Le monache di Sant'Arcangelo
_Ornella_Muti.png)  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Domenico Paolella i Tonino Cervi |
| Protagonistes | |
| Producció | Tonino Cervi |
| Dissenyador de producció | Claudio Cinini |
| Guió | Tonino Cervi |
| Música | Piero Piccioni |
| Fotografia | Giuseppe Ruzzolini |
| Muntatge | Nino Baragli |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia i França |
| Estrena | 25 gener 1973 |
| Durada | 103 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | nunsploitation, cinema LGBT, cinema eròtic, drama i cinema satànic |
| Lloc de la narració | Nàpols |
| Representa l'entitat | monja i dimoni |
      | |
Le monache di Sant'Arcangelo és una pel·lícula eròtica italo-francès del 1973, dirigida per Domenico Paolella. La pel·lícula afirma estar inspirada en una història atribuïda a Stendhal Cronaca del convento di Sant'Arcangelo a Bajano: Estratta dagli archivj di Napoli. De fet, es tracta de Le Couvent de Baïano, chronique du XVIe siècle, extraite des archives de Naples[1] escrit vers el 1829 de font anònima, i que el mateix Stendhal s'hi va inspirar per les seves Chroniques italiennes[2].
Argument
[modifica]L'acció passa en el segle xvi al convent de Sant'Arcangelo, prop de Nàpols, llavors sota domini espanyol. Un altre film que Paolella va fer el mateix any, Història d'una monja de clausura, tenia Eleonora Giorgi com a protagonista.
La pel·lícula és basada en cròniques autèntiques del segle xvi i una història de Stendhal, L'Abbesse de Castro (1832).
La història explica les lluites de poder i intrigues sexuals d'un grup de monges al convent de Sant'Arcangelo di Baiano. La mare Giulia (interpretada per Anne Heywood) intenta, per qualsevol mitjà, aconseguir la posició de mare abadessa, valent-se de la influència del nible Don Carlos, de qui es fa amant. Per la seva banda sor Carmela, que també ambiciona el lloc, complota contra ells. Les monges incompleixen el seus vots de celibat, algunes inclinant-se al lesbianisme mentre altres conviden amants mascles secretament a les seves cel·les. La novícia Isabella (Ornella Muti), neboda de Giulia que ha agafat l'hàbit contra la seva voluntat, és corrompuda per Giulia i Don Carlos. Mentrestant, un poder eclesiàstic corrupte maniobra per beneficiar el convent d'una donació aristocràtica i prepara una investigació de la inquisició sobre les activitats de les monges. Per fer-les confessar, les monges sota sospita són despullades i torturades de diverses maneres. Finalment la mare Giulia és trobada màxima culpable i, com que només les abadesses poden ser condemnades a mort, és proclamada abadessai executada obligant-la a prendre's verí. Abans de morir, ella condemna una església corrupta i ambiciosa, i defensa els seus actes com una cerca de l'amor. Per la seva banda, Isabella és castigada a excloure-la del monacat, cosa que realment representa la seva llibertat i la possibilitat d'estar amb el seu enamorat Fabrizio.
Repartiment
[modifica]- Anne Heywood: germana Julia
- Luc Merenda: Vicari Carafa
- Ornella Muti: Sor Isabella
- Pier Paolo Capponi: Don Carlos Ribera
- Martine Brochard: Sor Chiara
- Claudia Gravy (acreditada com a Claudia Gravi): Sor Carmela
- Maria Cumani Quasimodo: Sor Lavinia
- Claudio Gora: Cardenal d'Arezzo
- Duilio Del Prete: Pietro
Producció
[modifica]La producció va obtenir permís per rodar les escenes en un convent real (l'abadia de Fossanova a Priverno, Latina, Itàlia) tot i ocultar detalls de la trama.[3] Prèviament Heywood havia interpretat una monja a La monaca di Monza.[4]
Censura
[modifica].png)
La pel·lícula va patir nombrosos talls de censura; en la primera revisió del gener de 1973, es van retallar dues escenes, per a un total d'1,7 metres de pel·lícula[5]:
- L'escena de les dues monges besant-se a la boca en un primer pla es va reduir significativament;
- L'escena en què la Mare Giulia, després d'exposar la cama de la Mare Chiara, li besa el peu es va eliminar.
Amb aquests canvis, la pel·lícula es va estrenar als cinemes amb una qualificació de 18+.
_Claudia_Gravy.png)
En una segona revisió el 1985, duta a terme per eliminar la restricció sobre els menors i permetre que la pel·lícula s'emetés per televisió, es van eliminar nombroses escenes, per a un total de 471 metres de pel·lícula[6]:
- S'ha eliminat l'escena en què les monges Giulia i Chiara es besen;
- S'ha eliminat l'escena en què la monja Carmela abraça el cavaller Pietro;
- S'ha alleugerit l'escena en què la Chiara està agenollada sobre vidres trencats;
- S'ha alleugerit l'escena en què la Mare Giulia visita l'Agnese;
- S'ha eliminat l'escena de l'abraçada entre la germana Carmela i en Pietro;
- S'ha eliminat l'escena en què la Mare Giulia i la germana Chiara tenen una relació lèsbica;
- S'han alleugerit les escenes en què les monges condemnades són sotmeses a tortura segons el ritu de la Santa Inquisició;
- S'ha alleugerit l'escena en què la Mare Giulia mor, condemnada a enverinament per cicuta.
Referències
[modifica]- ↑ Le couvent de Baïano : chronique du seizième siècle, extraite des archives de Naples a Google Books
- ↑ «Quelques remarques sur la publication du Couvent de Baïano : Dix lettres inédites de Henri Fourier à Paul Lacroix» (pdf). researchmap.jp.
- ↑ «Martine Brochard la francesina diventata italiana». www.giornalepop.it, 23-04-2020. [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ Vagg, Stephen (4 May 2025). «Not Quite Movie Stars: Anne Heywood». Filmink.
- ↑ Le monache di Sant'Arcangelo - 1ª edizione, cinecensura.com
- ↑ Le monache di Sant'Arcangelo - 2ª edizione, cinecensura.com