Juan de Ovando y Aguirre
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1515  Càceres |
| Mort | 8 setembre 1575 (59/60 anys) Madrid |
Anexo:Presidentes del Consejo de Hacienda (es)  | |
| 1574 – 1575 | |
| Anexo:Presidentes del Consejo de Indias (es) | |
| 1571 – 1575 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | inquisidor, jurista, religiós cristià |
Juan de Ovando y Aguirre (Càceres, 1514 - Madrid, 8 de setembre de 1575). Eclesiàstic i jurista extremeny, fou president dels Consells d'Índies i d'Hisenda durant el regnat de Felip II.
Biografia[modifica]
Fill de Francisco de Ovando i de Leonor García de Aguirre, pertany a la família dels Ovando, de la noblesa, però a una branca il·legítima, per ser el seu pare fill natural.[1]
Neix a Càceres, on és possible que iniciés els seus primers estudis. El grau de batxiller l'aconseguí al mateix Càceres, o a Salamanca, on el 28 de novembre de 1545 demana entrar al Col·legi Major de Sant Bartomeu de la universitat, i el 8 de juliol de 1547 ingressa al col·legi.[2] A la universitat estudia dret, i obté la llicenciatura l'any 1551, i posteriorment es queda com a professor de la càtedra de Còdex.[3]
El 5 de març de 1556 entra al servei de Fernando de Valdés, arquebisbe de Sevilla i Inquisidor General, i és nomenat provisor i vicari general de l'arquebisbat. També ocupa el càrrec d'inquisidor de Sevilla, i el manté malgrat la designació l'any 1559 de Juan González de Munébrega, bisbe de Tarassona, com a inquisidor en cap de Sevilla; fins a la seva sortida de Sevilla, l'any 1563.[4] Durant les absències de l'arquebisbe governa l'arxidiòcesi,[5] sempre mantenint informat a Valdés. Inspecciona i visita les parròquies i hospitals, decideix sobre dispenses eclesiàstiques, construcció d'esglésies i capelles, i problemes disciplinaris dels clergues.[6]
En els anys de residència a Sevilla manté relacions epistolars amb llurs familiars com el doctor Nicolás de Ovando, que arribà a ser membre del Consell d'Ordes Militars, fra Diego de Ovando, o el doctor Alonso de Cáceres de Ovando, oïdor de Santo Domingo i Panamá; i estableix relacions d'amistat amb el canonge Pedro de Alderete, Benito Arias Montano, Mateo Vázquez de Leca i Diego de Espinosa.[7]
En la primavera de 1564 Ovando és nomenat visitador de la universitat d'Alcalá de Henares, per a dur a terme una reforma general de la universitat.[8] El 4 d'agost renuncia al càrrec de provisor però manté la canongia de la catedral.[9] El 17 de setembre, ja en Alcalá de Henares, rep la reial provisió per a reformar la universitat, on li especifiquen les línies a seguir i li indiquen que les conclusions les presente davant el Consell de Castella. Actuen com a ajudants seus, Mateo Vázquez, com a secretari, i Pedro Carrillo, com a notari. En la universitat visita els diversos col·legis i realitza una completa investigació de les finances, l'administració i el professorat comprovant el compliment de les ordenances i els estatuts.[10] Del maig a l'octubre de 1565 forma una comissió per a reformar els estatuts.[11][12] En els mesos de setembre i octubre de 1565 torna a realitzar una visita pel col·legis per comprovar si han atès les recomanacions.[13] Poc després entrega el treball realitzat al Consell de Castella.[14]
El gener de 1566 torna a Sevilla per a reincorporar-se en el càrrec de provisor de l'arquebisbat, però pocs dies després, mou a Madrid a indicació de Diego de Espinosa, president del Consell de Castella, per a ocupar un càrrec a la cort. Espinosa ocupa la presidència del Consell General de la Inquisició al desembre de 1566, i l'11 d'eixe mes Juan de Ovando entra com a membre del Consell.[15]
Cap a mitjans de 1567 Ovando,[16] recomanat per Espinosa, rep l'encàrrec de visitar el Consell d'Índies, per reformar-lo i formar un cos amb totes les disposicions legislatives. Juan de Ovando envia a les autoritats indianes, tant seculars com eclesiàstiques, un qüestionari, i les respostes li serveixen per a establir un diagnòstic de la situació de la governació indiana.[17] La visita es prolonga fins a l'any 1571, i el 28 d'agost és nomenat president del Consell d'Índies.[18] Durant la seva presidència continua la recopilació legislativa.[19] El 8 de setembre de 1572 és nomenat president del Consell d'Hisenda.[18]
Mor a Madrid el 8 de setembre de 1575. El dia 4 havia fet testament, i entre altres qüestions, mana ésser soterrat a l'església de Sant Mateu de Càceres, on ja ho estaven els seus pares i altres membres de la família.[20][21]
Referències i notes[modifica]
- ↑ Astrana Marín 1949: p. 42, n. 2.
- ↑ Poole 2004: p. 25.
- ↑ Poole 2004: p. 27.
- ↑ Poole 2004: pp. 33-35.
- ↑ Ortiz de Zúñiga 1796: p. 18.
- ↑ Poole 2004: p. 46.
- ↑ Poole 2004: p. 47.
- ↑ Poole 2004: p. 53.
- ↑ Poole 2004: p. 55.
- ↑ Poole 2004: p. 63.
- ↑ Poole 2004: pp. 69-71.
- ↑ González Navarro 1998: pp. 663-665.
- ↑ Poole 2004: p. 67.
- ↑ Poole 2004: p. 78.
- ↑ Poole 2004: pp. 78-80.
- ↑ Poole 2004: p. 95.
- ↑ Diego Fernández 2010: pp. 446-447.
- ↑ 18,0 18,1 Astrana Marín 1949: p. 43.
- ↑ Diego Fernández 2010: p. 447.
- ↑ Astrana Marín 1949: p. 49, n. 1.
- ↑ Martínez Quesada 1958.
Bibliografia[modifica]
- Astrana Marín, Luis. Vida ejemplar y heroica de Miguel de Cervantes Saavedra (en castellà). vol. 2. Madrid: Reus, 1949.
- Diego Fernández, Rafael «La visita al Consejo de Indias de Juan de Ovando y la Nueva España» (en castellà). Revista chilena de historia del derecho, núm. 22-1, 2010, pp. 445-457. DOI: 10.5354/0716-5447.2010.22012. ISSN: 0716-5447 [Consulta: 1r abril 2013].[Enllaç no actiu]
- González Navarro, Ramón «Las constituciones originales cisnerianas y su evolución hasta la Reforma de Obando» (en castellà). Estudios de historia social y económica de América, núms. 16-17, 1998, pp. 639-665. ISSN: 0214-2236 [Consulta: 1r abril 2013].
- Martínez Quesada, Juan «Documentación de la capellanía y enterramiento del Presidente don Juan de Ovando» (en castellà). Revista de Estudios Extremeños, vol. XIV, núm. 1, 1958, pp. 145-158. ISSN: 0210-2854 [Consulta: 1r abril 2013].
- Ortiz de Zúñiga, Diego. Anales eclesiásticos y seculares de la muy noble y muy leal ciudad de Sevilla de Sevilla, metrópoli de Andalucía, que contienen sus mas principales memorias desde el año de 1246... hasta el de 1671 (en castellà). vol. IV. Madrid: En la Imprenta Real, Año de 1796.
- Poole, Stafford. Juan de Ovando: Governating the Spanish Empire in the reign of Philip II (en anglès). Norman (OK): The University of Oklahoma Press, 2004. ISBN 0-8061-3592-1.