La filla obscura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa filla obscura
The Lost Daughter Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMaggie Gyllenhaal Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Olivia Colman
Jessie Buckley
Dakota Johnson
Peter Sarsgaard
Oliver Jackson-Cohen
Paul Mescal
Dagmara Dominczyk
Ed Harris
Jack Farthing
Alba Rohrwacher Modifica el valor a Wikidata
GuióMaggie Gyllenhaal Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDickon Hinchliffe Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHélène Louvart Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAffonso Gonçalves Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica, Israel, Regne Unit i Grècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena2021 Modifica el valor a Wikidata
Durada121 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès (principalment) Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLa filla fosca Modifica el valor a Wikidata
Gènerepel·lícula basada en una novel·la i drama Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Temamaternitat, autorrealizació i abandonament infantil Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióGrècia Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 2010 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt9100054 Filmaffinity: 454724 Allocine: 281474 Rottentomatoes: m/the_lost_daughter Letterboxd: the-lost-daughter-2021 Metacritic: movie/the-lost-daughter TMDB.org: 554230
Facebook: thelostdaughter Twitter (X): thelostdaughter Instagram: thelostdaughterfilm Modifica el valor a Wikidata

La filla obscura[1] (originalment en anglès, The Lost Daughter) és una pel·lícula dramàtica de 2021 escrita i dirigida per Maggie Gyllenhaal i basada en la novel·la La filla fosca[2] de l'escriptora italiana que utilitza el pseudònim d'Elena Ferrante.[3] És protagonitzada per Olivia Colman, Jessie Buckley, Dakota Johnson, Peter Sarsgaard, Oliver Jackson-Cohen, Paul Mescal i Ed Harris. S'ha doblat al valencià;[4] i s'ha subtitulat al català central.[5][6]

Es va estrenar a la 78a Mostra Internacional de Cinema de Venècia el 3 de setembre de 2021, on Gyllenhaal va guanyar el premi Osella al Millor guió.[7][8]Als cinemes es va estrenar el 17 de desembre de 2021.

La pel·lícula va rebre elogis de la crítica i tres nominacions als Premis Oscar de 2021: Millor actriu per a Colman, Millor actriu de repartiment per a Buckley i Millor guió adaptat.[9][10]

Argument[modifica]

Leda (Olivia Colman), una professora universitària, de mitjana edat divorciada, de vacances a Grècia coneixerà la Nina (Dakota Johnson) i la seva filla a la platja. Aquesta imatge li portarà records de la seva joventut i de les difícils decisions que va haver de prendre a causa de la maternitat.

Repartiment[modifica]

  • Olivia Colman
    Olivia Colman
  • Dakota Johnson
    Dakota Johnson
  • Jessie Buckley
    Jessie Buckley
  • Peter Sarsgaard
    Peter Sarsgaard

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

El debut amb La filla obscura com a directora i guionista de cinema de l'actriu estatunideca Maggie Gyllenhaal (nominada per la seva actuació a Crazy Heart del 2009) ha estat reconegut obtenint diversos premis i nominacions entre els que hi ha les tres nominacions als Òscars, entre els que hi ha el de millor guió adaptat,[8][10] actriu i actriu de repartiment i nominacions als britànics Bafta com a millor guió i actriu secundària.[11]

La pel·lícula està produïda per Gyllenhaal, Talia Kleinhendler i Osnat Handelsman-Keren, a través de la seva pròpia companyia, Pie Films, al costat de Charlie Dorfman.[12]

En la seva adaptació Gyllenhaal va retocar certs elements, traslladant la història original de la novel·la napolitana a Grècia.[13]Rodat el setembre del 2020, l'equip de producció de La filla obscura es va veure obligat a fer canvis significatius a la seva estratègia de rodatge a causa de les restriccions de producció provocades per la pandèmia de coronavirus. L'únic lloc de rodatge va ser l'illa grega de Spetses, situada a la península Àtica de Grècia.[14]

