Vassili Kandinski

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Kandinsky)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vassili Kandinski
Vassily-Kandinsky.jpeg
Vassili Kandinski vers el 1913
Naixement 4 de desembre de 1866
Moscou, Imperi Rus
Mort 13 de desembre de 1944(1944-12-13) (als 78 anys)
Neuilly-sur-Seine, França
Educació Acadèmia de Belles Arts de Munic
Ocupació pintor, catedràtic d'universitat i artista visual
Obres notables Composició VII
Activitat professional
Art Pintura
Moviment Art abstracte, expressionisme
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Vassili Vassílievitx Kandinski (transcripció del rus Василий Васильевич Кандинский, amb el cognom sovint escrit Kandinsky) (Moscou, 4 de desembre de 1866 - Neuilly-sur-Seine, 13 de desembre de 1944) fou un pintor rus, precursor de l'abstracció en la pintura.[1]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Gorge Improvisation (1914)

El 1871 la seva família es trasllada a Odessa. De 1886 a 1889 estudia Dret a Moscou. El 1896 rebutja una plaça docent a la Universitat de Dopart per a estudiar Art a Munic.

El 1901 funda el grup Phalanx, el propòsit principal del qual és introduir les avantguardes franceses al provincià ambient muniquès, motiu pel qual obre una escola on imparteix classes. Les seves pintures dels primers anys del segle són paisatges executats amb espàtula, ombrívols en un principi, però que després adquiriran una intensitat gairebé fauve; també pinta temes fantàstics basats en tradicions russes o en l'edat mitjana alemanya; aquest període està marcat per l'experimentació tècnica, en particular per l'ús del tremp sobre paper fos, per tal de donar una impressió de superfície transparent, il·luminada des de darrere. La consistència tonal del clarobscur emfasitza l'esquema i esborra la distinció entre les figures i el fons, i en resulta una composició quasi abstracta.

El 1902 exposa per primer cop amb la Sezession de Berlín i realitza les seves primeres xilografies. El 1903 i el 1904 viatja per Itàlia, els Països Baixos i l'Àfrica i visita Rússia. El 1904 exposa al Saló de Tardor de París.

El 1909 és elegit president del Neue Künstlervereinigung München (NKVM). La primera exposició del grup té lloc a la galeria Tannhäuser de Munic aquell mateix any. Cap a finals de la dècada, les pintures de Kandinski denoten una gran tendència a la planitud per l'equivalència en intensitat de les àrees de color i la superfície lluent que destrueix qualsevol il·lusió de profunditat. Les sèries de quadres de genets en combat comencen el 1909, on la línia de l'horitzó s'hi va eradicant gradualment, d'igual manera que d'altres referències espacials.

Maduresa[modifica | modifica el codi]

El 1910 pintà una aquarel·la abstracta, en la qual "(...) en les taques més fosques predominen dos colors, el roig i el blau, que evidentment estan relacionats perquè sempre es troben junts. El roig és un color càlid i tendeix a expandir-se; el blau és fred i tendeix a contraure's. Kandinski no aplica la llei dels contrasts simultanis sinó que la comprova; se serveix de dos colors com de dues forces manejables que es poden sumar o restar i, segons els casos, és a dir, segons els impulsos que sent, se serveix d'ambdues per tal que es limitin o s'impulsin mútuament. També hi ha signes lineals, filiformes; són, en certa manera, indicacions de possibles moviments, són traçats que suggereixen la direcció i el ritme de les taques que vaguen pel paper. Posen en moviment tota l'aquarel·la (...)" (Argan).

Aquesta aquarel·la datada en 1910 va ser considerada durant molt temps l'obra més primerenca de l'art abstracte modern. Segons sembla, però, Kandinski, a vegades, signava les seves obres amb anys de retard, és per això que molt probablement aquesta distinció correspondria a altres obres no figuratives del mateix autor, tal com suggerí l'editor Kenneth Lindsay, o d'altres artistes com ara Francis Picabia o M. K. Ciurlionis.[2]

El 1911, Kandinski i Marc es retiren del NKVM i assenten les bases del grup Der Blaue Reiter, del qual n'editaran un almanac el 1912. La primera exposició té lloc el desembre a la galeria Tannhäuser de Munic.

