Les llàgrimes de sant Pere (El Greco, versions del taller)
  | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | amb l'estil de El Greco |
| Creació | 1595 ↔ 1614 |
| Gènere | art sacre |
| Moviment | manierisme |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 100 ( ) × 88 ( ) cm |
| Col·lecció | Cau Ferrat (Sitges) |
| Catàleg | |
 | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | amb l'estil de El Greco |
| Creació | 1587 ↔ 1596 |
| Gènere | art sacre |
| Moviment | manierisme |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 109 () × 88 () cm |
| Col·lecció | Museu del Greco (Toledo) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | CE00056 |
| Catàleg | |
Les llàgrimes de sant Pere és una temática de la qual, segons Harold Wethey, han arribat fins a l'actualitat disset obres pertanyents al corpus artístic d'El Greco. Segons aquest exigent crític i historiador de l'art, només cinc obres són originals del mestre cretenc, i la resta tenen una major o menor intervenció del seu taller.[1]
Introducció[modifica]
Tot i que aquest tema ja havia estat tractat abans, en diverses èpoques i llocs, en pintures al fresc, tríptics i retaules, sembla que va ésser El Greco qui va representar-lo per primer cop en format de pintura a l'oli sobre un llenç independent. Segons Émile Mâle, el súbit èxit d'aquest tema va ésser a causa de la defensa del sagrament de la penitència per part de l'Església de la Contrareforma.[2] En aquells moments, Sant Pere era vist pels protestants com un traïdor, mentre la Contrareforma maldava per demostrar que la penitència l'havia redimit, i que va esdevenir el primer Papa mercès al seu penediment i a la seva posterior activitat evangelitzadora.[3]
Tema de l'obra[modifica]
El remordiment de Sant Pere està descrit als quatre Evangelis canònics, però l'episodi concret de Les llàgrimes de Sant Pere només està narrat a l'Evangeli segons Lluc (Lc 22:62), a l'Evangeli segons Mateu (Mt 26:75) i a l'Evangeli segons Marc (Mc 14:72).
El Greco representa Sant Pere de mig cos, amb túnica blava i mantell groc, davant l'entrada d'una cova, en la qual hi ha un tronc i unes fulles d'heura a la paret. A les mans, entrellaçades sobre el pit, porta les claus, i els seus ulls amarats de llàgrimes esguarden el Cel, reconeixent la pròpia culpa i demanant el perdó.[4] Els seus braços, forts i nervuts, son veritablement els d'un pescador. Al fons a l'esquerra, hom pot veure l'àngel que guarda el Sant Sepulcre, ja buit després de la Resurrecció de Jesús, i també hom pot veure Maria Magdalena, qui es dirigeix vers sant Pere.[3] És possible que la representació de l'àngel com un jovencell formós, vestit amb una capa molt brillant i semblant a un llampec, sigui provinent d'algun dels Evangelis apòcrifs.[5]
Versions amb intervenció de l'obrador d'El Greco[modifica]
Les millors rèpliques d'aquest tema, en les quals es considera que El Greco va tenir la col·laboració del seu taller són les catalogades per Harold Edwin Wethey amb els números X-433, X-434 i X435, i la magnífica Les llàgrimes de sant Pere (El Greco, Museu Soumaya). Segons aquest autor, la resta són obres de poc interés.[6]
Versió del Cau Ferrat (Sitges)[modifica]
.jpg) | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | El Greco; valor desconegut, amb l'estil de El Greco (anònim) |
| Creació | c. 1600 |
| Gènere | art sacre |
| Moviment | manierisme |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 100 () × 96 () cm |
| Col·lecció | Catedral de Toledo (Toledo) |
| Catàleg | |
Pintura a l'oli sobre llenç; 100 x 88 cm.; Museu del Cau Ferrat, Sitges.
Signat amb lletres cursives gregues: doménikos theotokópolis (sic) e`poiei.
Catalogada per Harold E. Wethey amb el número X-434
És una versíó molt similar a la catalogada amb el número X-433.[7]
Procedència[modifica]
- Comerç a París (1894)
- Santiago Rusiñol i Prats
Versió del Museu del Greco[modifica]
Pintura a l'oli sobre llenç; 109 x 88 cm.; Museu del Greco, Toledo.
Catalogada per Harold E. Wethey amb el número X-433
Signat amb lletres cursives gregues, vora l'espatlla dreta: doménikos theotokópolis (sic) e`poiei.
Tot i que és la millor de les variants de taller que han arribat fins a l'actualitat, el seu estat de conservació no és bo, i ha estat massa repintada. El mantell de Sant Pere és groc com acostuma a ser, però la túnica és més verdosa.[7]
Procedència[modifica]
- Taladriz, Valladolid.
- Benigno de la Vega-Inclán, Toledo.
Versió de Catedral de Toledo[modifica]
Pintura a l'oli sobre llenç; 100 x 96 cm.; Sagristia de la Catedral de Toledo
Catalogada per Harold E. Wethey amb el número X-435
Degut a la seva localització, havia estat considerat una obra original d'El Greco, però en realitat és una versió de taller. El mantell de Sant Pere té una tonalitat apagada, i el colorit general resulta pesat.[7]
Vegeu també[modifica]
- Les llàgrimes de sant Pere (El Greco, obres originals)
- Les llàgrimes de sant Pere (El Greco, Bowes Museum)
- Les llàgrimes de sant Pere (El Greco, Museu Soumaya)
Referències[modifica]
- ↑ Wethey, Harold E. op. cit., p. 155-156.
- ↑ Álvarez Lopera, José. op. cit., p. 131.
- ↑ 3,0 3,1 Álvarez Lopera, José. op. cit., p. 132.
- ↑ Cossío, Manuel Bartolomé. op. cit., p. 231-232.
- ↑ Camón Aznar, José. op. cit., p. 612.
- ↑ Wethey, Harold E. op. cit, p. 270-271.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Wethey, Harold E. op. cit., p. 269.
Bibliografia[modifica]
- Cossío, Manuel Bartolomé; El Greco, de Cossío ; Letras Hispánicas; ISBN 978-1539 83 2690
- Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II) ; Ediciones Guadarrama; Madrid-1967.
- Álvarez Lopera, José; El Greco, La Obra esencial; Editorial Sílex; Madrid-2014; ISBN 978-84-7737-8600
- Camón Aznar, José; Dominico Greco ; Espasa Calpe; Madrid-1970
- Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982; ISBN 84 343 0031 1