Les assembleistes
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Ἐκκλησιάζουσαι  | |
|---|---|
| Tipus | obra de teatre |
| Autor | Aristòfanes |
| Llengua | grec antic |
| Gènere | vella comèdia |
| Estrena | |
| Estrena | 392 aC |
Les assembleistes (en grec: Ἐκκλησιάζουσαι) és una obra teatral d'Aristòfanes escrita en el 392 aC i semblant a Lisístrata en el sentit que gran part de la comèdia procedeix de la participació de les dones en la política, tot i que està molt més infosa pels problemes de gènere que aquesta. Aquesta obra mostra també un canvi en l'estil de la comèdia grega clàssica, després del curt període d'oligarquia després de la Guerra del Peloponès, o almenys un intent de canvi. Sembla ser una barreja dels dos estils que funciona al principi, però fracassa al final.
L'obra tracta sobre un grup de dones, la líder de les quals es diu Praxàgora. Aquesta ha decidit que les dones han de convèncer els homes perquè els cedeixin el control d'Atenes, ja que elles podran governar-la millor del que ells ho han fet. Les dones, disfressades d'homes, s'esmunyen en l'assemblea i voten la mesura, convencent alguns homes perquè votin per ella, a causa del fet que és l'única cosa que no han provat encara.
Les dones instituïxen, llavors, un govern en el qual l'estat dona aliment, llar i cura en general a tots els atenesos. Imposen una idea d'igualtat, permetent que qualsevol home dormi amb qualsevol dona, amb l'única condició que ho faci abans amb una dona lletja per poder fer-ho després amb una de maca. Això reflecteix un punt de vista sobre les dones de l'època: atès que mai posseïen res i havien de compartir-ho tot, era més probable que les dones volguessin posseir coses comunalment. La igualtat obligatòria també és, en certa forma, una declaració política a més de social. Després de l'oligarquia governant que va seguir fins a la fi de la guerra, els atenesos van fer valer la seva democràcia i igualtat amb molta força, fins al punt que, encara que era una clara exageració, l'obra va deixar segurament clara la seva opinió sobre l'excessiva democràcia.
Hi ha una escena en la qual dos homes conversen. Un d'ells està d'acord amb el nou govern, i dona les seves propietats a les dones i obeeix les seves ordres. L'altre no desitja renunciar a les seves propietats, però està més que disposat a aprofitar el menjar gratis.
Com a curiositat, l'obra conté la paraula grega més llarga coneguda, que és el nom d'un plat.