L'Astrée

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreL'Astrée
Page de garde d'une édition de L'Astrée du XVIIe siècle.jpg
Pàgina de títol d'una edició del segle XVII de l'Astrée
Tipus obra escrita
Fitxa tècnica
Autor Honoré d'Urfé
Llengua francès
Publicació França, 1612
Detalls de l'obra
Gènere novel·la pastoril
Modifica les dades a Wikidata

L'Astrée és una novel·la pastoral de l'autor provençal en llengua francesa Honoré d'Urfé, publicada entre els anys 1607 i 1627. Possiblement es tracti de l'obra més important de la literatura francesa del segle XVII. En part degut al seu èxit a tota Europa i en part per les seves dimensions, que comprenen sis parts, quaranta històries i seixanta llibres en 5.399 paraules se l'ha anomenat la “novel·la de novel·les”. A l'època era llegida a totes les corts europees i fou traduïda a multitud d'idiomes. Fins i tot avui en dia apareixen noves edicions, tant en la seva totalitat com en versions reduïdes o versionada com a còmic. Les tres primeres parts aparegueren el 1607, 1610 i 1619; després de la mort d'Honoré d'Urfé el 1625 la quarta va ser completa per Balthazar Baro, mentre que les parts cinequena i sisena foren contribució de Pierre Boitel, senyor de Gaubertin.[1] Les dues darreres parts es solen numerar com una de sola.

L'argument és molt complex, si bé bona part de la trama es concentra en l'amor perfecte entre Astrée, en català Astrea, l'heroïna que dóna nom al llibre, i Céladon. Les perfídies i ambicions polítiques dels altres personatges, que comporten a la parella nombroses desventures, ocupen la major part de la novel·la, sovint interrompuda per digressions cap altres històries que no hi guarden relació si bé donen estructura i una idea del món en el qual viuen. Les descripcions de Forez fetes per D'Urfé són prou versemblants per reconèixer llocs reals sense ambigüitat. Els visitants de Boën-sur-Lignon poden visitar avui en dia els chemins de l'Astrée (o “camins de l'Astrée”) i el Grand Pré al terreny de les possessions del mateix d'Urfé.

Les principals edicions de l'obra aparegueren els anys 1733, 1925 i 2006. El 2007 aparegué una versió cinematogràfica dirigida per Éric Rohmer: Les Amours d'Astrée et de Céladon. Gérard Pesson en realitzà una òpera el juny de 2009. En la seva obra El destí social de l'home: o teoria dels quatre moviments, Charles Fourier va discutir el que anomenà “amor celadònic” com a forma d'amor purament espiritual representat per Céladon en aquesta obra.[2][3]

Referències[modifica]

  1. Sovint s'atribueix, però, erròniament aquesta part a un “Borstet” donat a un error d'impremta a l'obra De l'usage des romans (1735) de Lenglet du Fresnoy
  2. Beecher, Jonathan (1990). Charles Fourier: The Visionary and His World. University of California Press, ISBN 978-0-520-07179-7
  3. Hekma, Gert; Oosterhuis, Harry; Steakley, James D. (1995). Gay men and the sexual history of the political left. Psychology Press, ISBN 978-1-56024-724-1

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]