Vés al contingut

La Moraña

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Moraña

Localització
Map
 40° 57′ 58″ N, 4° 52′ 25″ O / 40.96617°N,4.87366°O / 40.96617; -4.87366

Paisatge típic de la Moraña a Peñalba de Ávila

La Moraña (terra de Moros) és una comarca de la província d'Àvila, situada en la seva zona nord entre les províncies de Salamanca, Valladolid i Segòvia.

Història de la Comarca

[modifica]

Després de la despoblació produïda des de la invasió àrab, la volta a la seva repoblació ve de la mà de grups mossàrabs i muladins que des de la segona meitat del segle X i tot el segle xi van establint-se en aquesta comarca, part de les extremadures castellanes, i zona de clara inestabilitat política fins a la reconquesta de Toledo en 1085.

El terme La Moraña, fa referència a la condició de mauri o moro en la cultura àrab. Aquests pobladors si bé mantenen en la seva majoria la religió cristiana, presenten elements aglutinants puix que usen indistintament la llengua llatina-romanç i l'àrab, igualment i en aquest sentit van conservar la seva cultura romà-visigòtica, però amb importants elements àrabs. És a partir de la citada reconquesta de Toledo en 1085 i la consolidació de les extremadures castellanes, quan a través dels consells de vila i terra es va repoblant la comarca amb emigrants d'altres parts del nord de la península.

Municipis

[modifica]
Camp d'ordi a La Moraña, Àvila

Medi

[modifica]

El clima és mediterrani continentalitzat (Csb en classificació climàtica de Köppen) amb hiverns freds (mínimes de -15Cº) i estius curts i temperats-càlids (màximes 35Cº), les precipitacions s'estableixen en l'àmbit d'entre 450 i 650 mm anuals, amb precipitacions més abundants a la tardor i primavera i un període sec que va entre 2 i 3 mesos. Es poden marcar tres territoris dintre de la comarca de La Moraña, al nord la Terra d'Arévalo. Entre el riu Arevalillo i la província de Salamanca (La Moraña Occidental) i entre el riu Arevalillo i la província de Segòvia (La Moraña Oriental), aquesta última travessada pels rius Adaja i Voltoya, amb major superfície de bosc pineda i menor regadiu, aquest últim concentrat en major mesura en les anteriors unitats geogràfiques.

La seva altitud mitjana sobre el nivell del mar és d'uns 900 metres. La seva pertinença geogràfica a l'Altiplà Nord s'evidencia en el seu paisatge sedimentari, predominantment pla. Les seves terres uniformes, esquitxades per algunes fites i pujols així com algunes valls i lavajos, en les quals tradicionalment s'alternava el cultiu del cereal i dels llegums amb els ramats d'ovelles, són tan sols alterades per la presència del riu Adaja i els seus petits afluents, que travessen aquesta comarca i proporcionen zones boscoses i humides, que se sumen al salpiqueo de bosquetes illes i pinedes. La massa forestal més densa es troba en el marge esquerre del riu Adaja entre Villanueva de Gómez i Arévalo amb una longitud propera als 30 quilòmetres. L'economia de la comarca és, principalment, agrícola.

Riu Adaja al seu pas per la Comarca a Villanueva de Gómez

Durant el segle xx, el tradicional paisatge cerealista es va anar transformant en una alternança de cultius de secà i regadiu, gràcies a les perforacions que van permetre l'extracció de l'aigua dels aqüífers subterranis. L'aparició de cultius de regadiu aliens a la regió (remolatxa sucrera, principalment) va transformar l'economia de la comarca, i la seva proliferació va agreujar el problema de la pertinaç sequera, que es veu bé reflectida en l'escàs o inexistent cabal dels seus rius. La comarca està plagada de petits municipis compactes, separats habitualment una mitjana de 5 km. Aquests municipis posseïxen excel·lents peces d'arquitectura romànic-mudèjar. Tres bons representants d'aquest estil morañès són els temples de San Nicolás de Bari a Madrigal de las Altas Torres, l'església de La Lugareja a Arévalo, i les esglésies parroquials de Donvidas, Narros del Castillo, Horcajo de las Torres i Palacios Rubios. Per la seva importància ornitològica està en ple cor de la Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) de "Tierra de Campiñas", una de les més grans d'Europa, per la seva riquesa en aus estepàries com l'otis tarda.

Enllaços externs

[modifica]