Lacòlit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Els Cuernos del Paine al Parc Nacional Torres del Paine, a la serralada dels Andes, Chile. Exemple de roques sedimentàries del Cretaci amb la intrusió d'un lacòlit granític
Els Cuernos del Paine al Parc Nacional Torres del Paine, a la serralada dels Andes, Xile. Exemple de roques sedimentàries del Cretaci amb la intrusió d'un lacòlit granític del Miocè
Estructures ígnies
Esquema de les estructures ígnies: (1) = columna d'erupció (2) = con volcànic (con piroclàstic, estratovolcà, etc.) (3) = alimentador (dic) (4) = cràter d'explosió (volcànic) (5) = anell de toba (6) = lacòlit / criptodoma (7) = diatrema (8) = ampit (9) = cambra de magma (10) = dipòsit de magma

Un lacòlit (mineralogia, petrografia) és una roca intrusiva procedent d’una massa inferior batolítica. La forma pot ser variada, però normalment els lacòlits apareixen en bosses o paquets horitzontals, seguint els plans de sedimentació de les roques que travessen. La part superior és convexa (arquejada) per l'impuls, cap a l'exterior, de la roca intrusiva.[1] El lacòlit és una massa intrusiva de roca magmàtica de forma lenticular i de diversos quilòmetres d’extensió (dimensions inferiors a 10 km de diàmetre, i algun centenar de metres de gruix), amb la base plana i el sostre convex cap amunt, que s’ha ubicat sensiblement en concordança dins una sèrie sedimentària, anomenada massís concordant o filó capa.[2] Pot abastar diversos quilòmetres d'extensió [3] En el seu orígen, la intrusió magmàtica, amb pressió i diferenciacions, no va assolir la superfície del sòl, però hi restà relativament pròxima. La intrusió, generalment, es ramifica i té formes molt variades.(sin. compl.: roca intrusiva);[4] (es  lacolito; fr  laccolithe; en  laccolite, laccolith)[3][5]

Exemples[modifica]

Torres del Paine

La cambra de magma plena i solidificada de Torres del Paine ( Patagònia ) és un dels conjunts lacolítics millor exposats, construït de manera creixent per intrusions de magma horitzontal granític i màfic. Les intrusions de làmines horitzontals eren alimentades per altres intrusions verticals.[6]

El Mount Hillers al centre de les Henry Mountains, Utah.
El Mount Hillers al centre de les Henry Mountains, Utah.

Henry Mountains

A nivells poc profunds de l'escorça, el procés és més eficient per a l'emplaçament del magma i l'aixecament del sostre, que indueix un desplaçament vertical cap amunt. Un dels llocs més espectaculars on s'observen plutons construïts per aquests mecanismes són les Henry Mountains a Utah.[7]

Referències[modifica]

  1. «lacòlit». enciclopèdia,cat, GEC, 1987. [Consulta: 15 febrer 2022].
  2. «lacòlit». Diccionari de Geologia, IEC-CIT, 2022. [Consulta: 15 febrer 2022].
  3. 3,0 3,1 «lacòlit, Diccionari de Geografia Física». termcat.cat, Centre de Terminologia, 2022. [Consulta: 15 febrer 2022].
  4. «lacòlit». IEC, Aportació a la terminologia geogràfica catalana, 2022. [Consulta: 15 febrer 2022].
  5. «Estructures originades pels magmes». educaciodigital.cat, Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació, 2020. [Consulta: 15 febrer 2022].
  6. Leuthold, J.; Müntener, O.; Baumgartner, L. P.; Putlitz, B. «[http://doc.rero.ch/record/291091/files/egu011.pdf Petrological Constraints on the Recycling of Mafic Crystal Mushes and Intrusion of Braided Sills in the Torres del Paine Mafic Complex (Patagonia)]» (PDF) (en anglès). Journal of Petrology, 55, 5, 2014, pàg. 917-949. DOI: 10.1093/petrology/egu011 [Consulta: 15 febrer 2022].
  7. Habert, G.; de Saint Blanquat, M. «Rate of construction of the Black Mesa bysmalith, Henry Mountains, Utah.». Geological Society, London, Special Publications., 2004, pàg. 163-173. DOI: 10.1144/GSL.SP.2004.234.01.10.