LaDonna Tamakawastewin Allard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLaDonna Tamakawastewin Allard

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juny 1956 Modifica el valor a Wikidata
Fort Yates (Dakota del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 2021 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Fort Yates (Dakota del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de cervell Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat de Dakota del Nord Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora, ambientalista Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
abril 2016-febrer 2017protestes contra l'oleoducte Dakota Access Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6582377 Modifica el valor a Wikidata

LaDonna Tamakawastewin Allard, també coneguda com a LaDonna Brave Bull Allard,[a] (Fort Yates, 8 de juny de 1956 - Fort Yates, 10 d'abril de 2021) va ser una historiadora i ambientòloga ameríndia dakota i lakota, considerada la matriarca del moviment protector de l'aigua.[1][2][3] L'abril de 2016 va ser una de les fundadores dels camps de resistència de les protestes contra l'oleoducte Dakota Access, per tal d'aturar la construcció d'una canonada de grans dimensions a prop de la reserva ameríndia de Standing Rock, a Dakota del Nord.[4][5][6][7]

Primers anys de vida[modifica]

Allard va néixer el 8 de juny de 1956 a localitat de Fort Yates, a l'estat de Dakota del Nord, com a filla de Valerie Lovejoy i Frank Brave Bull.[8] La seva família és Iháŋkthuŋwaŋ, Pabaska (Cuthead) i Sisseton Dakota per part de pare i Hunkpapa, Lakota Blackfoot i Oglala lakota per part de mare.[9][10] Va ser una de les descendents del cap Rain-in-the-face, que va lluitar contra George Custer a la batalla de Greasy Grass.[11][12] També va ser descendent d'Oyate Tawa, una de les 38 persones de Dakota penjades en l'execució massiva més gran de la història dels EUA a Mankato, Minnesota, i de Nape Hote Win (Mary Big Moccasin), una supervivent de la massacre de Whitestone.[13] Va ser membre inscrita de la tribu sioux Standing Rock.[14][15]

Va passar bona part dels seus anys de joventut amb les seves àvies Alice West i Eva Kuntz.[16] Quan era nena, treia l'aigua potable per a la seva família a cavall des del riu Cannonball (en lakota: Íŋyaŋwakağapi Wakpá; "riu que fabrica les pedres sagrades"). A la seva confluència amb el riu Missouri, hi havia un remolí que creava grans formacions esfèriques de gres, conegudes com a pedres sagrades. Als anys 1950, aquest lloc sagrat va ser destruït quan el Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels Estats Units va dragar la desembocadura del riu Cannonball quan acabaven la presa d'Oahe.[13] La presa va inundar la terra d'Allard, juntament amb 160.000 acres de la reserva Standing Rock i 300.000 acres de la reserva del riu Cheyenne. La seva família es va trobar entre nombroses comunitats tribals al llarg del riu Missouri que es van veure obligades a traslladar-se a nous llocs de les planes sobre la vall del riu.[17]

Allard va assistir al Standing Rock Community College i al Black Hills State College i, més tard, es va llicenciar en Història a la Universitat de Dakota del Nord.[9][16]

Carrera[modifica]

Després de la universitat, va treballar per a la tribu Standing Rock com a planificador de recursos culturals. Més tard, va ajudar a crear l'Oficina de Turisme i Preservació Històrica Tribal de Standing Rock, on va contribuir a l'establiment del Standing Rock Scenic Byway, que passa per molts llocs històrics, inclòs el lloc on va ser assassinat Bou Assegut.[18] També va ajudar a supervisar les millores del lloc de la tomba de Bou Assegut, a Fort Yates, després que l'any 2007 el terreny va ser retornat a la tribu Standing Rock.[19]

Com a historiadora va treballar amb moltes institucions per documentar la genealogia, les narracions i la cultura indígenes. El 2009, va ajudar a coordinar Wiyohpiyata: Lakota Images of the Contested West, una exposició al Museu Peabody d'arqueologia i etnologia de la Universitat Harvard.[20] El 2019 es va convertir en representant oficial dels Pobles Indígenes al Consell Econòmic i Social de l'ONU.[16] El 2020 va aparèixer al documental de PBS Zitkála-Šá: Trailblazing American Indian Composer and Writer.[13] Alguns dels seus extensos treballs de genealogia tribal es poden veure en un lloc web d'història anomenat American Tribes.[21]

Activisme[modifica]

El primer camp de resistència de les protestes contra l'oleoducte Dakota Access, el campament Pedra Sagrada, es va establir a la terra de la família d'Allard, a la confluència del riu Cannonball i el riu Missouri.[4][22][23][24][25] Inicialment, els camps de resistència van ser bastant reduïts però van anar creixent de manera exponencial després de publicar a xarxes socials una petició emocional de cooperació i ajuda.

