La blanca paloma
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Juan Miñón Echevarría |
| Protagonistes | |
| Producció | Eduardo Campoy  |
| Guió | Juan Miñón Echevarría Manolo Matji |
| Música | Louis Bague |
| Fotografia | Jaume Peracaula i Roura |
| Muntatge | José Salcedo Palomeque |
| Productora | Xaloc P.C |
| Dades i xifres | |
| País d'origen |  Espanya |
| Estrena | 16 de gener de 1990 |
| Durada | 103 minuts |
| Idioma original | (castellà) |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Tema | migració interna, exclusió social, violència i classe treballadora |
| Lloc de la narració | Bilbao |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
       | |
La blanca paloma és una pel·lícula espanyola estrenada el gener de 1990 i dirigida per Juan Miñón Echevarría. No va tenir gaire ressò malgrat l'argument prometedor i estar protagonitzada per Paco Rabal i Antonio Banderas.[1][2]
Argument[modifica]
La Blanca Paloma és un antic tablao flamenc reconvertit en taverna i antre, situat a una de les zones més conflictives de Bilbao (Ezkerraldea). El seu propietari, Domingo, manté una relació incestuosa amb la seva filla Rocío, a qui explota i abusa. Però un dia apareix Mario, un jove abertzale d'origen andalús que s'enamora de Rocío.
Repartiment[modifica]
- Paco Rabal - Domingo
- Antonio Banderas - Mario
- Emma Suárez - Rocío
- Mercè Sampietro - mare de Rocío
- Perla Cristal - Maite
Referències[modifica]
- ↑ La blanca paloma a Fotogramas
- ↑ La blanca paloma a El País, 31 de maig de 1995