Vés al contingut

Làquesis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeLàquesis

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
MareNix i Temis Modifica el valor a Wikidata
PareZeus Modifica el valor a Wikidata
GermansÀtropos i Cloto Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part deMoires Modifica el valor a Wikidata

Làquesis (en grec antic Λάχεσις 'Lachesis') va ser segons la mitologia grega, la segona de les Moires, filles de Nix, la Nit, encara que altres genealogies les fan filles de Zeus i de Temis, i per tant germanes de les Hores.[1] Làquesis posseïa els flocs o cabdells de llana amb què s'havia de filar la vida dels mortals. Determinava el futur de les persones, perquè decidia la longitud del fil de la vida de cadascú.[2]

Plató la veia com un símbol del passat[1] i apareix com una seductora noble en la novel·la cavalleresca atribuïda a Enyego d'Àvalos,[3] on fa de símbol de la seducció.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «moira». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 28 març 2023].
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 371-372. ISBN 9788496061972. 
  3. Molina, Abel Soler. «La Làquesis de Plató i la Làquesis del Curial». A: Avatares y perspectivas del medievalismo ibérico. Vol. 2. Cilengua. Centro Internacional de Investigación de la Lengua Española, 2019, p. 1493–1503. ISBN 9788417107871. 
  4. Hauf, Albert. Seducció (Làquesis), versus elecció i gràcia prevenint (Güelfa): El dilema de Curial (Mt 6, 22–24). 3. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, 2012, p. 327–362. DOI 10.1075/ivitra.3.16hau. ISBN 978-90-272-4009-5. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 134.