La Resurrecció (El Greco, Retaule de Maria de Aragón)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: La Resurrecció de Crist (El Greco))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaLa Resurrecció de Crist
castellà:La resurrección de Cristo
Resurreccion Prado.jpg
Tipusquadre
CreadorEl Greco
Creació1597-1604
Mètode de fabricacióOli sobre tela
Gènereart sacre
MovimentManierisme
Dimensions127 (Alçada) × 275 (Amplada) cm
Col·leccióMuseu del Prado, Madrid
Catalogació
Número d'inventari P000825
CatàlegInv. Museo de la Trinidad, Pintura, Catálogo Museo de la Trinidad, 1865 (en) Tradueix:(1139)
Catàleg Museu del Prado, 1872-1907:(2124NN)
Catàleg Museu del Prado, 1910, Catàleg Museu del Prado, 1942-1996:(825)
El Greco y su escuela. Catálogo comentado:(111)
Modifica les dades a Wikidata

La Resurrecció de Crist és una obra d'El Greco, realitzada a l'oli sobre tela entre el 1597 i el 1604, durant el seu període toledà. S'exhibeix en una de les sales del Museu del Prado a Madrid. Pertanyia al conjunt pintat del retaule per a l'església d'un seminari agustinià de Madrid, conegut com el «Col·legi de Doña María de Aragón».

El Greco es va comprometre l'any 1596, a realitzar el retaule de l'església del col·legi de Doña María de Aragón. El nom popular del seminari al·ludeix a María de Aragón, la mecenes que va pagar les obres. El Greco va rebre l'encàrrec del Consell de Castella, que s'havia fet càrrec de les obres després de la mort de doña María. Existeixen documents que atesten que havia de realitzar-se en tres anys i es va valorar el treball en alguna cosa més de seixanta-tres mil rals, el preu més alt que va aconseguir a la seva vida. Tanmateix no hi ha referències del nombre de quadres que ho formaven, ni de l'estructura del retaule, ni de la temàtica tractada.

Tema de l'obra[modifica]

Aquest llenç mostra el moment en què Jesús ressuscita davant els sorpresos soldats que havien posat com a guàrdia perquè els deixebles no robessin el cos de Jesucrist. Aquest episodi no és relatat de forma explícita als Evangelis canònics, tot i que es pot deduir de Marc 16:1-11; Mateu 28:1-10; Lluc 24:1-14; Joan 20:1-10. A l'Evangeli de Pere (considerat apòcrif) hi és relatat als versets 35, 41 i 42.[1]

Anàlisi de l'obra[modifica]

Oli sobre llenç; 275 x 127 cm.; 1605 circa; Museu del Prado, Madrid;

Signat amb petites lletres cursives gregues, a la part baixa del costat dret: δομήνικος Θεοτοκóπουλος, εποíει (doménikos theotokópoulos e`poíei) [2]

Harold Wethey no creu que aquesta obra hagués format part del Retaule de Maria de Aragón. Al·lega una descripció d'Antonio Palomino referida a una Resurrección del cambril de la Basílica d'Atocha "del tamaño del natural una cosa excelente". Aquest llenç del Museu del Prado és l'únic d'aquestes característiques i, a més, procedeix del Museo de la Trinidad. Per tant, és molt posible que procedís d'un convent suprimit, i molt probablemet és el de la Basílica d'Atocha. [3]

En aquesta obra poden apreciar-se les característiques de l'estil d'El Greco: figures allargades, colors cridaners i contranaturals, que van fer que generacions posteriors critiquessin els seus quadres i que, tanmateix, arribat el segle XX, fos aplaudit per la seva modernitat.[4]

Aquest llenç és una reinterpretació de la La Resurrecció (Santo Domingo el Antiguo), però en aquesta nova versió El Greco elimina el sepulcre, seguint les indicacions d'alguns teòlegs de la Contrareforma. Conserva tanmateix tots els elements bàsics de la versió anterior: els ritmes triangulars de l'escena, la contraposició entre la serenitat de Crist i l'agitació dels soldats. Però en aquest llenç els contrastos s'han accentuat, i tant l'exaltació espiritual com la deformació expressiva creen una atmosfera emocional d'enorme intensitat. [5]

El Greco sembla renunciar a l'historicitat de l'esdeveniment, per tal de centrar-se en el seu simbolisme: el renaixement de l'Home a través de la Salvació. Per tant, elimina les referències ambientals, creant un espai irreal que tendeix a ésser pla malgrat els escorços,dels soldats. Les proporcions creixen desmesuradament, els contrastos de llum s'accentuen i el colorit guanya calidesa. La figura de Crist, frontal i hierática, té reminiscències de l'Art romà d'Orient. Al voltant dels seu cap hi ha una aurèola romboidal, té els seus peus units com si encara estigués a la Creu, i porta l'estendard de la Resurrecció al costat del seu cos. [6]

Només un soldat roman assegut. Els altres mostren diversos moviments i reaccions que senyalen l'agitació del moment. A l'esquerra, tres figures mostren llurs braços progressivament oberts, segons el seu procés d'il·luminació per la Gràcia. Un altre soldat hi ofereix resistència, protegint-se amb l'espasa i l'escut. Un altre aixeca els braços i els ulls vers el Cel, mentre un altre corre vers l'espectador amb el seu braç dret i l'esguard aixecats.[7]

Referències[modifica]

  1. Santos Otero, Aurelio de. Obra citada, p. 383-384. 
  2. Wethey, Harold E. Obra citada, p. 86. 
  3. Wethey, Harold E. Obra citada, p. 86. 
  4. Rynck, 2005, p. 213-213.
  5. Álvarez Lopera, José. Obra citada, p. 188. 
  6. Álvarez Lopera, José. Obra citada, p. 188-189. 
  7. Álvarez Lopera, José. Obra citada, p. 189. 

Bibliografia[modifica]

  • SANTOS OTERO, Aurelio de: Los evangelios apócrifos. Edición crítica y bilingüe. Madrid, 1996
  • WETHEY, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II) ; Ediciones Guadarrama; Madrid-1967.
  • ÁLVAREZ LOPERA, José; El Greco, La obra esencial ; Editorial Sílex; Madrid-2014; ISBN 978 84 7737 8600
  • Rynck, Patrick. «La resurrección de Cristo». A: El Greco. Cómo leer la pintura (en castellà). Grupo Editorial Random House Mondadori, S.L., 2005. ISBN 84-8156-388-9. 

Enllaços externs[modifica]