La Datzira

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
La Datzira
Castellcir. Marfà. La Datzira 13.JPG
La part més antiga de la Datzira, en reconstrucció
Dades bàsiques
Tipus Masia
Al Nomenclàtor
Característiques
Estat d'ús En bon estat d'ús
Altitud 596 msnm
Ubicació
Comarca Moianès
Municipi Castellcir
Localització Marfà

41° 47′ 05″ N, 2° 03′ 31″ E / 41.78473417°N,2.05855°E / 41.78473417; 2.05855
Modifica dades a Wikidata
Situació de la Datzira dins del terme de Castellcir

La Datzira és una masia del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. Pertany a l'enclavament de la vall de Marfà.

Al costat de ponent de la masia, en un nivell inferior, al costat de la riba esquerra de la Golarda, hi ha les restes del Molí de la Datzira. Juntament amb la casa de Marfà centra aquest enclavament. És a prop de l'extrem nord-oest de la Vall de Marfà, a l'esquerra de la riera de Marfà. És al nord-oest de la casa de Marfà i de l'església de Sant Pere de Marfà, a l'est de les masies dels Sorts i el Xei.

Antiga pallissa de la Datzira

El seu accés més ràpid i practicable és des de la masia de la Coma, des de la qual una pista rural en bon estat s'adreça cap a llevant seguint la vall de la Golarda. Aquesta pista, l'antic Camí de Monistrol de Calders a Moià en 1,5 quilòmetres de recorregut mena al cor de la Vall de Marfà. Cal seguir-lo, recorrent el vessant nord de la vall de la Golarda, durant quasi 2 quilòmetres més, fins que s'arriba a un trencall, just abans del torrent de la Font d'Esqueix, d'on surt cap a l'est, per girar de seguida cap al sud seguint la vall del torrent esmentat, una altra pista rural. Al cap de 350 metres des d'aquest trencall hi ha una altra cruïlla; en surt cap a ponent, per girar després cap al sud travessant la Golarda, la pista que mena a la Datzira en uns 500 metres.

La Datzira consta documentada des del 1237, si bé alguns detalls constructius, com la presència d'opus spicatum en algunes de les parets, fan pensar en una obra bastant més antiga. En aquella època estava sota domini del monestir de Sant Benet de Bages. La masia consta com a «Datzeró»[1] el 1497. El 1531 els Datzira es feien també amb el domini de la propera masia de Montbrú, que mantingueren fins a darreries del segle XVIII, moment en què es devien fer importants obres a la Datzira: a la masia hi ha una llinda amb la inscripció «1690» i una pedra cantonera amb la de «1700».

La família propietària, de cognom Datzira, alternava la residència entre el mas principal i el molí, ben proper, fins que romangueren al molí, deixant el mas per a masovers. Al primer terç del segle XX encara hi residien. Després, el mas quedà fins als anys seixanta del segle XX en mans de masovers, i tot seguit el mas quedà abandonat una cinquantena d'anys. Des de la meitat de la primera dècada del segle XXI torna a haver-hi masovers, que es dediquen a l'agricultura ecològica i estan en procés de reconstruir el mas principal. El molí roman abandonat.[2]

Molí[modifica]

El Molí de la Datzira és un molí al costat sud-oest de la masia de la Datzira. L'abandonament que sofreix des de mitjan segle XX tota aquesta part de la vall de Marfà ha fet que les restes del Molí de Datzira estiguessin tan cobertes de vegetació que fins fa poc costés molt de reconèixer-les. El restabliment de la Datzira com a masia habitada, seu d'una petita explotació agrària de caràcter ecològic ha fet que es netegés l'entorn de la masia i del molí.

La resclosa que l'abastia d'aigua és uns 800 metres riera amunt, a llevant del molí i de la masia (la riera marca un destacat meandre tot a l'entorn seu), i un canal obrat vers el 1700 hi acondueix l'aigua. El canal, amb un pas entre roques que presenta dues inscripcions de «1705», és un dels paratges destacats i alhora desconeguts d'aquells entorns.

Estigué habitat i en ús almenys fins a l'any 1900, però en els padrons de Castellcir del 1920 i anys posteriors ja no hi apareix.

Referències[modifica]

  1. Rodríguez Lara 2009
  2. Tarter 2012.

Bibliografia[modifica]

  • AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). ISBN 84-85678-125
  • ERILL I PINYOT, Gustau, GUAL I PURTÍ, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). DL. B-54.339/2006
  • GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció "Monografies", núm. 29). ISBN 978-84-393-6858-8
  • PERARNAU I LLORENS, Jaume i PIÑERO I SUBIRANA, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. Sense ISBN
  • RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció "Camí Ral", núm. 30). ISBN 978-84-232-0735-0
  • TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012. Sense ISBN.

Enllaços externs[modifica]