Lemna
llentilla d'aigua ![]() | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Alismatales |
Família | Araceae |
Subfamília | Lemnoideae |
Gènere | Lemna ![]() L., 1753 |
Tipus taxonòmic | Lemna minor ![]() |
Lemna és un gènere de de petites plantes angiospermes aquàtiques surants de la família de les aràcies (Araceae). Són plantes amb una distribució cosmopolita.[1] Als Països Catalans s'hi troben tres espècies,[2] es coneixen amb el nom de llentia o llentia d'aigua, la més comuna és l'espècie Lemna minor.
Descripció
[modifica]Són plantes aquàtiques que suren a l'aigua, són minúscules, no fa més de 5 mm, am la sola execpció de Lemna trisulca. No tenen tija i fulles diferenciades, són constituïdes per un o fins a quatre tal·lus units i una única arrel. Els tal·lus són arrodonits o linear-lanceolats, plans o gibosos, amb una nervadura que pot tenir entre 1 i 7 nervis. Fan una inflorescència formada per dues flors masculines i una de femenina dins d'una espata membranosa, les flors manquen de pètals. El fruit té entre una i sis llavors. L'arrel única permet distingir aquest gènere d'altres de siomilars com ara el gènere Spirodela,[3][4] també autòcton dels Països Catalans, en què cada planta té un feix de 2 a 18 arrels, que .[2]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[5][6]
A les classificacions antigues aquest gènere havia tingut la seva pròpia família, però el progrés de l'anàlisi filogenètica va dur a emplaçar-lo dins la família de les aràcies.[7]
Espècies
[modifica]Dins del gènere Lemna es reconeixen les 13 espècies següents:[1]
Híbrids
[modifica]S'ha descrit el següent híbrid natural:[1]
- Lemna × japonica Landolt
Espècies autòctones dels Països Catalans
[modifica]- Lemna minor L. (llentia d'aigua): Té les frondes rodones i opaques, més o menys planes. Es troba a tot el territori de les Illes, el País Valencià i Catalunya, excepte a l'alta muntanya, i hi és comuna.[2]
- Lemna gibba L.: També té les frondes rodones, però les té engruixides per la cara inferior. És menys comuna que L. minor però es troba a tot el territori de les Illes, el País Valencià i Catalunya, excepte a l'alta muntanya, l'extrem sud del País Valencià i Menorca. Prefereix les aigües riques en nutrients.[2]
- Lemna trisulca L. : Es distingeix per ser l'única espècie autòctona amb les frondes lanceolades i translúcides. Té frondes estèrils, que es mantenen submergides, i frondes fèrtils, on neix la flor, que són més petites i es mantenen flotant. Es troba en estanys i aigües encalmades d'algunes comarques costaneres del Principat i el País Valencià, però hi és força rara.[2]
-
Lemna gibba. Es pot veure les frondes engruixides per la cara inferior i l'arrel única.
-
Lemna trisulca. Fixeu-vos en la transparència de les fulles i la seva forma lanceol·lada característica.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Lemna L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 març 2025].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ Proorocu, Safirescu i Petrescu-Mag, 2022, p. 56.
- ↑ «Lemna L.» (en anglès). Flora of Zimbabwe. [Consulta: 23 març 2025].
- ↑ «Lemna L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 2 març 2025].
- ↑ Linné, 1753, p. 970.
- ↑ Bremer et alii., 2003, p. 431.
Bibliografia
[modifica]- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 399-436.