Las Eisiás de Taiac

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaLas Eisiás de Taiac
Les Eyzies-de-Tayac-Sireuil (fr)
Eyzies-musée-falaise.jpg

Localització
Map commune FR insee code 24172.png
 44° 56′ 08″ N, 1° 01′ 01″ E / 44.935555555556°N,1.0169444444444°E / 44.935555555556; 1.0169444444444
EstatFrança
RegióNova Aquitània
DepartamentDordonya
DistricteDistricte de Sarlat e la Canedat
Cantó francèscanton of la Vallée de l'Homme Tradueix
Població
Total 815 (2015)
• Densitat 21,77 hab/km²
Geografia
Superfície 37,44 km²
Altitud 74 m
Història i celebracions
Següent Las Eisiás
Identificador descriptiu
Codi postal 24620
Fus horari
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
Abri Pataud - Las Eisiás de Taiac

Las Eisiás de Taiac,[1] o Las Aisiás de Taiac e Siruèlh (en francès Les Eyzies-de-Tayac-Sireuil) és un municipi del Sarladès (Guiena, Occitània), al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània. Té 37,44 km² i 909 habitants (1999).

Evolució demogràfica[modifica]

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2007
917 1004 886 858 853 909 839
Nombre des del 1962

Història[modifica]

És cèlebre pels jaciments i les coves prehistòriques que han estat trobades des de les excavacions començades el 1862 per Édouard Lartet.[2] Els jaciments més importants són els de Cròs Manhon, La Mota, descobert el 1894, on hom pot seguir l'evolució del gravat rupestre des de les representacions zoomòrfiques fins a les geomètriques, L'Aujariá Bassa, descobert el 1872, on hom trobà l'anomenada Venus Impúdica. Les coves principals són les de Las Combarèlas i la Font-de-Gaume, centres molt importants de la Pintura rupestre.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1995- Philippe Lagarde

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Las Eisiás de Taiac Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Las Eisiás de Taiac». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Esculies, Joan «L'obra mestra de l'art prehistòric». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, juny 2008, p. 63. ISSN: 1695-2014.

Vegeu també[modifica]