Vés al contingut

Komkovita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralKomkovita
Fórmula químicaBaZr[Si₃O9]·3H₂O
EpònimAleksandr I. Komkov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMassís alcalí-ultrabàsic de Vuoriyarvi, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DM.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.DM.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana59.2.4.1
Heys14.10.31
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 10,52Å; c = 15,73Å;
Duresa3 a 4
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,671 nε = 1,644
Birefringènciaδ = 0,027
Impureses comunesHf, Fe, Ca, K
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1988-032
Any d'aprovació1990
SímbolKkv Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La komkovita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor del mineralogista i cristal·lògraf Aleksandr Ivanovich Komkov (Александра Ивановича Комкова) (1926-1987).

Característiques

[modifica]

La komkovita és un silicat de fórmula química BaZr[Si₃O9]·3H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1990. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la komkovita pertany a «09.DM - Inosilicats amb 6 cadenes senzilles periòdiques» juntament amb els següents minerals: stokesita, calciohilairita, hilairita, sazykinaïta-(Y), pyatenkoïta-(Y), gaidonnayita, georgechaoïta, chkalovita, vlasovita, revdita, scheuchzerita i terskita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al massís alcalí-ultrabàsic de Vuoriyarvi, situat a l'óblast de Múrmansk, dins el Districte Federal del Nord-oest, a Rússia. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Komkovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 juliol 2019].