La ronda de nit

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaLa ronda de nit
neerlandès: De Nachtwacht
The Nightwatch by Rembrandt - Rijksmuseum.jpg
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorRembrandt
Creació1642
Mètode de fabricacióOli sobre tela
Períodebarroc Modifica el valor a Wikidata
Gènereschutterstuk Modifica el valor a Wikidata
Movimentbarroc i pintura barroca als Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
Dimensions363 (Alçada) × 437 (Amplada) cm
Propietat deAmsterdam (1715–) Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióRijksmuseum, Amsterdam
Catalogació
Número d'inventariSK-C-5 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

La ronda de nit o La ronda nocturna (en neerlandès: De Nachtwacht) és una de les obres mestres més famoses del pintor neerlandès Rembrandt pintada entre el 1640 i el 1642. Aquesta és una de les joies de l'exposició permanent del Rijksmuseum d'Amsterdam, pinacoteca especialitzada en art neerlandès.

Títol de l'obra[modifica]

Tot i que el títol de l'obra com a La ronda de nit està històricament consolidat, el seu nom original era La companyia militar del capità Frans Banning Cocq i el tinent Willen van Ruytenburg. Aquest, que segurament va ser el seu títol original, fou descobert gràcies a la inscripció trobada en un esborrany preparatori:

« Esborrany de la pintura en la qual el jove Heer van Purmerlandt,[1] com a capità, ordena al seu lloctinent, Heer van Vlaerderdingen,[2] que es posi en marxa la companyia cívica.[3] »

El quadre va ser anomenat al segle xix Patrouille de Nuit[4] per la crítica francesa i Night Watch[5] per Sir Joshua Reynolds, d'aquí el nom pel qual se'l coneix popularment. L'origen d'aquest títol sorgeix d'una equivocació d'interpretació a causa del fet que, en aquella època, el quadre estava tan deteriorat i enfosquit per l'oxidació del vernís i la brutícia acumulada, que les seves figures eren quasi indistingibles, i semblava una escena nocturna. Després de la seva restauració el 1947, on es va eliminar aquell vernís enfosquit, es va descobrir que el títol no s'ajustava a la realitat, ja que l'acció no es desenvolupava de nit sinó de dia, a l'interior d'un portaló en penombra al qual arriba un potent raig de llum que il·lumina intensament els personatges que intervenen en la composició.[6]

Representació[modifica]

L'obra va ser encarregada per la Corporació d'Arcabussers d'Àmsterdam per decorar el Gran Saló (Grotte Zaal) de la seu de la milícia (Kloveniersdoelen). Per aquest motiu, Rembrandt va utilitzar un llenç d'enormes dimensions.

A l'obra apareix la milícia del capità Frans Banninck Cocq en el moment en què dona l'ordre de marxar a l'alferes Willem van Ruytenburch. Darrera apareixen 18 membres integrants de la Companyia, que van pagar al pintor per aparèixer al quadre (una mitjana de 100 florins, una suma força important per a l'època). Els oficials, probablement, van pagar una quantitat més alta, pel lloc privilegiat que ocupen al quadre. En total, Rembrandt va cobrar 1.600 florins per aquest quadre.

La companyia d'Arcabussers és una institució municipal, per la qual cosa l'obra és propietat de l'Ajuntament d´Àmsterdam, qui la cedeix al Rijksmuseum en prèstec d'ús sense cobrar cap mena de contraprestació.

El pintor va poder captar els personatges tal com els va observar, en nombroses ocasions, en el moment en què la companyia es preparava per formar i sortien, de forma ordenada, a recórrer la ciutat com a vigilants de l'ordre. També va plasmar tres nens corrents i un gos, per animar l'escena.

L'encàrrec hauria d'haver estat finalitzat per a la inauguració de la nova seu de la companyia. Però va ser part de la commemoració de l'arribada a Àmsterdam de la reina mare Maria de Mèdici, vïdua d'Enric IV rei de França, l'any 1638. La reina havia estat exiliada per ordre del seu fill, Lluis XIII i del Cardenal Richelieu. Aquesta visita reial va ser celebrada per les autoritats de la capital holandesa amb gran cerimònia. La crítica majoritària considera que el quadre representa la sortida de la Companyia vestida de gala per anar a cobrir la visita de la reina.

Molts dels membres de la milícia van ser decebuts per resultat i van demorar el seu pagament, donat que la seva presència no està prou definida.

La crítica de l'època no va prestar atenció al quadre, tot i la seva qualitat, i aquest va passar desapercebut.

L'obra s'enquadra dins l'època denominada "Edat d'Or neerlandesa" on la representació de quadres col·lectius va ser molt important i de la qual, aquesta obra, n'és part fonamental. Autos com Frans Hals es van dedicar, pràcticament en exclusiva, a aquest tipus de retrats, realitzats per encàrrec.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La ronda de nit
  1. Heer van Purmerlant en Ilpendam era el títol nobiliari de Frans Banning Cocq, burgmestre d'Amsterdam a mitjans del segle XVII
  2. Willem van Ruytenburch va ser entre 1627 i 1652 Heer van Vlaerderdingen, Senyor de Vlaardingen, una ciutat d'Holanda Meridional
  3. De l'original en neerlandés: De jonge heer van Purmerland als Capitein geeft last aan zijnen Lietenant de heer van Vlaerdingen om sijn compaignie Burgers te doen marcheren.
  4. En català: Patrulla de nit
  5. En català: Ronda nocturna
  6. Armengol, Montse «I la ronda va ser de dia». Sàpiens [Barcelona], núm. 90, abril 2010, p. 18. ISSN: 1695-2014.