Juli Carsalade du Pont
 El "bisbe dels catalans" Juli Carsalade | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 febrer 1847  Cimòrra (França) |
| Mort | 29 desembre 1932 (85 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Bisbe de Perpinyà-Elna | |
| 7 desembre 1899 – 1932 ← Noël Gaussail – Henri-Marius Bernard → Diòcesi: bisbat de Perpinyà i Elna | |
| Canonge Catedral Santa Maria d'Aush | |
| 1893 – 1899 | |
President Société archéologique, historique, littéraire et scientifique du Gers (en)  | |
| 1891 – 1900 – Auguste Ditandy (en) → | |
 Rector Aush | |
| 1885 – 1893 | |
.svg){kind=small} Rector Lo Mont d'Astarac | |
| 1876 – 1885 | |
.svg){kind=small} Vicari Miranda | |
| 1873 – 1876 | |
.svg){kind=small} Vicari Illa Jordà | |
| 1871 – 1873 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1900–), almoiner (1887–1899), arxiver (1887–), sacerdot catòlic (1871–), professor de matemàtiques (1871–1873) |
| Membre de | Société de l'histoire de France (1885–) |
| Consagració | Charles-Évariste-Joseph Cœuret-Varin |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
Premis | |
_Ancien_%C3%A9v%C3%AAch%C3%A9_03.jpg) | |
(la) Salus non putresco | |
Juli Lluís Maria de Carsalade du Pont (Cimòrra, Gers, 16 de febrer de 1847 - Perpinyà, 29 de desembre de 1932) fou un eclesiàstic occità, que ocupà el càrrec de bisbe de Perpinyà de 1900 a 1932. Pertanyia a una família gascona, fou canonge d'Aush i secretari del bisbe Gouzot. Creà el Musée Historique et Archéologique d'Auch, les Archives Historiques de Gascogne i la Société d'Arqueologie du Gers.
Fou consagrat bisbe d'Elna-Perpinyà el 22 de febrer de 1900, i aleshores va aprendre català, hi predicà, hi escriví i restablí l'ensenyament del catecisme i la predicació en aquesta llengua, raó per la qual fou qualificat com a bisbe dels catalans. Organitzà els Jocs Florals del 1902, que hom no pogué celebrar a Barcelona, i presidí els de Barcelona el 1914. Col·laborà també en l'obra del Diccionari Català-Valencià-Balear d'Antoni Maria Alcover, del qual es distancià a causa de la seva actitud germanòfila arran de la Primera Guerra Mundial. Encoratjà el reclutament de voluntaris al Principat durant la guerra i participà en les manifestacions d'intel·lectuals francòfils catalans a Perpinyà el 1916.
Poc després comprà les ruïnes de Sant Martí del Canigó i es dedicà a la restauració del monestir,[1] on fou enterrat quan morí. També adquirí Sant Miquel de Cuixà i en renovà la vida monàstica. Restaurà la capella de Nostra Dona del Còrrec, predecessora de la catedral de Perpinyà, i l'antiga església dels caputxins, actualment de Sant Cristòfor; comprà el col·legi de Sant Lluís Gonçaga i el Petit Seminari, i va fer edificar l'església de Sant Martí del Bon Socors i el Gran Seminari. Per tal d'encoratjar les investigacions científiques del clergat creà la Revue Historique et Littéraire du diocèse de Perpignan.
Referències
- ↑ (castellà) Claustro.com, Monasterio de Sant Martí del Canigó
Bibliografia
- (francès) Eugeni Cortade, La restauration de l'abbaye de Saint-Martin-du-Canigou par Mgr de Carsalade du Pont (1972)