Vés al contingut

Lídia Porcar

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLídia Porcar

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1958 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Montcada i Reixac (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióartista visual, professora Modifica el valor a Wikidata
Lloc weblidiaporcar.blogspot.com… Modifica el valor a Wikidata

Lídia Porcar (Montcada i Reixac, 1958) Artista visual catalana, autora de pintures, instal·lacions, videoart i projectes d'art social. Professora d'art i de comunicació visual. Viu a Tarragona[1]

Biografia i processos de treball[modifica]

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. El 1988 enceta la trajectòria professional com a pintora amb un gran èxit aconseguit en la seva primera mostra individual a la Capella de l'Antic Hospital a Barcelona. L'any següent exposa a la Sala d'Exposicions de la Caixa, al carrer de Montcada a Barcelona, presentada per Manel Clot.[2] L'any 1991 ho fa a la Galeria Antonio de Barnola, a Barcelona, presentada per Luis Francisco Pérez. El 1993 exposa a la Sala Capella Sant Roc, a Valls, un treball que evidencia un canvi en la seva obra amb la incorporació de material extrapictòrics: collage d'objectes, signes, fotografies, senyals, etc., dins uns estètica de la imatge quotidiana, la valoració del fragment i l'apropiació intencionada d'icones de la comunicació visual.[3] Paral·lelament, es va formar en el camp del vídeo; en obrir-se Fak d'Art, la primera escola d'art multimèdia a Barcelona, la Lídia hi va treballar durant uns anys. També va col·laborar amb el Laboratori de les Arts de la Fundació La Caixa, en el qual s'inicia el seu interès per la pedagogia de l'art.[4]

En una segona etapa creativa, entre 1998 i 2013, viu a Montblanch i es dedica a la realització de treballs d'implicació social i política que realitza en col·laboració amb Jordi Martorell.[5] Dels treballs en vídeo destaquem Videoscopia.com (2011), presentada a Art&Schilling, Barcelona, el projecte fou presentat l'any següent a l'Espai d'Art Contemporani de Castelló. El 2006 van crear l'Arxiu Virtual de Memòria Local de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra (AVML), un treball amb participació ciutadana. El 2011, La lluita antifranquista i la Transició a la Conca de Barberà, un treball artístic de compromís polític i social amb el territori i la seva història.[6]

L'any 2013 s'incorpora com a professora a l'Escola d'art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus, reprèn el treball artístic individual i l'implica en el seu projecte pedagògic: "Laboratori del Paisatge". És un taller que actua entre l'ensenyament de l'art, la creació personal i la col·lectiva, centrat en temes de territori, paisatge, espais indecisos i ecologisme.[7] Ha mostrat el seu treball personal d'aquesta etapa en diverses exposicions: "Amor" a l'espai La Grey, Tarragona, el 2018,"[8]Les llibretes de docent. Paràboles del paisatge", dins del Cicle d'Art Contemporani del 2017, al Centre de Lectura de Reus;[9] Ha estat seleccionada per al cicle d''exposicions de dones artistes del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre: "Plural Femení", al Museu d'Art Modern de Tarragona.[1] A destacar la individual "Amor VS pànic" a l'Escola d'Art de Tortosa[Enllaç no actiu], el maig de 2019. En aquesta exposició es resumeix el treball dels darrers cinc anys: les reflelexions entorn el paisatge natural i urbà i de la degradació del paisatge periféric de les grans ciutats. Recupera els treballs de recreació de signes que ja havia format part del seu llenguatge en les etapes de pintora: fragments d'icones representatives de la publicitat i la comunicació visual i la utilització simultània de pintura, dibuix, fotografia, collage, vídeo i dibuix animat.[10]

Gestió Cultural[modifica]

Treballa en el camp de la gestió cultural: Entre 2013 i 2016 va codirigir i realitzar, amb Jordi Martorell, el programa semanal de ràdio i TV La Casa de Palla[11] d' entrevistes i reportatges d'art i cultura contemporànies, retransmés per La Veu Jove de La Conca TV.[12] Des de 2016 és codirectora de l'espai d'art La Grey a Tarragona. Un espai-galeria d'art autogestionat per artistes, on intervé en la programació d'actes i exposicions i en l'edició de publicacions.[13]

Premis[modifica]

  • 1988 - Beca de Creación Artística Banesto.[14]
  • 2003. Premi Reus d'Artistes Visuals.[15]
  • 2009 - Premi BDigital Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona al projecte "Arxiu Virtual de Memòria Local de la Conca de Barberà".[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Salcedo, Antonio, Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. La consolidació 1951-1975, Diputació de Tarragona, Tarragona, 2016. p.92. ISBN 978-84-15264-45-3
  2. ↑ Clot, Manel. Lídia Porcar. Pintures (en català, castellà, anglès). Sala Montcada. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1989. ISBN 8476642229. 
  3. ↑ Renau, Clara. Lídia Porcar. Girona: Espais Centre d'Art Contemporani, 1987. 
  4. ↑ SALCEDO MILIANI, Antonio, Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. La consolidació. 2016. OC, p.94-95
  5. ↑ del Diego, Cèlia. «Jordi Martorell i Lídia Porcar. Desclassificar per classificar.». A: Territoris creatius. Tarragona: Generalitat de Catalunya i Universitat Rovira i Virgili, 2011. DL T 1491-2011. 
  6. ↑ 6,0 6,1 «Lídia Porcar i Jordi Martorell.». ADesk. [Consulta: 3 juny 2019].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ «Laboratori del Paisatge». Escola d'Art i Disseny de Reus, 2015 -2019. [Consulta: 3 juny 2019].
  8. ↑ Miró, Annaïs «L'amor. Lidia Porcar a La Grey». Bonart [Girona], 03-05-2018.
  9. ↑ «Cicle d'Art Contemporani». Centre de Lectura de Reus, 2017. [Consulta: 3 juny 2019].
  10. ↑ Luque, Antonio. Amor VS pànic. Tortosa: Escola d'Art de Tortosa. Diputació de Tarragona, maig 2019. 
  11. ↑ Canals, Esther «La Casa de Palla. Dando voz a la voz». Revista Encuentros. Suplemento Cultural de Diari de Tarragona, 28-02-2015.
  12. ↑ «La Casa de Palla». Ràdio Montblanc.cat, 2012 - 2016. [Consulta: 10 juny 2019].
  13. ↑ «The Grey Square». Artiga. Revista d'Art i Pensament Contemporani, núm. 28, abril 2016, pàg. 10.
  14. ↑ I Becas de creación Artística de Banesto. Exposición en ARCO. Feria de Arte Contemporáneo (en castellà). Madrid: Banco Español de Crédito, 1990. ISBN 8440462409. 
  15. ↑ Diversos Autors. III Beques d'Arts Visuals. Reus: Institut Municipal de Museus de Reus, 2003. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lídia_Porcar&oldid=32965113»