'Oviedo, però va ser rebutjat, pel que va proposar enterrar-se a la capella gòtica de Sant Sebastià, de la qual finançaria llur reforma amb 20.000 ducats, oferta que fou acceptada. El 1640, fou traslladat a aquesta sumptuosa capella que va ser dedicada a la Mare de Déu de l'Encarnació,[1][2] construïda per l'arquitecte Juan de Naveda, finalitzada a finals de 1639.[3]
Al Col·legi de Valladolid va fer diversos donatius per la reparació de l'edifici. A la catedral li va donar vint mil ducats, amb les que es va dotar les Festes del Santíssim Sagrament.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Canalda, Narváez i Sureda, 2011, p. 156.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 González Dávila, 1645, p. 588.
- ↑ Losada Varea, Celestina. La arquitectura en el otoño del Renacimiento: Juan de Naveda 1590-1638 (en castellà). Santander: Publicaciones Universidad de Cantabria, 2007. ISBN 978-84-8102-438-8.
Bibliografia
[modifica]- Canalda, Sílvia; Narváez, Carme; Sureda, Joan (Eds.). Cartografías visuales y arquitectónicas de la modernidad: siglos XV - XVIII (en castellà). Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 2011. ISBN 978-84-475-53540-8.
- González Dávila, Gil. Teatro eclesiástico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los reynos de las dos Castillas (en castellà). Volum 1. Madrid: Imprenta de Francisco Martínez, 1645.