Laurence Debray

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLaurence Debray
Laurence Debray.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1976 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora, guionista i biògrafa Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesRégis Debray Modifica el valor a Wikidata i Elizabeth Burgos Modifica el valor a Wikidata

Laurence Debray (París, 1976) és una escriptora, guionista i directora de documentals francesa.

Filla de l'intel·lectual i filòsof francès Régis Debray i l'antropòloga veneçolana Elizabeth Burgos, el 2018 va escriure una biografia sobre els seus dos pares, Filla de revolucionaris.[1][2]

En la seva infància va viure en un campament a Cuba. Va estudiar Història i Literatura en La Sorbona, Economia en la London Schools of Economics i a l'Escola d'Estudis Superiors de Comerç de París (HEC). Es va dedicar a treballar en les finances.[3]

És admiradora del rei Juan Carlos I d'Espanya i de la transició espanyola, del qual ha realitzat llibres i un documental.[3][4]

Va viure a França i Espanya, amb llargues estades a Veneçuela, Londres i Nova York.[5] Està casada amb Émile Servan-Schreiber[a] (fill de Jean-Jacques Servan-Schreiber) i té 2 fills.

Filmografia[modifica]

Com a guionista
  • 2019, Venezuela, l'ombre de Chavez (documental)[6]
  • 2016 Lundi en histoires (sèrie documental en el que va escriure el guió per l'episodi Moi, Juan Carlos, roi d'Espagne)
Com a directora
  • 2019, Venezuela, l'ombre de Chavez (documental)
Com a ella mateixa
  • 2017, L'émission politique (sèrie de televisió en la qual participà en l'episodi del 30 de novembre de 2017)
  • 2017, C politique (sèrie de televisió en la qual participà en l'episodi del 29 d'octubre de 2017)
  • 2013, Secrets d'histoire (sèrie de televisió documental en la qual participà en l'episodi Juan Carlos, le roi des Espagnols)

Notes[modifica]

  1. No confondre amb el seu avi també anomenat Émile Servan-Schreiber (20 de desembre de 1888 - 29 de desembre de 1967).

Referències[modifica]

  1. «Hija de revolucionarios - Debray, Laurence - 978-84-339-8019-9». Editorial Anagrama. [Consulta: 16 maig 2020].
  2. Erdelyi, Laszlo. «La hija, el padre, y la revolución que aún duele». El País (Uruguay), 24-02-2020. [Consulta: 16 maig 2020].
  3. 3,0 3,1 Muscillo, Adriana. «Laurence Debray: quitarse el peso de la herencia revolucionaria». www.clarin.com. [Consulta: 21 maig 2020].
  4. Peiró, Claudia. «Laurence Debray: "Es muy lindo defender las revoluciones desde París, pero en Venezuela la gente se está muriendo de hambre"». Infobae, 06-05-2019. [Consulta: 16 maig 2020].
  5. «Laurence Debray». www.alianzaeditorial.es. [Consulta: 16 maig 2020].
  6. «Laurence Debray». IMDb. [Consulta: 13 gener 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laurence Debray