Aquestes protestes van intentar aturar la construcció del conducte Dakota Access perquè travessava terres protegides pel Tractat de Fort Laramie (1851), amenaçava llocs sagrats històrics i corria sota el pantà del llac Oahe, la font d'aigua potable de la tribu Standing Rock. Durant la construcció del gasoducte, els treballadors van construir sobre els cementiris i altres jaciments arqueològics identificats per Allard la resta de personal de l'Oficina de Turisme i Preservació Històrica Tribal de Standing Rock.[26] El moviment va reunir milers de persones per a formar l'aliança intertribal més gran del continent americà en segles, amb més de 200 nacions tribals representades.[27][28][29][30]

Després d'anys de resistència i protesta, el 6 de juny de 2020 els organitzadors indígenes de la tribu Standing Rock van obtenir una victòria legal, quan un jutge federal va ordenar al consorci Dakota Access LLC, propietari del gasoducte, controlat per Energy Transfer Partners (fundador i CEO Kelcy Warren), que aturés les operacions i buidés les seves canonades de tot el petroli a l'espera d'una revisió ambiental que pot trigar un any. El tribunal va exposar que el Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels Estats Units va violar la legislació ambiental nacional quan va concedir una servitud per a la transferència d'energia per construir i operar sota el llac Oahe perquè no va produir una declaració d'impacte ambiental adequada.[31][32]

Premis i nominacions[modifica]

Allard va rebre molts reconeixements pel seu treball de moviment. El 2017 va aparèixer a la llista de Persones amb poder del Club Sierra i va representar al moviment protector de l'aigua per a rebre el premi Laureate Humanities de la Universitat DePaul. També va aparèixer com a finalista del Premi Desobediència del del MIT i va rebre el premi Rebel de l'any, atorgat per Conservation Colorado.[33][34][35][36] El 2019 va rebre el premi Pax Natura i el premi William Sloane Coffin Jr. Peacemaker.[37][38]

Mort[modifica]

El 2020, li van diagnosticar glioblastoma multiforme, un càncer agressiu al cervell i se la va sotmetre a cirurgia cerebral. El 10 d'abril de 2021, la família va anunciar la seva mort a Fort Yates, Dakota del Nord. Va ser precedida per la mort del seu fill, Philip Levon Hurkes, el 2009 i del seu marit, Miles Dennis Allard, el 2018.[4][39]

Després de morir, la representant de l'Estat de Dakota del Nord, Ruth Buffalo, va manifestar que «El seu coratge era contagiós i inspirador. Coneixia molt l'extensa història de la terra i treballava per preservar la nostra història i els llocs sagrats». Per altra banda, segons la senadora de l'estat de Dakota del Sud, Red Dawn Foster, «va inspirar el món amb el seu amor per l'aigua, la terra, la gent i l'amor que compartia amb el seu marit Miles».[4]

Notes[modifica]

