Les Amants de Vérone

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLes Amants de Vérone
Les amants de verone.jpg
Fitxa
DireccióAndré Cayatte modifica
Protagonistes
ProduccióRobert and Raymond Hakim (en) Tradueix modifica
GuióAndré Cayatte modifica
MúsicaJoseph Kosma modifica
FotografiaHenri Alekan modifica
MuntatgeChristian Gaudin modifica
Dades i xifres
País d'origenFrança modifica
Estrena1949 modifica
Idioma originalfrancès modifica
Coloren blanc i negre modifica
Descripció
Gèneredrama modifica
Lloc de la narracióVenècia modifica

IMDB: tt0040090 Filmaffinity: 601342 Allocine: 3600 Rottentomatoes: m/771311906 Allmovie: v100564 Modifica els identificadors a Wikidata

Les Amants de Vérone és una pel·lícula dramàtica francesa dirigida el 1949 per André Cayatte basada en una adaptació lliure en l'obra de William Shakespeare, Romeo i Julieta. La pel·lícula va ser un projecte conjunt del guionista Jacques Prévert i el director André Cayatte i va tenir un gran èxit internacional. es va estrenar a Itàlia el 1949, i el 1951 a nivell internacional.[1]

Va ser rodat als estudis de Billancourt de París i a Venècia. El muntatge de la pel·lícula van ser dissenyat pel director artístic René Moulaert.

Argument[modifica]

La història està ambientada a la Itàlia de la postguerra i en la que Angelo, un bufador de vidre de Murano, s'enamora de Geòrgia Maglia, filla d'un magistrat feixista. Angelo i Geòrgia coneixen quan es converteixen en protagonistes d'una versió cinematogràfica de Romeo i Julieta rodada a Venècia. Inevitablement, s’enamoren i la seva aventura és paral·lela a la tragèdia de Shakespeare. La principal dificultat és el traçat de Rafaële, el despietat consigliere de la família Magia. Al final, Angelo és assassinat i Geòrgia mor al seu costat.

Repartiment[modifica]

Recepció crítica[modifica]

TV Guide la va qualificar de "romanç intrigant",[2] però a Bosley Crowther no li va agradar la pel·lícula, considerant-la "una història ambientada dins d'un estrany i grotesc quadre de morbositat contemporània a Venècia i una feixuga producció cinematogràfica a Itàlia."[3] Pauline Kael va dir, "L'elegància poètica sensual de la pel·lícula contrasta amb els elements bruts que engloba ... Potser sentireu que heu estat massa conscients de les intencions artístiques de la pel·lícula i que el romanticisme us pot portar una mica de derisió."[4]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Arnaud Laster, Le cinéma dans le cinéma. À propos des Amants de Vérone de Jacques Prévert et André Cayatte, dans Le Théâtre dans le théâtre / Le cinéma au cinéma, Centre d'études et de recherches francophones du Centre universitaire de Luxembourg, Lansman Éditeur, 1998.
  • Carole Aurouet, Le Cinéma dessiné de Jacques Prévert, Textuel, 2012