Lectures de l'Alcorà

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Mir Sayyid Ali, un jove estudiant de l'Imperi Mogol, llegeix i escriu un comentari a l'Alcorà l'any 1559.

Les lectures de l'Alcorà o qiraat (de l'àrab قراءات القرآن, qirāʾāt al-Qurʾān, «lectures de l'Alcorà») són els mètodes de recitació de l'Alcorà. Tradicionalment, existeixen deu escoles de lectura de l'Alcorà conegudes pel nom del seu fundador.

Etimologia i definicions[modifica]

Qiraa, en plural qiraat, significa literalment «lectura». Aplicat a l'Alcorà, el mot també pot tenir el sentit de «recitació.»[1] En relació a l'Alcorà la paraula pot tenir tres sentits principals:

  • La recitació o lectura d'una part o de la totalitat de l'Alcorà[1]
  • La lectura especial d'una paraula o d'un passatge (qiraa s'entén llavors amb el sentit de «variant [de lectura]»)[1]
  • La lectura especial de l'Alcorà sencer, cas en què es refereix a l'escola de lectura[1]

Els Deu Lectors i els seus Transmissors[modifica]

Els Set Lectors i els seus Transmissors[modifica]

Els Set Lectors i els seus Transmissors
Qari (Lector) Rawi (Transmissors)
Nom Naixement Mort Nom sencer Informació addicional Nom Naixement Mort Nom sencer Informació addicional Actual regió d'ús
Nafi al-Madaní 70 H 169 H - 785 dC[2] Abu-Ruwaym Nafi ibn Abd-ar-Rahman Ibn Abi-Nuaym al-Laythí al-Kinaní al-Madaní família amb arrels a Isfahan; sovint confós amb l'altre Nafi', mawla d'Ibn Úmar Qàlun 120 H 220 H - 835 dC[2] Abu-Mussa Issa ibn Mina az-Zarqí mawla dels Banu Zuhra Líbia, Tunísia i parts de Qatar[3]
Warx 110 H 197 H - 812 dC[2] Uthman ibn Saïd al-Qutbí egipci; mawla de Qurayx Algèria, Marroc, parts de Tunísia, Africa Occidental i Sudan[3] i parts de Líbia[cal citació]
Ibn Kathir al-Makkí 45 H 120 H - 738 dC[2] Abu-Màbad Abd-Allah ibn Kathir al-Attar ad-Darí al-Makkí persa al-Buzzí 170 H 250 H - 864 dC[2] Abu-l-Hàssan Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-Allah al-Buzzí persa
Qúnbul 195 H 291 H - 904 dC[2] Abu-Amr Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman al-Makhzumí de la Meca; dels Banu Makhzum (per lleialtat)
Abu-Amr al-Basrí 68 H 154 H - 770 dC[2] Abu-Amr Zuban ibn al-Alà al-Maziní at-Tamimí al-Basrí ad-Durí 150 H 246 H - 860 dC[2] Abu-Amr Hafs ibn Úmar ibn Abd-al-Aziz ad-Durí al-Azdí al-Baghdadí gramàtic; cec; també transmissor d'al-Kisaí Parts del Sudan i Àfrica Occidental[3]
as-Sussí ? 261 H - 874 dC[2] Abu-Xuayb Sàlih ibn Ziyad ibn Abd-Allah ibn Ismaïl ibn al-Jarud ar-Riqqí as-Sussí
Ibn Àmir ad-Dimaixqí 21 H 118 H - 736 dC[2] Abd-Al·lah ibn Àmir ibn Yazid Ibn Tamim ibn Rabia al-Yahsibí aix-Xamí ad-Dimaixqí Hixam 153 H 245 H - 859 dC[2] Abu-l-Walid Hixam ibn Ammar ibn Nussayr ibn Màysara as-Salamí ad-Dimaixqí Parts del Iemen[3]
Ibn Dhakwan 173 H 242 H - 856 dC[2] Abu-Amr Abd-Al·lah ibn Àhmad al-Quraxí ad-Dimaixqí
Àssim ibn Abi-n-Najud ? H 127 H - 745 dC[2] Abu-Bakr Àssim Ibn Abi-n-Najud al-Assadí dels Banu Àssad (per lleialtat) Xuba 95 H 193 H - 809 dC[2] Abu-Bakr Xuba ibn Ayyaix ibn Sàlim al-Kufí an-Nahxalí dels Banu Nahxal (per lleialtat)
Hafs 90 H 180 H - 796 dC[2] Abu-Amr Hafs ibn Sulayman ibn al-Mughira al-Assadí al-Kufí El món musulmà en general[3]
Hamza az-Zayyat 80 H 156 H - 773 dC[2] Abu-Imara Hamza ibn Habib az-Zayyat at-Taymí dels Banu Taym (per lleialtat) Khàlaf 150 H 229 H - 844 dC[2] Abu-Muhàmmad Khàlaf al-Bazzar al-Assadí al-Baghdadí també lector (vegeu a baix)
Khal·lad ? 220 H - 835 dC[2] Abu-Issa Khal·lad ibn Khàlid al-Baghdadí
al-Kisaí 119 H 189 H - 804 dC[2] Abu-l-Hàssan Alí Ibn Hamza al-Assadí al-Kisaí dels Banu Àssad (per lleialtat); persa al-Layth ? 240 H - 854 dC[2] Abu-l-Hàrith al-Layth Ibn Khàlid al-Baghdadí
ad-Durí ? 246 H - 860 dC Abu-Amr Hafs ibn Ùmar ibn Abd-al-Aziz al-Baghdadí també transmissor d'Abu-Amr al-Basrí (vegeu a dalt)

