L'atemptat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaL'atemptat
L'Attentat Modifica el valor a Wikidata
L-attentat.jpg
Fitxa
DireccióYves Boisset Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGiuliani G. De Negri, Tullio Odevaine
GuióJorge Semprún Maura, Ben Barzman i Basilio Franchina Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEnnio Morricone Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soJean-Claude Laureux
FotografiaRicardo Aronovich
MuntatgeAlbert Jurgenson Modifica el valor a Wikidata
ProductoraAMLF, Corona Cinematografica, Sancrosiap, Terzafilm Produzione Indipendente i Transinter Films
DistribuïdorPathé Distribution Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Itàlia i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1972 Modifica el valor a Wikidata
Durada120 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'espionatge Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0068233 Filmaffinity: 648868 Allocine: 4340 Rottentomatoes: m/lattentat_2013 Allmovie: v92333 TCM: 487980 Modifica els identificadors a Wikidata

L'atemptat (títol original en francès : L'Attentat ) és una pel·lícula francesa dirigida per Yves Boisset el 1972. Ha estat doblada al català.[1] El film s'inspira en l'assumpte Ben Barka.

Argument[modifica]

Sadiel, líder progressista i membre de l'oposició en un país mediterrani, és exiliat a Suïssa per escapar al règim autoritari del seu país. Una maquinació s'ha organitzat per fer-lo anar a París, per tal d'interrogar-lo i eliminar-lo. L'assumpte és orquestrat per un membre important de la classe política francesa. Els Serveis secrets cooperen amb Kassar, Ministre de l'Interior del país en qüestió. Malgrat la resistència tardana d'un dels membres del complot i els esforços d'un policia íntegre, el tema anirà fins al final.[2]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. L'atemptat (en català). esadir.cat. 
  2. «L'attentat». The New York Times.