Karl Wilhelm Brandt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaKarl Wilhelm Brandt
Biografia
Naixement1869 Modifica el valor a Wikidata
Coburg Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1923 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Saràtov (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, trompetista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Saràtov (1912–)
Conservatori de Moscou (1900–1912)
Teatre Bolxoi (1890–1912) Modifica el valor a Wikidata
InstrumentTrompeta i corneta Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: e7ddd923-b653-4775-9b1f-0ccd4040ae16 Discogs: 2918501 IMSLP: Category:Brandt,_Karl_Wilhelm Allmusic: mn0002477486 Modifica el valor a Wikidata

Karl Wilhelm Brandt també conegut com a Vassili Georgievitx Brandt (Coburg, Alemanya, 1869-1923) va ser trompetista, pedagog i compositor. Brandt esdevingué trompeta principal del Teatre Bolxoi al 1890 i, posteriorment, es va convertir en primer corneta al 1903. Va succeir a Friedrich Richer (1826-1901) com a professor de trompeta al Conservatori de Moscou al 1900, on ensenyà també orquestració per a banda. És considerat el fundador de l'escola de trompeta russa. Els seus dos mètodes per trompeta, 34 Etudes for Orchestral Trumpeters i 23 Etudes (“The Last”), són un material d'estudi molt important per a intèrprets trompetistes. En un article de la International Trumpet Guild, Richard Burkart i Keith Johnson mencionen aquests mètodes com a específics per treballar en l'articulació. Els seus dos concerts per a trompeta i piano son també àmpliament interpretats actualment. Brandt es va unir al 1912 a la facultat del Conservatori de Saràtov. D'entre els seus estudiants hi ha Pyotr Lyamin (1884-1968) el qual va succeir a Brandt com a professor al Conservatori de Saràtov; Payel Klochtov (1884-1966) el qual va ser un dels primers artistes de gravació rus; Vladimir Druncker (1898-1974) el qual va ser trompeta principal de Los Angeles Philarmonic; i Mikhaïl Tabakov (1877-1956) el qual va ser professor al Conservatori de Moscou.

Brandt a Alemanya[modifica]

Brandt va nàixer a Coburg. Allí estudià quatre anys a l'Escola de Musica de Coburg sota la direcció de Carl Zimmermann, director de l'orquestra i de la banda del poble de 1877 a 1908. Els estius de 1887 i 1888 era membre de l'orquestra de Bad Oeynhausen (al nord d'Alemanya, prop d'Hamburg). El setembre del 1888 marxà a Hèlsinki. Allí va ser membre de la Societat Orquestral – La futura Filharmònica – com a 1r trompeta i solista durant tres temporades hivernals.

Rússia com a nucli de músics estrangers[modifica]

A finals del segle xviii Rússia comença a créixer com a nucli musical. Molts músics estrangers eren atrets a Sant Petersburg i a Moscou, simplement pels diners que podien guanyar. No va ser fins després de fundar la Societat Musical Russa al 1861 per Anton Rubinstein (1829-1894) i els conservatoris de Sant Petersburg i Moscou al 1862 i 1866 pels germans Rubinstein (Anton i Nikolai) que la verdadera cultura musical russa començava a emergir lentament. Els primers professors d'aquests dos conservatoris, i la majoria de membres de les orquestres del teatre Tsaris, eren estrangers.

El setembre del 1912, el primer conservatori rus d'alt nivell després del de Sant Petersburg i del de Moscou va ser obert a Saràtov, en una àrea on hi havia molts alemanys instal·lats. Un nombre de professor de gran renom es van comprometre a garantir el prestigi del nou conservatori, entre ells Brandt. A Saràtov, Brandt no només ensenyava trompeta, sinó que també dirigia l'orquestra del conservatori. Allí ell va morir inesperadament el 2 de febrer de 1923.

Brandt com a músic i mestre[modifica]

Brandt era famós pel seu meravellós timbre, la seva tècnica perfecta i pel seu noble fraseig. Com Herbert L. Clarke, l'hi agradava practicar doble i triple pica en “sec”, mentre caminava pel carrer. A vegades no es podia fer entendre amb el rus, així que molts cops es comunicava amb els seus alumnes a través d'exemples, demostracions amb el seu instrument mostrant molt clarament que esperava dels seus alumnes. Fer escales diàriament i el mètode Arban eren centrals en el seu ensenyament. Molt sovint ell mateix acompanyava els seus alumnes al piano.

Bibliografia[modifica]

  • Tarr, Edward H. «Willy (Vassily Georgyevich) Brandt The Early Years» (en anglès). Brand Brass Ensemble. [Consulta: 7 gener 2018].
  • Edward H Tarr - East meets west : The Russian trumpet tradition from the time of Peter the Great to the October Revolution, with a lexicon of trumpeters active in Russia from the seventeenth to the twentieth - Hillsdale, NY : Pendragon Press, [2003] – Bucina, núm 4

Enllaços externs[modifica]