El 1911 Kandinski publica De l'espiritual en l'art, que va escriure en alemany (Über das Geistige in der Kunst); el 1912 es publica l'almanac amb obres de Kandinski i Marc, i té lloc la segona exposició de Der Blaue Reiter a la galeria Hans Goltz. Aquell mateix any té lloc la primera exposició individual de Kandinski a la galeria Der Sturm de Berlín. Els temes preferits de Kandinski en aquesta època són violents i apocalíptics, i tenen l'origen en les imatges religioses populars d'Alemanya i Rússia. Cap al 1912 el seu treball ha passat per diverses evolucions productives.

El 1913, quan pinta Línies negres, ja no es pot parlar d'abstracció a partir d'un tema; el color i la línia han pres una expressivitat tal per ells mateixos que ja no segueixen un model preestablert.

De tots els gegants de l'art del segle XX, Kandinsky va ser l'escriptor més prolífic. Kenneth C. Lindsay i Peter Vergo, l'any 1994 varen publicar tots els escrits de l'artista traduïts a l'anglés a partir dels textos originals del pintor; incloent, a més, entrevistes, notes de classe, i elements desconeguts fins al moment de la publicació.[3]

Art abstracte[modifica | modifica el codi]

El desenvolupament de Kandinski cap a l'abstracció troba la seva justificació teòrica a "Abstracció i empatia" de Wilhelm Worringer, que s'havia publicat el 1908. Worringer argumenta que la jerarquia de valors usual, basada en les lleis del Renaixement, no és vàlida a l'hora de considerar l'art d'altres cultures.

al igual que Hilma af Klint, Kandinski també estava interessat per la teosofia, entesa com la veritat fonamental que rau en les doctrines i els rituals de totes les religions del món; la creença en una realitat essencial, oculta rere les aparences, proporciona una òbvia racionalitat a l'art abstracte.

A De l'espiritual en l'art, parla d'una nova època de gran espiritualitat i de la contribució que hi fa la pintura. L'art nou ha de basar-se en un llenguatge de color i Kandinski aporta les pautes sobre les propietats emocionals de cada to i de cada color; a diferència de teories sobre el color més antigues, ell no s'interessa per l'espectre sinó només per la resposta de l'ànima envers els colors.

El 1913 es presenta una obra seva a l'Armory Show de Nova York i, en esclatar la Primera Guerra Mundial, torna a Rússia i s'instal·la a Moscou fins al 1921.

A partir de la Revolució d'Octubre de 1917, Kandinski desenvolupa un treball administratiu per al Comissariat del Poble per a l'Educació; entre els projectes d'aquest organisme hi ha la reforma del sistema educatiu de les escoles d'art. El 1920 fou un dels fundadors a Moscou de l'INKhUK (Institut per a la Cultura Artística); en el transcurs d'aquest any sorgí el conflicte entre Kandinski, Malèvitx i d'altres pintors idealistes davant els productivistes, Vladímir Tatlin i Aleksandr Ródtxenko; aquest últim grup trobà un important suport en el "pla de propaganda monumental" ideat per les autoritats polítiques de la Revolució. La situació de tensió propicià la sortida de Kandinski de Rússia.

El 1922 es trasllada a Weimar (Alemanya), on imparteix classes teòriques per a l'Escola de la Bauhaus. El 1926 publica el llibre Punt i línia sobre el pla. Contribució a l'anàlisi dels elements pictòrics (Punkt und Linie zu Fläche. Beitrag zur Analyse der malerischen Elemente), una continuació orgànica del seu treball anterior De l'espiritual en l'art. Romandrà a la Bauhaus fins a l'any 1933, en què el Tercer Reich clausurà la institució.

Des de 1933 s'estableix a París, on continuarà la seva carrera com a artista fins a la seva mort el 1944.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Vassili Kandinski». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Cor Blok; Juan Manuel Bonet Historia del arte abstracto, 1900-1960. Cátedra, 1982. ISBN 978-84-376-0321-6. 
  3. Wassily Kandinsky; Kenneth Clement Lindsay; Peter Vergo Kandinsky, Complete Writings on Art. Perseus Books Group, 1994. ISBN 978-0-306-80570-7. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vassili Kandinski Modifica l'enllaç a Wikidata