  1. ↑ Tamakastewin (o, en anglès, Brave Bull) és el cognom del pare i Allard és el cognom del marit.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: LaDonna Tamakawastewin Allard
  1. ↑ Halpin, Mikki. «The Fiercest Woman of the Standing Rock Sioux Tribe Says Young Natives Will Save the Planet» (en anglès). TeenVogue.com. [Consulta: 15 abril 2021].
  2. ↑ «LaDonna Brave Bull Allard 'changed history'» (en anglès). Indian Country Today. [Consulta: 3 maig 2021].
  3. ↑ «Meet the Brave, Audacious, Astonishing Women Who Built the Standing Rock Movement» (en anglès). Jezebel.com. Arxivat de l'original el 2021-04-18. [Consulta: 3 maig 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Thompson, Darren. «LaDonna Tamakawastewin Allard, Leader of Standing Rock’s Fight Against the Dakota Access Pipeline, Passes On» (en anglès). Native News Online. [Consulta: 11 abril 2021].
  5. ↑ «LaDonna Brave Bull Allard's land is home to water protectors at Standing Rock» (en anglès). CBC.ca, 16-11-2016. [Consulta: 3 maig 2021].
  6. ↑ Wong, Julia Carrie. «Standing Rock protest: hundreds clash with police over Dakota Access Pipeline» (en anglès). TheGuardian.com, 21-11-2016. [Consulta: 3 maig 2021].
  7. ↑ «Dakota Excess Pipeline? Standing Rock Protectors Strip-Searched, Jailed for Days on Minor Charges» (en anglès). DemocracyNow.org, 17-10-2016. [Consulta: 3 maig 2021].
  8. ↑ Seelye, Katharine Q. «LaDonna Allard Dies at 64; Led Dakota Pipeline Protests» (en anglès). NYTimes.com, 19-04-2021 [Consulta: 20 abril 2021].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Turtle Island Storyteller LaDonna Brave Bull Allard» (en anglès). Wisdomoftheelders.org, 07-09-2011. [Consulta: 4 maig 2021].
  10. ↑ «Ladonna Brave Bull Allard» (en anglès). Indigenousgoddessgang.com, 25-01-2021. [Consulta: 8 abril 2021].
  11. ↑ «Rain-in-the-Face. Hunkpapa Lakota» (en anglès). American-Tribes.com. [Consulta: 8 abril 2021].
  12. ↑ «Rain-The-Face» (en anglès). American-Tribes.com. [Consulta: 8 abril 2021].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Allard, LaDonna Bravebull. «Why the Founder of Standing Rock Sioux Camp Can't Forget the Whitestone Massacre» (en anglès). Indian Country Today, 13-09-2018. [Consulta: 6 abril 2021].
  14. ↑ «Daily Show - September 08, 2016» (en anglès), 08-09-2016. Arxivat de l'original el 10 setembre 2016. [Consulta: 11 setembre 2016].
  15. ↑ «Standing Rock Sioux Historian: Dakota Access Co. Attack Comes on Anniversary of Whitestone Massacre» (en anglès). DemocracyNow.org, 08-09-2016. [Consulta: 4 maig 2021].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 «LaDonna Allard Obituary - Visitation & Funeral Information» (en anglès). Dawiseperry.com. [Consulta: 19 abril 2021].
  17. ↑ Bengal, Rebecca. «What Lies Beneath Lake Oahe» (en anglès). Lapham's Quarterly, 11-07-2018. [Consulta: 19 abril 2021].
  18. ↑ Donovan, Lauren. «Highway named scenic byway» (en anglès). Bismarck Tribune. [Consulta: 8 abril 2021].
  19. ↑ Springer, Patrick. «Laid to rest: Lakota leader's legacy is being restored after years of neglect» (en anglès). Infoforum.org, 10-06-2017. [Consulta: 19 abril 2021].
  20. ↑ «Remembering LaDonna Brave Bull Allard (1956-2021)» (en anglès). Peabody.Harvard.edu. Arxivat de l'original el 2021-04-19. [Consulta: 19 abril 2021].
  21. ↑ «Introduction (American-Tribes.com)» (en anglès). American-Tribes.com. [Consulta: 6 abril 2021].
  22. ↑ «Sacred Stone camp given trespass notice» (en anglès). BismarckTribune.com, 17-02-2017. [Consulta: 4 maig 2021].
  23. ↑ Donnella, Leah. «At The Sacred Stone Camp, Tribes And Activists Join Forces To Protect The Land» (en anglès). NPR.org, 10-09-2016. [Consulta: 4 maig 2021].
  24. ↑ «Why do we punish Dakota pipeline protesters but exonerate the Bundys?» (en anglès). TheGuardian.com, 02-11-2016. [Consulta: 4 maig 2021].
  25. ↑ Levin, Sam. «At Standing Rock, women lead fight in face of Mace, arrests and strip searches» (en anglès). TheGuardian.com, 04-11-2016. [Consulta: 4 maig 2021].
  26. ↑ Buhl, Larry. «Sacred Burial Grounds Destroyed, Judge Halts Construction on Portion of Dakota Access Pipeline» (en anglès). EcoWatch.com, 07-09-2016. [Consulta: 6 abril 2021].
  27. ↑ «Life in the Native American oil protest camps» (en anglès). BBC.com, 02-09-2016. [Consulta: 4 maig 2021].
  28. ↑ Merelli, Annalisa. «A Native American fight to stop an oil pipeline is a “morally embarrassing reminder” of America’s founding» (en anglès). QZ.com, 06-09-2016. [Consulta: 4 maig 2021].
  29. ↑ «Native Americans Hold Largest Convergence in a Century to Oppose Oil Pipeline» (en anglès). TheRealNews.com, 02-09-2016. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2016. [Consulta: 4 maig 2021].
  30. ↑ Donnella, Leah. «The Standing Rock Resistance Is Unprecedented (It's Also Centuries Old)» (en anglès). NPR.org, 22 nomvebre 2016. [Consulta: 4 maig 2021].
  31. ↑ «“A Dream That Comes True”: Standing Rock Elder Hails Order to Shut Down DAPL After Years of Protest» (en anglès). Democracy Now!, 07-07-2020. [Consulta: 4 maig 2021].
  32. ↑ «Dakota Access Pipeline to Shut Down Pending Review, Federal Judge Rules» (en anglès). NYTimes.com, 06-07-2020. [Consulta: 6 juliol 2020].
  33. ↑ «The People's Power List» (en anglès). SierraClub.com, 06-04-2017. [Consulta: 19 abril 2021].
  34. ↑ «The Humanities Laureate Award 2016-17» (en anglès). DePaul.edu. [Consulta: 19 abril 2021].
  35. ↑ «Defiance: Disobedience for the good of all» (en anglès 1data= 25 juliol 2017). MIT.edu. [Consulta: 19 abril 2021].
  36. ↑ Bunch, Joey. «Conservation Colorado to honor Standing Rock Sioux leader as a Rebel with a Cause» (en anglès). ColoradoPolitics.com, 15-04-2017. [Consulta: 19 abril 2021].
  37. ↑ «The Pax Natura Award» (en anglès). PaxNatura.org, 21-08-2019. [Consulta: 19 abril 2021].
  38. ↑ «WSC Peacemaker Awards» (en anglès). Peace Action New York State. Arxivat de l'original el 2019-09-10. [Consulta: 4 maig 2021].
  39. ↑ «New member» (en anglès). Amertribes.Proboards.com. [Consulta: 4 maig 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=LaDonna_Tamakawastewin_Allard&oldid=33398699»