La gallineta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de cançóLa gallineta
Tipuscançó Modifica el valor a Wikidata
ArtistaLluís Llach i Grande Modifica el valor a Wikidata
Publicat1972 Modifica el valor a Wikidata
Gènerecançó protesta Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
LletraLluís Llach i Grande Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLluís Llach i Grande Modifica el valor a Wikidata

«La gallineta», també titulada «Cançoneta», és una cançó de 1972 composta pel cantautor Lluís Llach després de l'èxit de «L'estaca» el 1968, i escrita des de l'exili a París per motiu del seu compromís amb els principis democràtics com un himne que encoratja a plantar cara al franquisme agonitzant.[1]

Establert a París, on va viure cinc anys i va protagonitzar el seu primer concert a la sala Olympia, va compondre un dels seus àlbums històrics, Com un arbre nu, un LP que comença amb el que seria el seu segon gran himne revolucionari, «La gallineta».[1]

Lletra[modifica]

Composta de quatre acords i un ritme binari i arrabassador, Llach va plantejar a la lletra una al·legoria contra la dictadura militar, com també havia fet amb «L'estaca».[2] De fet, l'ús de metàfores per eludir la censura es va convertir en gairebé un recurs estilístic que Llach dominava a la perfecció. A més, va substituir algunes paraules significatives com «botxí» per «veí», o «revolució» que va convertir en «revulsió»,[3] fet que gairebé no es percebia i que el públic cantava amb el substantiu adequat.[4]

La protagonista de la història, la gallineta parla en primera persona, representa el poble català que decideix plantar cara a una situació injusta i de submissió forçada: «No tindrà cap més ou calent / el que de mi se n'aprofita», i parla també d'un futur que passa per la democràcia.[5] La música gairebé còmica a la manera de marxa amb el mateix Llach imitant l'escataineig d'una gallina, compleix la seva comesa d'exaltació, pretén unir i revolucionar el galliner, al més pur estil George Orwell a La revolta dels animals.[6][7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Colomé, Sílvia. «La gallineta revolucionària que va dir prou». La Vanguardia, 28-08-2022. [Consulta: 25 maig 2023].
  2. «LA GALLINETA - Lluís Llach». La Fera Ferotge, 2010. [Consulta: 25 maig 2023].
  3. «Els matins - Lluís Llach explica dues anècdotes sobre "L'estaca" i "La gallineta"». TV3, 20-09-2016. [Consulta: 25 maig 2023].
  4. «Concert al Palau Sant Jordi - La gallineta - Lluís Llach amb Montse Castellà». Youtube, 18-12-2021. [Consulta: 25 maig 2023].
  5. «La gallineta». Catorze, 24-10-2017. [Consulta: 25 maig 2023].
  6. «"La revolta dels animals", la faula de George Orwell». CCMA, 06-06-2018. [Consulta: 25 maig 2023].
  7. «Milers de manifestants esclaten amb «La gallineta» de Lluís Llach davant d'Economia». Nació Digital, 20-09-2017. [Consulta: 25 maig 2023].