Kay Beauchamp
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 maig 1899  |
| Mort | 25 gener 1992 (92 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | política, suffragette |
| Família | |
| Cònjuge | Graham Pollard Tony Gilbert (en)  |
| Pare | George Henry Beauchamp (en) |
| Germans | Joan Beauchamp |
Kathleen Mary 'Kay' Beauchamp (Midsomer Norton, Somerset, 27 de maig de 1899- 25 de gener de 1992) va ser una de les capdavanteres en el Partit Comunista de la Gran Bretanya als anys vint. Va ajudar a fundar el Daily Worker (més tard The Morning Star) i va ser regidora de Finsbury.
Biografia[modifica]
Va néixer a la família agrícola de granja Welton Manor, Midsomer Norton, Somerset el 27 de maig de 1899.[1] Va ser germana de Joan Beauchamp, més tard Joan Thompson, que es va convertir en una prominent suffragette i associada de Sylvia Pankhurst. La família formava part de la família Beauchamp que dominava les mines de carbó de Somerset;[2] seu pare era el cosí de Sir Frank Beauchamp i Louis Beauchamp, que posseïa mines de carbó a la zona.[3] La seva mare va morir el 1904, quan Kay només tenia quatre anys.[4]
Va completar una carrera en història a l'University College de Londres el 1924. Aquell any es va casar amb el llibreter i bibliotecari Graham Pollard, fill del professor Albert Pollard.
Es va incorporar al Partit Comunista, del qual va ser Secretària Internacional. També va ajudar a fundar el Daily Worker. Com a consellera delegada, va ser empresonada per menyspreu a la cort quan el diari va descriure la condemna de Wal Hannington, un líder obrer a l'atur, com un muntatge.[5]
Va ser un dels vuit membres del Partit que va produir la primera edició del Daily Worker, que va aparèixer l'1 de gener de 1930.[6]
Va treballar com a professora i també va col·laborar amb el Departament d'Educació del Partit Comunista. Durant els anys 1930 i 1940, va treballar de prop amb Harry Pollitt, organitzant vagues de fam, treballs de solidaritat per a la Guerra Civil espanyola i la campanya per al Segon Front en la Segona Guerra Mundial.
Després de la guerra, va ser elegida regidora local a Finsbury. També va ser Secretària Internacional del Partit Comunista. En aquest paper, va fer diverses visites a Àfrica. Va participar en el Moviment per a l'Alliberament Colonial (MCF), fundat el 1954, i va treballar amb Kwame Nkrumah, Jomo Kenyatta i altres futurs líders de l'Àfrica emergent.
El 1972 es va separar del seu primer marit i es va casar amb Tony Gilbert. Va continuar activa en política durant la resta de la seva vida. Va morir el 25 de gener de 1992.[7]
Publicacions[modifica]
- Leninism ~ a syllabus (1940)
- Our Borough - an introductory discussion syllabus. On the government of the borough of Finsbury (1945)
- Canvassing (1945)
- Fascism and how to defeat it (1959)
- We can get those deep shelters (1961)
- Black citizens (1973)
- Report of Liberation Conference to isolate and defeat racism (1977)
- One race, the human race (1979)
- Ethiopia: An African Giant Awakens [ambTony Gilbert] (1985)
- Racism: A Threat to World Peace – [amb Amanda Mensah] (1986)
- Ring Around the Carnival [amb Maggie Chetty] (1986)
Referències[modifica]
- ↑ «Projecte WorldConnect de RootsWeb: Somerset Coalfield Connections» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2018].
- ↑
- ↑ «Projecte WorldConnect de RootsWeb: Somerset Coalfield Connections» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2018].
- ↑ «Projecte WorldConnect de RootsWeb: Somerset Coalfield Connections». [Consulta: 8 juny 2018].
- ↑ «L'alliberament i els seus arxius a la Biblioteca» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2018].
- ↑ Archives, The National. «El servei de descobriment» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2018].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-05-29. [Consulta: 14 juny 2009].