Vés al contingut

Léon Deubel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLéon Deubel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 març 1879 Modifica el valor a Wikidata
Belfort (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juny 1913 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Maisons-Alfort (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, ofegament Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Bagneux Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor

Léon Deubel (Belfort (Franc Comtat), 22 de març del 1879 - Maisons-Alfort, 6 de juny del 1913) va ser un poeta francès. Hom l'enquadrà entre els "poetes maleïts".

Biografia

[modifica]

Després d'acabar el batxillerat, Deubel treballà com a professor auxiliar a Pontarlier (abril-octubre 1897) abans d'aconseguir una plaça al collége Louis Pasteur d'Arbois, el novembre del 1897. A l'abril del 1899 deixà Arbois pel collége de Saint-Pol-sur-Tremoise, però aquesta nova destinació es mostrà molt complicada, i l'onze de febrer següent fou destituït.

Es desplaçà a París, on arribà el primer de març del 1900, i durant un temps visqué en la indigència. Assabentat de la situació, el seu oncle, que dirigia un majorista d'adrogueria, li feu arribar una ajuda econòmica fins que Deubel fou cridat a files. Mentre feia a Nancy els tres anys de servei militar que li pertocaven, Léon Deubel obtingué una herència de dotze mil francs, una fortuneta per a l'època. El novembre del 1901 fundà, juntament amb l'escriptor Hector Fleischmann, la Revue Verlainienne, revue d'art, d'esthétisme et de piété verlainienne, que s'extingí al tercer número, i Deubel també es publicà Le Chant des routes et des Déroutes i Sonnets intérieurs. Un cop alliberat de les servituds militars, viatjà per Itàlia (Venècia, Florència, Fiesole, Pisa), on s'amarà de la llum del Sud. De tornada a França, s'hostatjà a casa de Louis Pergaud, de qui n'esdevingué un bon amic. Publicà Vers la vie, Sonnets d'Italie, La Lumière natale, però els seus recursos econòmics no li permeteren fer-ho sinó en tirades de molt pocs exemplars. Aconseguí una tasca de secretari a la "Rénovation Esthétique", cosa que li donà una certa estabilitat económica: acollí el compositor Edgard Varèse i portà a la impremta Poèsies. Quan la "Rénovation..." canvià de propietari, Deubel fou acomiadat. Durant un temps, malvisqué a Maisons-Alfort fent traduccions, i al final es llevà la vida llançant-se al Marne, després d'haver cremat tots els seus manuscrits. Fou enterrat [1] al cementiri de Bagneux (París).

En homenatge, Maisons-Alfort n'exposa un bust, obra de l'esculptor japonès Hiroatsu Takata, i el seu Belfort natal li dedicà un conjunt d'actes els anys 2013-2014, que es recordaran per l'estàtua de l'esculptor Philippe Besnard exposada a un jardí públic de la ciutat. El 1930, París ja li havia dedicat la plaça Léon-Deubel, al 16è districte de París, vora la porta de Saint-Cloud.

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Bagneux, al web "Cimetières de France et d'ailleurs"» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2015].

Bibliografia

[modifica]