Els Tres Lectors i els seus Transmissors[modifica]

A més dels mencionats a sobre, hi ha tres lectors més dels quals es recullen separadament les seves lectures.

Els Tres Lectors i els seus Transmissors
Qari (Lector) Rawi (Transmissors)
Nom Naixement Mort Nom sencer Informació addicional Nom Naixement Mort Nom sencer Informació addicional
Abu-Jàfar ? 130 H Abu-Jàfar Yazid Ibn al-Qaqà al-Makhzumí al-Madaní Issa ibn Wirdan ? 160 H Abu-l-Hàrith Issa ibn Wirdan al-Madaní Madaní, és a dir medinès, per estil
Ibn Jummaz ? 170 AH Abu-r-Rabi Sulayman ibn Múslim ibn Jummaz al-Madaní
Yaqub al-Yamaní 117 H 205 H Abu-Muhàmmad Yaqub ibn Ishaq ibn Zayd ibn Abd-Al·lah ibn Abi-Ishaq al-Yamaní al-Hadramí al-Basrí mawla dels hadramis Ruways ? 238 H Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn al-Mutawàkkil al-Basrí
Rawh ? 234 H Abu-l-Hàssan Rawh Ibn Abd-al-Mumin al-Basrí al-Hudhalí dels Banu Hudhayl per lleialtat
Khàlaf 150 H 229 H Abu-Muhàmmad Khàlaf añ-Bazzar al-Assadí al-Baghdadí també transmissor de Hamza (vegeu a dalt) Ishaq ? 286 H Abu-Yaqub Ishaq ibn Ibrahim ibn Uthman al-Maruzí al-Baghdadí
Idrís 189 H 292 H Abu-l-Hàssan Idrís ibn Abd-al-Karim al-Haddad al-Baghdadí

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Paret, R. «Ḳirāʾa» (en francès). Encyclopédie de l’Islam, 2010. [Consulta: 14 maig 2018].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 Nasser, Shady. The Transmission of the Variant Readings of the Qur'ān: The Problem of "Tawātur" and the Emergence of "Shawādhdh" (en anglès). Leiden: Brill Publishers, 2012. ISBN 9789004240810. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Green, Samuel. «The different Arabic versions of the Qur'an» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2018].