La teranyina de la Carlota (pel·lícula de 1973)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa teranyina de la Carlota
Charlotte's Web
Charlottes web poster.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Charles August Nichols i Iwao Takamoto
Protagonistes
sense valor
Producció Joseph Barbera i William Hanna
Guió E. B. White i Earl Hamner Jr.
Música Richard M. Sherman i Robert B. Sherman
Fotografia Dennis Weaver
Productora Hanna-Barbera
Distribuïdor Paramount Pictures i InterCom
Dades i xifres
País d'origen Estats Units d'Amèrica
Estrena 22 febrer 1973
Durada 94 min
Idioma original anglès
Color en color
Format pantalla ampla
Descripció
Basat en Charlotte's Web
Gènere buddy movie, cinema musical i pel·lícula basada en una obra literària
Tema Aranya

IMDB: tt0070016 Filmaffinity: 266476 Allocine: 125842 Rottentomatoes: m/1003952-charlottes_web Mojo: charlottesweb73 Allmovie: v9012 TCM: 18471 TV.com: movies/charlottes-web-1973
Modifica les dades a Wikidata

La teranyina de la Carlota[1] (títol original en anglès: Charlotte's Web) és una pel·lícula musical animada estatunidenca de 1973, basada en el llibre homònim escrit per E. B. White i produïda per Hanna-Barbera Productions i Sagittarius Productions.

Les cançons van ser escrites pels germans Sherman, que havien compost amb anterioritat les cançons de Mary Poppins (1964), El llibre de la selva (1967) i Chitty Chitty Bang Bang (1968). L'any 2003 se'n va estrenar la seqüela, Charlotte's Web 2: Wilbur's Great Adventure, seguida d'una versió cinematogràfica amb actors basada en la història original d'E. B. White, que va ser estrenada el 2006.

Argument

Han nascut tot de porquets a la granja dels Arable, però un és tan petit que en John, el granger, decideix matar-lo. Però quan la seva filla Fern sap el que li volen fer el salva, ja que li diu a son pare que és absurd matar-lo perquè és més petit que els altres. Llavors l'adopta i el bateja amb el nom de Wilbur. Al cap de sis setmanes, però, en John Arable li diu a la Fern que ara que ja ha crescut és hora de vendre'l i el porquet va a parar a la granja de l'oncle de la nena, en Homer Zuckerman.

Allà, en Wilbur s'assabenta que l'han de matar i s'espanta molt, fins que sent la veu de la Carlota, una aranya, que li canta una cançó per animar-lo i promet que l'ajudarà. Es fan amics i l'aranya salva en Wilbur escrivint missatges espectaculars a la seva teranyina (d'aquí el títol de la pel·lícula) que lloen el porquet i fan que esdevingui una atracció local. Però al cap d'un temps l'aranya Carlota mor, tot i que abans havia post ous i encarrega a en Wilbur que tingui cura dels seus fills quan neixin. Dels 514 fills de l'aranya, 511 faran el seu camí però tres, en Joy, l'Aranea i la Nellie, es quedaran amb en Wilbur i l'ajudaran a conservar per sempre el record de la Carlota.[2]

Repartiment

Personatge Veu en anglès
Henry Gibson Wilbur
Debbie Reynolds Carlota A. Cavatica
Paul Lynde Templeton
Agnes Moorehead l'oca
Pamelyn Ferdin Fern Arable
Bob Holt Homer Zuckerman
Joan Gerber Edith Zuckerman / Mrs. Fussy
John Stephenson John Arable
Don Messick Jeffrey
Rex Allen Narrador
Martha Scott Mrs. Arable
Herb Vigran Lurvy
Dave Madden Ovella i altres

Banda sonora

  1. "There Must Be Something More"
  2. "I Can Talk!"
  3. "Chin Up!"
  4. "We've Got Lots in Common"
  5. "Deep in the Dark/Charlotte's Web"
  6. "Mother Earth and Father Time"
  7. "A Veritable Smorgasbord"
  8. "Zuckerman's Famous Pig"

Referències