Vés al contingut

Julio Carabias Salcedo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJulio Carabias Salcedo
Biografia
Naixement1883 Modifica el valor a Wikidata
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 maig 1963 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Santiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
Governador del Banc d'Espanya
17 abril 1931 – març 1934
← Federico Carlos Bas VassalloManuel Marraco Ramón → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Julio Carabias Salcedo (Valladolid, 1883 - Santiago de Xile, 11 de maig de 1963) va ser un economista espanyol, governador del Banc d'Espanya durant la Segona República Espanyola.[1]

Biografia

[modifica]

Fill del periodista Casimiro Carabias, va estudiar a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de Bilbao i el 1902 començà a treballar de comptable a les sucursals de Bilbao i París del Banco de Bilbao. De 1910 a 1917 va treballar per l'asseguradora La Polar, de 1918 a 1920 per al Banco Vasco i de 1920 a 1931 a la sucursal bilbaïna del Banco del Río de la Plata.[2] De 1927 a 1929 fou president de la Cambra de la Propietat de Bilbao, director de la revista Información de la Cambra Oficial de Comerç de Bilbao i col·laborador de la Revista Nacional de Economía.

Després de la proclamació de la Segona República Espanyola fou nomenat governador del Banc d'Espanya a instància del nou ministre d'economia Indalecio Prieto, que confiava plenament en ell..[3][4] El seu principal objectiu fou l'estabilització de la pesseta i va dissenyar un pla d'intervenció urgent per tal de frenar el descens de la cotització de la moneda, unificant el Centro Regulador de Operaciones de Cambio i el Centro Oficial de Contratación de Moneda en un sol cos.[2] També va proposar transferir or a l'estrangers per comprar pessetes i reduir el paper moneda en circulació, però el Consell General del Banc d'Espanya s'hi va oposar.[2] El desembre de 1931 va continuar servint al nou ministre d'Economia, Jaume Carner i Romeu. Va deixar el càrrec en març de 1934.

En esclatar la guerra civil espanyola es va mantenir fidel a la Segona República Espanyola i el 6 d'agost de 1936 fou nomenat sostsgovernador del Banc d'Espanya, i el 10 d'agost vicepresident del Consell Superior Bancari. L'octubre de 1936 es van transferir les reserves d'or del Banc d'Espanya a Moscou per tal de comprar subministraments al govern de la República. (vegeu or de Moscou).[5] D'agost a desembre de 1938 fou primer vice-governador del Banc d'Espanya, però actuava com a governador del banc a la zona republicana. Va ser guardonat amb la Gran Creu de l'Orde de la República Espanyola.

En acabar la guerra civil es va exiliar a París. El 1942 va marxar a Mèxic gràcies a l'ajuda del Banc Central a Buenos Aires. Allí va ser director de la Financiera Hispano-Mexicana (HISME), constituïda per la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols (JARE). En acabar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Xile, on va treballar per a la Superintendència de Bancs. Va morir a Santiago de Xile l'11 de maig de 1963.

Notes

[modifica]
  1. Julio Carabias Salcedo, Real Academia de la Historia
  2. 2,0 2,1 2,2 Manjón-Cabeza, 1986, p. 226.
  3. Prieto, 1931, p. 218.
  4. Manjón-Cabeza, 1986, p. 225.
  5. Cabezas, 2005, p. 342.

Fonts

[modifica]