La tirania de la manca d'estructures
(en) The Tyranny of Structurelessness  | |
|---|---|
| Tipus | obra escrita i assaig |
| Fitxa | |
| Autor | Jo Freeman |
| Llengua | anglès |
| Publicació | Estats Units d'Amèrica, 1972 |
| Dades i xifres | |
| Tema | clique i feminisme de segona onada als EUA |
| Gènere | assaig |
 | |
La tirania de la manca d'estructures, publicat originalment en anglès com a The Tyranny of Structurelessness és un assaig de la feminista estatunidenca Jo Freeman publicat el 1972 que tracta sobre les relacions de poder dins dels col·lectius feministes radicals.[1][2] L'assaig, inspirat en les experiències de Freeman en un grup d'alliberament de dones dels anys 60, reflexionava sobre els experiments del moviment feminista per resistir la jerarquia de lideratge i la divisió del treball.
Aquesta manca d'estructura, escriu Freeman, disfressa i amaga un lideratge informal, no reconegut i incomprensible, que es perpetua precisament perquè nega la seva existència. Com a solució, Freeman suggereix formalitzar les jerarquies existents al grup i sotmetre-les al control democràtic.[3]
El 2008 el Community Development Journal va revisar l'article com un "text clàssic", ja que els editors consideraven que havia influït en la pràctica del desenvolupament comunitari.[4] Aquell any, un curs de la John F. Kennedy School of Government va utilitzar el document en un curs sobre lideratge.[5]
Història[modifica]
L'assaig es va originar com un discurs pronunciat a la Southern Female Rights Union en una conferència a Beulah, Mississipí, el maig de 1970.[6] Freeman ha afirmat que va ser transcrita l'any 1971 per a la revista feminista Notes from the Third Year (els editors de la qual van decidir no publicar-la) i que es va difondre a diverses publicacions del moviment d'alliberament de les dones, només una de les quals li va demanar permís per publicar-la.
Altres mitjans el van publicar sense demanar permís. Va ser publicat oficialment per primera vegada a la revista The Second Wave el 1972.[7] Agitprop va publicar el fullet d'assaig el 1972.[8] L'Organització d'Anarquistes Revolucionaris, Grup de Leeds, al Regne Unit, també el va distribuir. El 1973 l'autora va publicar diferents versions al Berkeley Journal of Sociology i a la revista Ms.[9][10] També va ser publicat a Radical Feminism per Anne Koedt, Ellen Levine i Anita Rapone.[11] Les impressions posteriors van incloure la de l'Associació de Treballadors Anarquistes (Kingston Group), i el 1984 en un fulletó anomenat Untying the Knot: Feminism, Anarchism & Organisation publicat conjuntament per Dark Star Press i Rebel Press.
Crítica[modifica]
El concepte de l'assaig, com a frase, es va rebre com una crítica el sistema d'organització anarquista. Segons Uri Gordon, sobretot perquè la seva solució —formalitzar la jerarquia existent per a la regulació democràtica— no s'alinea amb l'anarquisme. L'anarcofeminista Cathy Levine no estava d'acord amb la recomanació de Freeman, que Levine considerava patriarcal i regressiva. L'anarquista Jason McQuinn va escriure que les organitzacions amb estructures formals ho fan de la mateixa manera, o pitjor. Altres anarquistes han citat l'assaig en la seva preferència per les federacions formals en lloc de les xarxes distribuïdes.[12] Howard J. Ehrlich va parlar de l'impacte negatiu de l'article sobre l'organització anarquista a Reinventing Anarchy, Again.[13]
L'assaig reflexiona sobre els experiments del moviment feminista en resistir la idea de líders i fins i tot descartar qualsevol estructura o divisió del treball. No obstant això, com va escriure Hilary Wainwright a la revista Z, Freeman va descriure com "aquesta aparent manca d'estructura sovint ocultava una direcció informal, no reconeguda i irresponsable que era encara més perniciosa perquè es negava la seva pròpia existència". Com a solució, Freeman suggereix formalitzar les jerarquies existents al grup sotmetent-les a control democràtic.[14]
Referències[modifica]
- ↑ «The Tyranny of Stuctureless». [Consulta: 28 maig 2022].
- ↑ Rebick, Judy «Lip service: the anti-globalization movement on gender politics». Herizons, 22-09-2002.
- ↑ Rycroft, Robert S. The American Middle Class: An Economic Encyclopedia of Progress and Poverty [2 volumes]. ABC-CLIO, 2017, p. 248. ISBN 978-1-61069-758-3.
- ↑ Rosie Meade, "Classic Texts: no. 11, Jo Freeman. The Tyranny of Structurelessness" Arxivat 2021-08-10 a Wayback Machine. (c. 1972), Community Development Journal, Oxford Unity Press, December 9, 2008.
- ↑ (PAL-101) "Exercising Leadership: Mobilizing Group Resources" General Course Information Arxivat 2012-02-20 a Wayback Machine., John F. Kennedy School of Government, Fall 2008.
- ↑ Freeman, Jo. «The Tyranny of Structurelessness». JoFreeman.com. Arxivat de l'original el 14 febrer 2009. [Consulta: 17 febrer 2009].
- ↑ Freeman, Jo «The Tyranny of Structurelessness». The Second Wave, 2, 1, 1972, pàg. 20.
- ↑ Franks, M. Women and Revivalism in the West: Choosing 'Fundamentalism' in a Liberal Democracy. Palgrave Macmillan UK, 2001, p. 199. ISBN 978-0-230-59810-2 [Consulta: 12 gener 2023].
- ↑ Freeman, Jo «The Tyranny of Structurelessness». Ms. Magazine, juliol 1973, pàg. 76–78, 86–89.
- ↑ Freeman, Jo «The Tyranny of Structurelessness». Berkeley Journal of Sociology, 17, 1972–73, pàg. 151–164.
- ↑ Koedt, Anne; Levine, Ellen; Rapone, Anita. Radical Feminism. Quadrangle/The New York Times Book Co.. 1975, 282–288..
- ↑ Gordon, Uri. Anarchy Alive!: Anti-Authoritarian Politics from Practice to Theory. Londres: Pluto Press, 2007, p. 62–65. ISBN 978-0-7453-2684-9.
- ↑ Howard J. Ehrlich, Reinventing Anarchy, Again Arxivat 2021-08-10 a Wayback Machine., AK Press, 1996, 178-179 ISBN 1-873176-88-0, ISBN 978-1-873176-88-7
- ↑ Wainwright, Hilary. «Imagine there's no leaders» (en anglès). Z magazine, 09-10-2006. [Consulta: 9 octubre 2006].[Enllaç no actiu]