La Venus maldita
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Alfredo B. Crevenna |
| Protagonistes | |
| Producció | Alfonso Rosas Priego |
| Guió | Rafael García Travesi |
| Música | Sergio Guerrero |
| Fotografia | Jorge Stahl Jr. |
| Muntatge | Alfonso Rosas Priego |
| Productora | Producciones Rosas Priego Productora Cinematográfica San Martín |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic i Argentina |
| Estrena | 1967 |
| Durada | 84 min |
| Idioma original | castellà |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Perú |
    | |
La Venus maldita és una pel·lícula coproducció de l'Argentina i Mèxic filmada en color dirigida per Alfredo B. Crevenna segons el guió de Rafael García Travesi sobre l'argument de Marcos Bronenberg que es va estrenar l'11 de maig de 1967 a Mèxic i no es va exhibir a l'Argentina. Va tenir com a protagonistes a Libertad Leblanc, Guillermo Murray, Héctor Godoy i Bertha Moss.[1][2]
Producció[modifica]
Va ser rodada íntegrament al Perú,[3] la majoria de les escenes a Lima i algunes en Ancón i Cuzco. Alfredo B. Crevenna, el nom veritable del qual era Alfredo Bolóngaro Crevenna[4] va ser un prolífic director de cinema que va néixer a Frankfurt am Main, Alemanya el 22 d'abril de 1914, degué sortir del seu país amb l'ascensió del nazisme al poder, va continuar la seva carrera a Mèxic i va morir el 30 d'agost de 1996 en Mèxic D.F. arran d'un càncer.
Sinopsi[modifica]
Després d'haver-se casat amb el jove milionari malalt al qual li toca cuidar, una infermera s'enamora del millor amic del seu marit i planegen matar-lo.
Repartiment[modifica]
Van intervenir en la pel·lícula els següents intèrprets:[5]
- Libertad Leblanc
- Guillermo Murray
- Héctor Godoy
- Bertha Moss
- Luis Álvarez
- Edwin Mayer
- Alicia Maguiña
- Cuchita Salazar
- Los Golden Boys
Referències[modifica]
- ↑ mi.tv. «La venus maldita (Película) | Programación de TV en México | mi.tv» (en spanish).
- ↑ «INFOARTES – La venus maldita» (en castellà).
- ↑ Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001, p. 609. ISBN 950-05-0896-6.
- ↑ Alfredo B. Crevenna. Acceso 25-5-2014
- ↑ Clarín.com. «Libertad Leblanc: el regreso del último mito erótico» (en castellà).
