La Adelita
.jpg) | |
| Tipus | obra de composició musical  |
|---|---|
«La Adelita» és un dels corridos més famosos de la Revolució Mexicana (1910-1920). La cançó es va inspirar en Adela Velarde Pérez,[1] una dona de l'estat de Chihuahua que es va unir a l'aixecament zapatista contra la dictadura de Porfirio Díaz en les primeres etapes de la revolució i es va enamorar de Francisco Madero. La cançó es va convertir en un himne i símbol popular del rol de la dona a la Revolució Mexicana.[2] La seva figura es va anar convertint progressivament en sinònim de soldadera, una dona amb una determinació bel·ligerant que representava l'esforç revolucionari mitjançant l'avituallament, l'espionatge i altres activitats militars contra les forces governamentals.[3]
Tanmateix, la cançó, el retrat i el tema han estat objecte de diferents versions i interpretacions. També s'ha argumentat que «La Adelita» expressava la sensibilitat i la vulnerabilitat dels homes, posant èmfasi en l'estoïcisme del soldat rebel mentre s'enfronta a la perspectiva de la mort. En una altra interpretació, la teòrica feminista María Herrara-Sobek argumenta que «la valentia i l'esperit revolucionari d'Adelita es perden davant el fatalisme i les inseguretats dels homes soldats que se centren en les passions, l'amor i el desig mentre s'enfronten al combat».[4]
Context[modifica]
«La Adelita» representa les dones valentes que van lluitar amb l'exèrcit revolucionari.[5] La cançó parla de l'Adelita com una persona bonica i objecte de desig de molts dels soldats, però que també és valenta i exigeix respecte.[5][6] Aquestes dones sovint eren d'origen mestís o indígena. Hi havia moltes raons per les quals les dones es van unir a la Revolució Mexicana. Algunes s'hi van sumar a causa de la mala situació econòmica de Mèxic en aquell moment. Les dones també es van veure obligades a unir-se a l'exèrcit quan el president mexicà Victoriano Huerta va augmentar la quota per al seu exèrcit permanent, que va les va obligar a anar al front i treballar com a cuineres.[7] A més, moltes dones es van veure obligades a anar amb els seus marits[5] i altres van decidir seguir-los.[6] Finalment, algunes dones es van quedar sense més opció, com Ángela Jiménez (1886-1990), que als quinze anys va veure com les tropes governamentals van entrar a casa seva a la recerca de rebels i van intentar forçar la seva germana provocant-li la mort. Després d'aquesta experiència, Jiménez va començar a vestir-se com un home i es va fer anomenar «Ángel» per a unir-se al seu pare al front rebel.[6]
Les dones van exercir funcions diferents mentre servien a l'exèrcit i treballaven en campaments militars. Un dels treballs principals de les dones a la Revolució Mexicana va ser l'elaboració de tortillas per als soldats.[7] A més de cuinar menjar per als soldats, les dones també actuaven com a espies, infermeres, missatgeres i contrabandistes.[5] Concretament, les soldaderas espiaven als camps enemics, robaven documents i passaven de contraban armes dels Estats Units d'Amèrica per la frontera amb Mèxic.[7]
Després de la Revolució Mexicana, la sort de les dones que van treballar a la guerra va ser diversa. Moltes soldaderas tornaven a les seves ciutats natals i a la vida quotidiana amb els seus marits si encara eren vius.[7] Mentre que altres, com Amelio Robles, van continuar vivint com a homes després d'acabar la guerra. Altres es van traslladar a Ciutat de Mèxic per a continuar una vida d'aventures. Algunes dones que ja no se sentien acollides a Mèxic van emigrar a Califòrnia. Dones com Villasana López i Angela Jiménez van marxar de Mèxic fins i tot abans que acabés la revolució en un intent d'escapar de la violència del final de la revolució.[6]
Lletra[modifica]
|
En lo alto de la abrupta serranía acampado se encontraba un regimiento y una moza que valiente los seguía locamente enamorada del sargento. |
Traducció: Al capdamunt de l'abrupta serra acampat es trobava un regiment i una mossa que valenta els seguia bojament enamorada del sergent. |
|
Popular entre la tropa era Adelita la mujer que el sargento idolatraba que ademas de ser valiente era bonita que hasta el mismo coronel la respetaba. |
Popular entre la tropa era Adelita la dona que el sergent idolatrava que a més de ser valenta era bonica que fins i tot el mateix coronel la respectava. |
|
Y se oía, que decía, aquel que tanto la quería: Y si Adelita se fuera con otro la seguiría por tierra y por mar si por mar en un buque de guerra si por tierra en un tren militar. |
I se sentia, que deia, aquell que tant la volia: I si Adelita se n'anés amb un altre la seguiria per terra i per mar si per mar en un vaixell de guerra si per terra en un tren militar. |
|
Y si Adelita quisiera ser mi esposa y si Adelita ya fuera mi mujer le compraría un vestido de seda para llevarla a bailar al cuartel. |
I si Adelita volgués ser la meva dona i si Adelita ja fos la meva dona li compraria un vestit de seda per a portar-la a ballar a la caserna. |
Referències[modifica]
- ↑ «Quién fue Adela Velarde, la mujer que dio nombre a las mujeres de la Revolución mexicana conocidas como “adelitas”» (en castellà). BBC News Mundo, pàg. 20 nov 2022.
- ↑ «Cuál es el origen de la canción “La Adelita”» (en espanyol europeu), 26-05-2022. [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ Arrizón, Alicia The Drama Review, 42, 1, 1998, pàg. 90–112.
- ↑ Arrizón, Alicia The Drama Review, 42, 1, 1998, pàg. 91.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 De La Parra, Regina. «The Unrecognized Soldier of the Mexican Revolution: Petra Herrera and the Adelitas». StMUScholars.org. StMU Research Scholars, St. Mary's University. [Consulta: 1r març 2023].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Salas, Elizabeth. Soldaderas in the Mexican Military: Myth and History. University of Texas Press, 1990, p. 67-81. ISBN 978-0-292-75708-0.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Reséndez Fuentes, Andres The Americas, 51, 4, abril 1995, pàg. 525-553.
- ↑ Alberto, José. «La Adelita - Amparo Ochoa (Revolución Mexicana)», 07-06-2017. [Consulta: 6 març 2023].
Enllaços externs[modifica]
- Hohman, Maura. «When Women Took up Arms to Fight in Mexico's Revolution». History.com, 14-09-2018.