Lagrangià d'Euler-Heisenberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En física teòrica, el lagrangià d'Euler-Heisenberg es un lagrangià que descriu la dinàmica no lineal dels camps electromagnètics al buit. Va ser proposat per primera vegada per Werner Heisenberg i Hans Heinrich Euler [1] el 1936. En tractar el buit com un mitjà, prediu les taxes dels processos d'interacció de la llum dins la teoria de l'electrodinàmica quàntica (QED).

Física[modifica]

El lagrangià té en compte la polarització al buit a un bucle, i és vàlid per a camps electromagnètics que canvien lentament en comparació amb l'invers de la massa de l'electró,

Aquí m és la massa de l'electró, e la seva càrrega elèctrica, , i .

Descriu la dispersió fotó-fotó en QED; Robert Karplus i Maurice Neuman van calcular l'amplitud total, [2] que és molt petita.

Experiments[modifica]

La dispersió Delbrück dels raigs gamma va ser observada el 1953 per Robert Wilson.[3] La divisió de fotons en camps magnètics forts es va mesurar l'any 2002.[4] La dispersió llum per llum es pot estudiar utilitzant els forts camps electromagnètics dels hadrons col·lisionants a l'LHC, [5][6] i la seva observació va ser realitzada per l'experiment ATLAS el 2019.[7]

L'experiment PVLAS cerca la polarització al buit dels raigs làser que travessen camps magnètics per detectar els efectes de matèria fosca formada per axions. No s'ha trobat cap senyal i les cerques continuen. L'OSQAR del CERN també estudia la birefringència al buit.

El 2016 un equip d'astrònoms d'Itàlia, Polònia i el Regne Unit va informar [8][9] observacions de la llum emesa per un estel de neutrons (pulsar RX J1856.5−3754). L'estel genera un camp magnètic molt fort (10 13 G), i s'espera birefringència a partir de la polarització al buit descrita pel Lagrangià d'Euler-Heisenberg. Es va mesurar un grau de polarització d'un 16% i es va afirmar que era "prou gran com per suportar la presència de birefringència al buit, tal com va predir QED". Fan et al. va assenyalar que els seus resultats són incerts a causa de la baixa precisió del model de l'estel de neutrons i la direcció de l'eix de magnetització.[10]

El juliol de 2021 es va informar de la primera observació de birefringència al buit per l'experiment STAR al Relativistic Heavy Ion Collider, també es va estudiar el procés Breit-Wheeler.[11][12][13]

El maig de 2022, el primer estudi de l'IXPE va donar a entendre la possibilitat de birefringència al buit en el magnetar 4U 0142+61.[14][15]

Referències[modifica]

  1. Heisenberg, W.; Euler, H. (en alemany) Zeitschrift für Physik, 98, 11–12, 1936, pàg. 714–732. Bibcode: 1936ZPhy...98..714H. DOI: 10.1007/bf01343663. ISSN: 1434-6001.
  2. Karplus, Robert; Neuman, Maurice Physical Review, 83, 4, 15-08-1951, pàg. 776–784. Bibcode: 1951PhRv...83..776K. DOI: 10.1103/physrev.83.776. ISSN: 0031-899X.
  3. Akhmadaliev, Sh. Zh.; Kezerashvili, G. Ya.; Klimenko, S. G.; Malyshev, V. M.; Maslennikov, A. L.; 5 Physical Review C, 58, 5, 01-11-1998, pàg. 2844–2850. arXiv: hep-ex/9806037. Bibcode: 1998PhRvC..58.2844A. DOI: 10.1103/physrevc.58.2844. ISSN: 0556-2813.
  4. Akhmadaliev, Sh. Zh.; Kezerashvili, G. Ya.; Klimenko, S. G.; Lee, R. N.; Malyshev, V. M.; 5 Physical Review Letters, 89, 6, 19-07-2002, pàg. 061802. arXiv: hep-ex/0111084. Bibcode: 2002PhRvL..89f1802A. DOI: 10.1103/physrevlett.89.061802. ISSN: 0031-9007. PMID: 12190576.
  5. d’Enterria, David; da Silveira, Gustavo G. Physical Review Letters, 111, 8, 22-08-2013, pàg. 080405. arXiv: 1305.7142. Bibcode: 2013PhRvL.111h0405D. DOI: 10.1103/physrevlett.111.080405. ISSN: 0031-9007. PMID: 24010419.
  6. Michael Schirber Physical Review Letters, 111, 8, 22-08-2013, pàg. 080405. arXiv: 1305.7142. Bibcode: 2013PhRvL.111h0405D. DOI: 10.1103/PhysRevLett.111.080405. PMID: 24010419.
  7. «ATLAS observes light scattering off light» (en anglès), 17-03-2019.
  8. Mignani, R. P.; Testa, V.; González Caniulef, D.; Taverna, R.; Turolla, R. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 465, 1, 02-11-2016, pàg. 492–500. arXiv: 1610.08323. DOI: 10.1093/mnras/stw2798. ISSN: 0035-8711.
  9. «Astronomers Report First Observational Evidence for Vacuum Birefringence | Astronomy | Sci-News.com» (en anglès americà). Breaking Science News | Sci-News.com. [Consulta: 10 octubre 2021].
  10. Fan, Xing; Kamioka, Shusei; Inada, Toshiaki; Yamazaki, Takayuki; Namba, Toshio; 5 The European Physical Journal D, 71, 11, 2017, pàg. 308. arXiv: 1705.00495. Bibcode: 2017EPJD...71..308F. DOI: 10.1140/epjd/e2017-80290-7. ISSN: 1434-6060.
  11. STAR Collaboration; Adam, J.; Adamczyk, L.; Adams, J. R.; Adkins, J. K. Physical Review Letters, 127, 5, 27-07-2021, pàg. 052302. arXiv: 1910.12400. Bibcode: 2021PhRvL.127e2302A. DOI: 10.1103/PhysRevLett.127.052302. PMID: 34397228.
  12. «Collisions of Light Produce Matter/Antimatter from Pure Energy» (en anglès). Brookhaven National Laboratory. [Consulta: 10 octubre 2021].
  13. «Colliding photons were spotted making matter. But are the photons 'real'?» (en anglès americà). Science News, 09-08-2021. [Consulta: 2 setembre 2021].
  14. Taverna, Roberto; Turolla, Roberto; Muleri, Fabio; Heyl, Jeremy; Zane, Silvia Science, 378, 6620, 18-05-2022, pàg. 646–650. arXiv: 2205.08898. Bibcode: 2022Sci...378..646T. DOI: 10.1126/science.add0080. PMID: 36356124.
  15. «X-ray polarisation probes extreme physics» (en anglès britànic). CERN Courier, 30-06-2022. [Consulta: 15 agost 2022].