Lepori
| Biografia | |
|---|---|
| Floruit | segle V  |
| Activitat | |
| Ocupació | pastor, monjo, escriptor |
Lepori (Leporius) fou un eclesiàstic gal, de la primera meitat del segle v, que va abraçar la vida monàstica sota els auspicis de Cassià, a Marsella.[1]
Va gaudir de gran reputació per la seva santedat fins que va esdevenir partidari d'una heretgia que establia que els homes no necessitaven estar sempre en gràcia divina, i que Crist va néixer amb naturalessa humana solament. Per defensar aquestes doctrines fou excomunicat i va anar a Àfrica on va esdevenir amic d'Aureli i Sant Agustí, fins que va quedar convençut que estava equivocat i va dirigir una carta de penediment dirigida a Pròcul bisbe de Marsella, i una altra a Cil·lí, bisbe d'Ais de Provença. Quatre bisbes africans van testimoniar la sinceritat del seu penediment i van intercedir per la recuperació dels seus beneficis eclesiàstics.[1]
Lepori no va retornar al seu país i va romandre a Àfrica on Sant Agustí el va ordenar com a prevere vers el 435. Es creu que fou l'autor del discurs De Vita et Moribus Clericorum. Encara vivia el 430.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ramsay, William. «Leporius». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.