Lapa
| ||||
| Tipus | barri de Rio de Janeiro  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Brasil | |||
| Unitat Federativa | Estat de Rio de Janeiro | |||
| Municipi | Rio de Janeiro | |||
| Sotsprefectura | Centro e Centro Histórico | |||
| Regió administrativa | Centro (en)  | |||
Lapa és un barri de Rio de Janeiro, Brasil, situat entre Santa Teresa i Centro.[1][2]
És conegut per haver estat bressol de la bohèmia carioca, però també perquè concentra bona part de les activitats culturals de Rio i per reunir dos dels conjunts arquitectònics més rics de la ciutat: l'Aqüeducte Carioca i l'Escala de Selarón.
Història
[modifica]Des d'inicis de la dècada de 1950, Lapa era un dels principals punts de referència de la vida nocturna de la ciutat. La zona, amb els seus famosos cabarets i restaurants, era considerat la "Montmartre Carioca",[3] freqüentada pels més destacats artistes, intel·lectuals, polítics i diplomàtics. Ja en el segle XXI, Lapa va superar una època de desvaloració de la zona i va tornar a imposar-se com a referent cultural. La prefectura de Rio va restaurar bona part de la zona, que va mantenir gairebé intacta l'arquitectura original dels predis d'inici de segle passat, principal característica del lloc.[4] El conegut "chapero" i delinqüent Madame Sata va treballar als anys 1930 en un dels cabarets del barri, el Cabaret Lux, situat en la rúa Boticario, 38.
Llocs destacats
[modifica]Arcs de Lapa
[modifica]
És famós l'Aqüeducte Carioca (conegut com els Arcs de Lapa), inaugurat en 1750 pel govern colonial portuguès per proveir d'aigua a la ciutat. Té 270 metres d'extensió i 16,40 metres d'altura, i té 42 arcs. Des de 1896, serveix de via al pintoresc bondinho (en rigor, un pintoresc tramvia elèctric) que grimpa pel morro (turó) de Santa Teresa cap al barri homònim.[5]
L'Escala del convent de Santa Teresa
[modifica]
En Lapa existeix una obra "viva i mutant": l'Escala de Selaron. Els 125 metres d'escala (amb els seus 215 esglaons) que porten al convent van ser decorats per l'artista xilè Jorge Selarón amb més de dos mil rajoles amb els colors de la bandera del Brasil. El propi Selarón s'encarregava del manteniment de l'escala, en la qual contínuament reemplaçava rajoles. Va sostenir que acabaria la seva obra "l'últim dia" de la seva vida. Situada al carrer Teotônio Regades, va servir com a tema principal d'articles periodístics i programes televisius de tot el món, va ser escenari de videoclips musicals i fins i tot es va utilitzar com a set fotogràfic per a l'edició estatunidenca de Playboy. "Mai oblidaré el dia en què una model nord-americana va posar nua sobre la meva obra", va assegurar Selarón.[5]
Altres
[modifica]El Paseo Público (enfront de l'Aqüeducte), l'Escola Nacional de Música i l'església de La nostra Senyora de Lapa són veritables icones del Rio antic.[3]
Activitat cultural
[modifica]La programació cultural de Lapa és molt diversa i no discrimina gèneres ni artistes. Es troben bars com Semente i Ernesto (dedicats al més autèntic Xoro), Asa Branca (reducte de música popular i Forró), Rio Scenarium i Carioca da Gema (llocs on destaquen les rodes de samba). També tenen lloc gèneres com el house i el tecno, a més dels xous de grans artistes de la Música Popular Brasileira (MPB) en Fundição Progresso. Artistes nacionals i internacionals solen oferir recitals a Circo Voador.
També és habitual que es realitzin xous a l'aire lliure, sempre amb els Arcs de Lapa com a fons. Rio Scenarium i Emporium 100 (també dedicat a la roda de samba) funcionen durant el dia com anticuaris. La Sala Cecília Meirelles és considerada la millor casa de concerts de música de cambra de Rio.
Lapa també és ben coneguda per la seva gastronomia, amb destacats restaurants com Nova Capela, Manoel i Joaquim i Bar Brasil, entre d'altres.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Bairros do Rio» (en portuguès).
- ↑ «Estabelece a denominação, a codificação e a delimitação dos bairros da Cidade do Rio de Janeiro» (en portuguès). Decreto nº 3.158, de 23 de julho de 1981: Prefeitura do Rio de Janeiro - Secretaria Municipal de Urbanismo.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Riotur», 29-09-2009. Arxivat de l'original el 2009-09-29. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «::: Blog dos Bairros ::: Lapa», 27-04-2009. Arxivat de l'original el 2009-04-27. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «lloc oficial de Selarón».
Bibliografia
[modifica]- Coarcy, Vivaldo. Itatiaia. Memória da Cidade do Rio de Janeiro (en portuguès), 1988, p. 401. ISBN 85-319-0221-5.
