Julius Baker
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 setembre 1915  Cleveland (Ohio) |
| Mort | 6 agost 2003 (87 anys) Danbury (Connecticut) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música, flute performance (en)  i educació musical |
| Ocupació | pedagog musical, flautista, músic |
| Activitat | 1937 – |
| Ocupador | Universitat Carnegie Mellon Curtis Institute of Music Juilliard School |
| Alumnes | Ransom Wilson |
| Instrument | Flauta |
| Lloc web | juliusbaker.com |
    | |
Julius Baker (Cleveland (USA), 23 de setembre, 1915 - Danbury (Connecticut), 6 d'agost, 2003) va ser un flautista nord-americà, aclamat com un dels més grans flautistes de la seva generació.[1]
Biografia[modifica]
Va començar a estudiar flauta flauta als nou anys sota la direcció del seu pare i posteriorment va estudiar amb August Caputo i Robert Morris. Va assistir a l'"Eastman School of Music" sota els ensenyaments de Leonardo De Lorenzo, i més tard al Curtis Institute of Music. Després d'acabar els seus estudis l'any 1937, Baker va tornar a la seva ciutat natal, obtenint la posició de segona flauta a l'Orquestra de Cleveland dirigida per Artur Rodziński i després va tocar a les orquestres simfòniques de Pittsburgh, Chicago, Nova York i Columbia.
Durant la dècada de 1940, Baker va col·laborar amb el seu amic John Serry mentre treballava al Columbia Broadcasting System a la ciutat de Nova York. Baker també va gravar diverses composicions per a flauta solista que va ser composta per a ell per Serry. (La Culebra & African Bolero).[2][3]
Va ser un dels fundadors de la formació "Bach Aria Group" que interpreta peces de Bach, en la qual va tocar entre 1946 i 1964. Baker també va participar en la creació de bandes sonores de pel·lícules, entre les quals la de la pel·lícula Fama i pel·lícules d'animació de Disney com La Sireneta i La Bella i la Bèstia.[4]
Baker també va col·laborar amb membres de la Filharmònica de Nova York, el pianista Glenn Gould i el violinista Rafael Druian en un enregistrament dels Concerts de Brandenburg núm. 4 de Johann Sebastian Bach en sol major, BWV 1049.[5]
També actiu com a professor, va ensenyar a la Juilliard School, i al Curtis Institute of Music i la Universitat Carnegie Mellon. El 1997 i el 1999 va ser membre del jurat del Concurs Internacional de Flauta "Leonardo De Lorenzo", organitzat cada dos anys al municipi de Viggiano, província de Potenza.[6]
Va morir a Danbury als 87 anys.
Referències[modifica]
- ↑ Allan Kozinn,/https://www.nytimes.com/2003/08/08/arts/julius-baker-principal-flutist-of-philharmonic-dies-at-87.html/su nytimes.com. URL consultato il 3 maggio 2016.
- ↑ (anglès) http://library.juilliard.edu/search/o937406215/Vedere le note di dedizione scritte a mano nella pagina 3 del punteggio
- ↑ (anglès)http://library.juilliard.edu/search/o937406214/Vedere le note di dedizione scritte a mano nella pagina 3 del punteggio
- ↑ Robert Cummings,/https://www.allmusic.com/artist/julius-baker-mn0001247973#credits/su allmusic.com. URL consultato il 3 maggio 2016.
- ↑ https://books.google.cat/books?id=Ll8IAQAAMAAJ&q=Glenn+Gould+julius+Baker&dq=Glenn+Gould+julius+Baker&hl=ca&sa=X&redir_esc=y(anglès)
- ↑ http://www.concorsodelorenzo.it/cgi-sys/suspendedpage.cgi/(PDF), su concorsodelorenzo.it. URL consultato il 3 maggio 2016.