Vés al contingut

László Krasznahorkai

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLászló Krasznahorkai
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 gener 1954 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Gyula (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBerlín (1987–) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Eötvös Loránd (1976–1983)
Universitat de Szeged (1973–1976) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, escriptor, novel·lista, docent visitant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1985 Modifica el valor a Wikidata -
Company professionalBéla Tarr (1987–) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsÁgnes Krasznahorkai, Kata Krasznahorkai Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webkrasznahorkai.hu Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0470004 TMDB (persona): 85638 Allmovie (artista): p191292 Modifica el valor a Wikidata

László Krasznahorkai (Gyula, 5 de gener de 1954) és un escriptor hongarès, guanyador del Premi Nobel de Literatura de l'any 2025,[1] conegut per novel·les difícils i exigents, qualificades sovint de postmodernes, amb temes distòpics i melancòlics. Diverses de les seves obres, incloses les seves novel·les Tango satànic (Sátántangó, 1985) i La malenconia de la resistència (Az ellenállás melankóliája, 1989), han estat dutes al cinema pel director de cinema hongarès Béla Tarr.

Orígens i educació

[modifica]

Krasznahorkai va néixer a Gyula, Hongria, el 5 de gener de 1954[2][3] en una família jueva de classe mitjana[4] per part del seu pare.[5] Son pare, György Krasznahorkai, era advocat, i sa mare, Júlia Pálinkás, administradora de la seguretat social.[6]

L'any 1972 Krasznahorkai es va graduar en l'Institut Erkel Ferenc, on es va especialitzar en llatí. De 1973 a 1976 va estudiar dret a la Universitat József Attila (ara Universitat de Szeged) i de 1976 a 1978 a la Universitat Eötvös Loránd (ELTE) de Budapest.[2] De 1978 a 1983 va estudiar llengua i literatura hongareses a la Facultat d'Humanitats ELTE, d'on té el títol. La seva tesi va ser sobre l'obra i les experiències de l'escriptor i periodista Sándor Márai (1900–1989) després d'haver fugit del règim comunista el 1948.[2] Durant els anys d'estudiant de literatura, Krasznahorkai va treballar en l'editorial Gondolat Könyvkiadó.[3]

Carrera com a escriptor

[modifica]

D'ençà que va acabar els estudis universitaris, Krasznahorkai ha treballat com a autor independent. L'any 1985, la seva primera novel·la Satantango va aconseguir l'èxit i immediatament es va posar al capdavant de la vida literària hongaresa. El llibre és una novel·la distòpica ambientada a la seva terra natal, Hongria, i es considera la seva obra més coneguda. Va rebre el premi al millor llibre traduït en anglès el 2013.[7]

Va viatjar fora de l'Hongria comunista per primera vegada el 1987, i va passar un any a Berlín Occidental com a destinatari d'una beca del DAAD. Des de l'enfonsament del bloc soviètic, ha viscut en diversos llocs.[7] El 1990, per primera vegada, va poder passar un cert temps a l'Àsia Oriental. Es va basar en les seves experiències a Mongòlia i la Xina per a escriure El presoner d'Urga i Destrucció i dolor sota els cels. Ha tornat moltes vegades a la Xina.[8]

L'any 1993, la seva novel·la La malenconia de la resistència va rebre el premi alemany Bestenliste a la millor obra literària de l'any.[7][9] El 1996, va ser convidat del Wissenschaftskolleg de Berlín.[8] Mentre completava la novel·la Guerra i guerra, va viatjar molt per Europa. El poeta nord-americà Allen Ginsberg va ser de gran ajuda per a completar l'obra; Krasznahorkai va residir durant un temps a l'apartament de Ginsberg a Nova York, i va descriure els consells amistosos del poeta com a valuosos per a donar vida al llibre.[10]

El 1996, 2000 i 2005 va passar sis mesos a Kyoto. El seu contacte amb l'estètica i la teoria literària de l'Extrem Orient va donar lloc a canvis significatius en el seu estil d'escriptura i en els temes desplegats.[11] Torna sovint tant a Alemanya com a Hongria, però també ha passat diferents períodes en altres països, com els Estats Units, Espanya, Grècia i el Japó,[12] que l'han inspirat per a la seva novel·la Seiobo There Below, que va guanyar el Premi al millor llibre traduït el 2014.[13]

A partir de 1985, el director i amic de l'autor Béla Tarr va fer pel·lícules basades gairebé exclusivament en obres de Krasznahorkai, com Sátántangó i Werckmeister Harmonies.[8] Krasznahorkai va dir que la pel·lícula de 2011 El cavall de Torí seria la seva darrera col·laboració.[14] Krasznahorkai també ha col·laborat estretament amb l'artista Max Neumann, fins i tot en la novel·la il·lustrada Chasing Homer (2021), que s'acompanya d'una partitura de percussió original del músic de jazz Szilveszter Miklós.[15]

Krasznahorkai ha rebut elogis internacionals de la crítica. Susan Sontag el va descriure com "el mestre hongarès contemporani de l'apocalipsi que inspira la comparació amb Gogol i Melville".[7] W. G. Sebald va comentar: "La universalitat de la visió de Krasznahorkai rivalitza amb la de Les ànimes mortes de Gógol i supera amb escreix tots els temes menors de l'escriptura contemporània".[16] El 2015 va rebre el Man Booker International Prize, el primer autor hongarès a rebre aquest premi.[9]