Recepció[modifica]

Crítica[modifica]

A l'agregador en línia de ressenyes de pel·lícules Rotten Tomatoes, la pel·lícula obté una valoració positiva del 95% dels crítics sobre un total de 222 revisions, amb una valoració mitjana de 7,9/10.[15]

Segons Metacritic, la pel·lícula obté igualment una bona acollida amb una qualificació de 86/100 a partir de les opinions de 51 crítics, amb 48 valoracions positives i 3 combinades. Els usuaris la valoren amb una puntuació de 6,1/10.[16]

El crític Caryn James, a BBC Culture, considera que en la seva primera pel·lícula com a guionista i directora, Maggie Gyllenhaal adapta la ficció d'Elena Ferrante "amb una veritable visió d'artista".[17] Gyllenhaal entén completament l'atractiu que hi ha darrere del culte a Ferrante, per la seva part Olivia Colman, aporta una presència vibrant i tots els seus poders de subtilesa al paper de Leda.[17]

Referències[modifica]

  1. ↑ «La filla obscura». FilminCAT. [Consulta: 5 agost 2022].
  2. ↑ «La filla fosca». Navonaed.com. [Consulta: 31 març 2022].
  3. ↑ N'Duka, Amanda. «Maggie Gyllenhaal Acquires ‘The Lost Daughter’ Novel To Make Her Film Directorial Debut» (en anglès americà). Deadline, 05-10-2018. [Consulta: 9 febrer 2022].
  4. ↑ «La filla perduda». À Punt, 16-05-2020. [Consulta: 26 gener 2024].
  5. ↑ «La hija oscura». Goita què fan ara. [Consulta: 23 juliol 2022].
  6. ↑ The Lost Daughter a la Base de dades de cinema en català
  7. ↑ «Official awards of the 78th Venice Film Festival» (en anglès). La Biennale di Venezia, 11-09-2021. [Consulta: 12 setembre 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 Ambrosio, Ángel. «Noticia: Maggie Gyllenhaal debuta en la dirección con nota alta» (en castellà). Cinerama, 27-03-2022. Arxivat de l'original el 2021-10-28. [Consulta: 27 març 2022].
  9. ↑ Cohn. «2022 Oscars Nominees List» (en anglès). The New York Times, 08-02-2022. [Consulta: 8 febrer 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 Chuba, Kirsten. «Maggie Gyllenhaal Celebrates ‘The Lost Daughter’ Oscar Nom: “Crying and Then Started Drinking Champagne”» (en anglès). The Hollywood Reporter, 08-02-2022. [Consulta: 27 març 2022].
  11. ↑ Aller, Por María. «BAFTA 2022: Mira cómo ha quedado el palmarés de esta edición» (en castellà). Fotogramas, 14-03-2022. [Consulta: 27 març 2022].
  12. ↑ Aller, María. «Maggie Gyllenhaal debuta en la dirección con 'La hija oscura' y cuenta con un gran reparto» (en castellà). Fotogramas, 13-02-2020. [Consulta: 27 març 2022].
  13. ↑ Rao, Sonia «Maggie Gyllenhaal on adapting ‘The Lost Daughter’ and why she doesn’t consider the ending ambiguous» (en anglès). Washington Post. ISSN: 0190-8286.
  14. ↑ «Where Was The Lost Daughter Filmed? Filming Locations Explained» (en anglès), 08-01-2022. [Consulta: 27 març 2022].
  15. ↑ «The Lost Daughter» (en anglès). Rottentomatoes.com. [Consulta: 27 març 2022].
  16. ↑ «The Lost Daughter» (en anglès). Metacritic.com. [Consulta: 27 març 2022].
  17. ↑ 17,0 17,1 James, Caryn. «Five stars for The Lost Daughter» (en anglès). BBC. [Consulta: 27 març 2022].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_filla_obscura&oldid=33359278»