Judith Herzberg
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (nl) Judith Frieda Lina Herzberg  4 novembre 1934 (90 anys)Amsterdam (Països Baixos) | ||
| Formació | Montessori Lyceum Amsterdam (en)  | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Poesia | ||
| Ocupació | poetessa, escriptora, traductora, guionista, dramaturga, llibretista | ||
| Activitat | 1961 - | ||
| Família | |||
| Pare | Abel Herzberg | ||
| Premis | |||
| |||
   
| |||
Judith Herzberg (nascuda el 4 de novembre de 1934 a Amsterdam) és una poeta i dramaturga dels Països Baixos que escriu en neerlandès.[1] Escriu poemes, obres de teatre i guions de rodatge per a la televisió i el cinema. Descriu «coses ordinàries, que per les seves poesies esdevenen molt particulars».[2] Entre molts altres premis, destaca el Premi de les Lletres neerlandeses que va rebre el 2018, el més prestigiós dels països de parla neerlandesa, considerat com el coronament d'una carrera literària.[3]
| « | (neerlandès)
|
(català)
|
» |
| — Judith Herzberg, 111 Hopla's 2014 (extret)
| |||
Herzberg és la filla de l'escriptor i advocat Abel Herzberg, el mateix, fill de refugiats jues de Rússia. Durant la Segona Guerra Mundial, el 1943 tota la família va ser empresonada a Barneveld. Quan els alemanys van evacuar el campament per transportar tots els jueus al camp de concentració de Westerbork, va poder escapar amb els seus germà i germana. Van passar la resta de la guerra amagada. Els seus pares van ser transportats de Westerbork a Bergen-Belsen, camp del qual van ser lliberats el 10 d'abril de 1945.[5] Aquesta temàtica va inspirar certes obres i també el seu compromís polític.
Va debutar el 1961 com a poeta al setmanari Vrij Nederland. Dos anys més tard, va publicar un primer recull de poemes, Zeepost. Més endavant va seguir, entre d'altres, Beemdgras, Vliegen, Strijklicht, Botshol i Dagrest. Entre 1989 i 2008, va escriure el guió per adaptar la seva trilogia d'obres de teatre Leedvermaak, Rijgdraad (la pel·lícula amb títol Qui vive) i Happy End al cinema. Totes tres pel·lícules van ser realitzades pel director d'escena Frans Weisz.[6]
- Poesia
- Zeepost (post marítim, 1963)[2]
- Beemdgras (1968)[2]
- 111 Hopla's' (2014) poemes curtets, en un format «únicament emprat per Judit Herzberg»[4]
- Teatre
- Cranky Box (1971)
- Leedvermaak (1982), premi Charlotte Köhler 1988[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 van Bork, G.J. «Herzberg, Judith» (en neerlandès). Schrijvers en dichters. Biblioteca digital de la literatura neerlandesa, 01-01-2006. [Consulta: 16 abril 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «1963-1969: Zeepost en Beemdgras» (en neerlandès). KB Nationale bilbiotheek (biblioteca nacional). Arxivat de l'original el 2019-04-17. [Consulta: 17 abril 2019].
- ↑ «Judith Herzberg krijgt Prijs der Nederlandse Letteren» (en neerlandès). NOS, 20-04-2018.
- ↑ 4,0 4,1 «Vanaf 2008: Het vrolijkt, Klaagliedjes, Liever brieven en 111 Hopla's» (en neerlandès). KB Nationale bilbiotheek (biblioteca nacional). Arxivat de l'original el 2019-04-17. [Consulta: 17 abril 2019].
- ↑ «Abel Herzberg» (en neerlandès). Joods Amsterdam: Joodse sporen in Amsterdam en omgeving, s.d. [Consulta: 16 abril 2019].
- ↑ «Regisseur Frans Weisz begint eind augustus met de opnames van zijn nieuwe film Happy End» (en neerlandès). Het Parool, 20-08-2008.
Bibliografia
[modifica]- Per un bibliografia quasi completa i regularment actualitzada vegeu: «Judith Herzberg». Biblioteca digital de la literatura neerlandesa. [Consulta: 16 abril 2019].