Vida personal

[modifica]

Després de residir durant diversos anys a Berlín, Alemanya, on va ser durant sis mesos professor convidat S. Fischer a la Universitat Lliure de Berlín, Krasznahorkai resideix actualment "com a reclús als turons de Szentlászló" a Hongria.[6][17] Després de divorciar-se de la seva primera dona, Anikó Pelyhe, amb qui s'havia casat el 1990, es va casar amb Dóra Kopcsányi, sinòloga i dissenyadora gràfica, el 1997.[6] Té tres fills: Kata, Ágnes i Emma.[6]

Obres

[modifica]

Novel·les

[modifica]
  • 1985: Sátántangó (Tango satànic, Edicions del Cràter, 2025). Traducció de Carles Dachs. ISBN 978-8412828658[18]
  • 1989: Az ellenállás melankóliája (La melancolia de la resistència)
  • 1992: Az urgai fogoly (El presoner d'Urga)
  • 1999: Háború és háború (Guerra i guerra)
  • 2004: Rombolás és bánat az Ég alatt (Destrucció i dolor sota els cels)
  • 2008: Seiobo járt odalent (Seiobo allà baix)
  • 2016: Báró Wenckheim hazatér (El baró Wenckheim torna a casa)
  • 2021: Herscht 07769 (Herscht 07769)
  • 2024: Zsömle odavan (Zsömle espera)

Novel·les curtes

[modifica]
  • 2003: Északról hegy, Délről tó, Nyugatról utak, Keletről folyó (Una muntanya al nord, un llac al sud, camins cap a l'oest, un riu a l'est)
  • 2009: Az utolsó farkas (El darrer llop)
  • 2018: Aprómunka egy palotaért (Petita feina per a un palau)
  • 2019: Mindig Homérosznak (Perseguint Homer), amb il·lustracions de Max Neumann

Col·leccions de contes

[modifica]
  • 1986: Kegyelmi viszonyok (Relacions de gràcia)
  • 2008: Seiobo járt odalent (Seiobo allà baix)
  • 2013: Megy a világ (El món segueix)

Honors i premis

[modifica]

Krasznahorkai ha estat guardonat amb nombrosos premis literaris, entre ells el Premi Kossuth (el màxim guardó de l'estat hongarès) i el Man Booker International Prize per la seva obra traduïda a l'anglès.[9] El 2025 va rebre el Premi Nobel de Literatura.[19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Casaprima Sagués, Judith. «L'escriptor hongarès László Krasznahorkai guanya el Nobel de Literatura 2025». 3CatInfo, 09-10-2025. [Consulta: 10 octubre 2025].
  2. 1 2 3 Krasznahorkai biography (official website) (Consultat el 9 d'agost del 2012).
  3. 1 2 Görömbei, András. «László Krasznahorkai, Hungarian writer». University of Vienna. Arxivat de l'original el 20 maig 2015. [Consulta: 20 maig 2015].
  4. ↑ Rohter, Larry , 09-08-2014 [Consulta: 10 març 2019].
  5. ↑ Copy of several interviews from 1998–2004
  6. 1 2 3 4 "Krasznahorkai, Laszlo 1954–". Contemporary Authors, New Revision Series. Vol. 158. 2007. Consultat el 16 de setembre del 2012.
  7. 1 2 3 4 The Guardian, 20-05-2015 [Consulta: 21 maig 2015].
  8. 1 2 3 «László Krasznahorkai». Hungarian Review. [Consulta: 21 maig 2015].
  9. 1 2 3 «Man Booker International prize 2015 won by 'visionary' László Krasznahorkai». The Guardian, 19-05-2015 [Consulta: 21 maig 2015].
  10. ↑ «László Krasznahorkai: The Disciplined Madness». Guernica, 26-04-2012 [Consulta: 21 maig 2015].
  11. ↑ Vonnak, Diana. «East Meets East: Krasznahorkai's Intellectual Affair With Japan». Hungarian Literature Online, 25-04-2014. Arxivat de l'original el 8 setembre 2015.
  12. ↑ Csaba Tóth The Budapest Beacon, 31-07-2014 [Consulta: 21 maig 2015]. Arxivat 5 de març 2016 a Wayback Machine.
  13. ↑ , 29-04-2014 [Consulta: 21 maig 2015].
  14. ↑ «Interview with László Krasznahorkai». Transcript, 2013 [Consulta: 21 maig 2015].
  15. ↑ «László Krasznahorkai's 'Chasing Homer' Is Preoccupied with Its Own Madness». Frieze, 2021 [Consulta: 13 abril 2022].
  16. ↑ «LÁSZLÓ KRASZNAHORKAI: ANIMALINSIDE». The American University of Paris, 2010. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 21 maig 2015].
  17. ↑ László Krasznahorkai – Author at New Directions Publishing (Consultat el 9 d'agost del 2012).
  18. ↑ Bacardit, Júlia. «Laszlo Krasznahorkai guanya el Nobel de Literatura». El Nacional, 09-10-2025. [Consulta: 10 octubre 2025].
  19. ↑ Nopca, Jordi. «Guanyador del premi Nobel de literatura 2025: László Krasznahorkai». Ara, 14-09-2025. [Consulta: 10 octubre 2025].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: László Krasznahorkai
  • László Krasznahorkai - Lloc web oficial (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=László_Krasznahorkai&oldid=37233967»