Vés al contingut

La fortalesa infernal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa fortalesa infernal
Fortress Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióStuart Gordon Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJohn Davis Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFrédéric Talgorn Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDavid Eggby Modifica el valor a Wikidata
ProductoraDavis Entertainment i Village Roadshow Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorDimension Films i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica i Austràlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1992 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min i 91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeAustràlia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost8.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació2.855.154 AU$ (Austràlia)
6.739.141 $ (Estats Units d'Amèrica)
46.730.578 $ (mundial) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'acció, cinema de ciència-ficció, cinema de presons i cinema distòpic Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0106950 Filmaffinity: 192066 Allocine: 29574 Rottentomatoes: m/fortress_1993 Letterboxd: fortress-1992 Mojo: fortress Allmovie: v121377 TCM: 75454 Metacritic: movie/fortress TV.com: movies/fortress AFI: 59529 TMDB.org: 12088 Modifica el valor a Wikidata

La fortalesa infernal (títol original: Fortress) és una pel·lícula estatunidenco-australiana dirigida per Stuart Gordon, estrenada l'any 1993. Ha estat doblada al català.[1] El 1999 surt la continuació del film, Fortress 2, dirigit per Geoff Murphy. Christophe Lambert reprèn el seu paper. John Brennick és aquí encara perseguit per la societat Men-Tel i decideix marxar, per protegir la seva família.

Argument

[modifica]

El 2018, la Terra està en crisi a causa de la superpoblació. Una regla és instaurada: cada família només pot tenir un fill. John Brennick i la seva dona Karen infringeixen aquesta regla per la mort del seu primer fill. Són condemnats a 31 anys de presó a una presó de màxima seguretat de la societat MENTEL. Ningú no ha aconseguit mai evadir-se, per això se l'anomena LA FORTALESA.[2]

Repartiment

[modifica]
  • Christopher Lambert: John Henry Brennick
  • Kurtwood Smith: M. Poe, el director de la presó
  • Loryn Locklin: Karen B. Brennick
  • Clifton Collins Jr.: Nino Gomez
  • Lincoln Kilpatrick: Abraham
  • Jeffrey Combs: D-Day, l'apassionat d'ordinadors
  • Tom Towles: Stiggs, el company de Maddox
  • Vernon Wells: Maddox
  • Carolyn Purdy-Gordon: Zed-10 (veu)
  • Alan Zitner: el presoner claustrofòbic
  • Gaetan Wenders: Eric Brensons, missatger de l'escó de Men-Tel
  • Denni Gordon: la companya de cel·la de Karen
  • Eric Briant Wells: el guàrdia fronterer
  • Dragicia Debert: el guàrdia al bio escàner
  • Heidi Stein: la dona embarassada

Crítica

[modifica]
  • "Encara que l'ambientació futurista es mostri bastant assolida, el film resulta convencional. Del seu protagonista, millor no parlar-ne"[3]
  • "Un subproducte com no n'hi ha que denigra el gènere"[4]

Nominacions

[modifica]
  • Nominació al Gran Premi del Festival internacional de cinema fantàstic de Avoriaz 1993.[5]
  • Nominació al premi al millor film de ciència-ficció, per l'Acadèmia de cinema de ciència-ficció, fantàstic i de terror l'any 1994.

Referències

[modifica]
  1. «La fortalesa infernal». esadir.cat.
  2. «Fortress». The New York Times.
  3. Morales, Fernando «Fortress». El País.
  4. Palomo, Miguel Ángel «Fortress». El País.
  5. Awards a Internet Movie Database (anglès)